Escric aquest text unes hores abans que es realitzin unes eleccions a les 4 províncies de la CAC, eleccions que són tan anòmales i irregulars que ni tan sols són normativament autonòmiques ni constitucionalment homologables, ni legals, ni legítimes, ni tenen les garanties democràtiques exigibles en conteses semblants. Són unes eleccions bordes que el govern espanyol del PP i els seus aliats han planejat amb el convenciment que “ara sí” que ha arribat el moment de liquidar l’enemic independentista i el poble de Catalunya en el seu conjunt com a comunitat nacional; ha arribat el moment de netejar, desinfectar, escapçar, processar, multar, inhabilitar, empresonar tot allò i tots aquells que es moguin de la fotografia de l’Espanya monàrquica, fixada a la Constitució del 78 i, sobretot, congelada arran del cop d’estat militar del 81 tres anys després.
I no obstant totes aquestes característiques tan negatives, ni la CUP ni cap de les forces que van convocar el referèndum d’autodeterminació de l’1 d’octubre han deixat d’entendre que no es podia cedir ni un espai de poder, ni una escletxa de sobirania que pogués ser ocupada políticament per la gent del 155.
Si guanya el bloc monàrquic unionista, es dedicaran a esclafar tot el que puguin i aprofundiran la “causa general” que ara tenen oberta contra el poble català; si guanyem els independentistes, continuaran amb el 155 més o menys disfressat i és molt possible que els presos i els exiliats augmentin, de moment, el seu valor com a ostatges i la compra d’adhesions dels peixos grossos de l’UE sigui més cara i més dificultosa per a l’Estat espanyol, però la situació, vulguin o no, haurà canviat en el sentit que l’autonomisme i el règim del borbó i de l’Ibex 35 haurà quedat seriosament tocat i no podran tornar a reconstruir-lo com si res no hagués passat; podrà haver-hi forces polítiques i empresarials i terceres vies que es presentin com a equidistants i fins i tot parlin de biteralitat, per tractar de recompondre la situació i reinventar un estat espanyol amb aires de regeneració, però la ferida és massa profunda, la gent ha descobert la seva força i ha vist la degeneració d’una classe política que tot ho fia a la força de la repressió, que viu del pressupost i de la mentida mediàtica i que considera que l’estat és el seu corral particular; si guanya l’independentisme, la crisi política espanyola serà un fet rellevant però la profunditat d’aquesta crisi dependrà també de com guanyi aquest independentisme, si ho fa com una marea abassegadora en vots i escons i demostra una capacitat d’unitat i de força per damunt dels interessos de partit, la bilateralitat i la unilateralitat del 155 de l’estat saltarà pels aires i s’imposarà un període d’implementació de la república basat sobretot en la insubmissió civil, la construcció d’una estructura parlamentària fora ja de l’autonomia i de la Constitució espanyola i la recerca dels instruments polítics i jurídics basats no en el dret espanyol sinó en el dret internacional. Si sortim derrotats se’ns gira molta feina i si sortim victoriosos se’n ens gira molta més, però més engrescadora i de més repercussió social favorable a les classes populars.
Si sortim victoriosos a la Catalunya Principat, segur que la tasca dels nostres germans de la resta dels Països Catalans rebrà un impuls cap a la llibertat molt important.
