L’Institut Baix Penedès del Vendrell i l’alumnat del Batxillerat Escènic (#escenicbaixpenedes) celebra Sant Jordi penjant a les xarxes el primer enregistrament fet en estudi de la cançó «La Campana», un himne republicà escrit pel figuerenc Abdó Terrades (1812-1856) que va esdevenir himne de múltiples revoltes i lluites desenvolupades des dels moviments socials progressistes catalans durant el segle XIX.
La música de la cançó s’atribueix a Josep Anselm Clavé. «La campana» va ser el himne revolucionari català i com a tal va ser perseguit per les autoritats, arribant a l'empresonament d'algunes de les persones que la cantaven. El seu autor, Abdó Terrades, va fundar, a Barcelona l'any 1842, el periòdic de propaganda política «El Republicano» i va ser l’autor de la comèdia antimonàrquica «Lo Rei Micomicó». El mateix 1842, fou elegit alcalde de Figueres, però les autoritats espanyoles no acceptaren la seva elecció perquè es negà a jurar lleialtat a la regència d'Espartero. L'elecció va haver de ser repetida fins a cinc vegades i, després de ser empresonat al castell de Sant Ferran de Figueres, es va haver d’exiliar a Perpinyà. Des d’allà, redactà el Pla de la Revolució, un programa republicà que es popularitzà gràcies a la cançó.
La recuperació d’aquesta cançó és part de l'obra de teatre «Lo Rei Micomicó» que l’alumnat de 2n de Batxillerat del Batxillerat Escènic del centre està preparant per representar-la el 30 de maig al Teatre Àngel Guimerà de al població. A l'obra, preparada dins la matèria d'Arts Escèniques II, amb el professor Jordi Martí Font, hi participen els i les alumnes Pol Domènech Aranda, Ainhoa Jiménez Castillo, Lídia Juncosa Vadillo, Luna Rivas Camacho i Judit Samper Roman.
La cançó ha estat harmonitzada pel professor Albert Recasens Bargalló i cantada pels alumnes d'Anàlisi Musical 1 Dànae Castro Forero, Guillem Esteve Carrilero, Àlex Muñoz Muñoz, Daniel·la Querol Lorente, Sofia Salmerón Sánchez, Alejandro Torres Barba, Ángel Torres Barba.
Ja és arribat lo dia
que el poble tant volia;
fugiu, tirans, lo poble vol ser rei.
La bandera adorada
que jau allí empolvada,
correm, germans, a l'aire enarbolem!
Ja la campana sona,
lo canó ja retrona...
Anem, anem, republicans,
a la victòria, anem, anem!
Mireu-la que és galana
l'ensenya ciutadana,
que llibertat nos promet, si l'alcem.
Lo garrot, l'escopeta,
la falç i la forqueta,
oh, catalans!, amb valor empunyem!
Ja la campana sona...
La cort i la noblesa,
l'orgull de la riquesa,
caiguin d'un cop fins al nostre nivell!
La milícia i lo clero,
no tinguin més que un fuero:
lo poble sols d'un altre és lo rei
Ja la campana sona...
Los públics funcionaris
no tinguem amos varis:
depenguem tots del popular congrés.
Los ganduls que es mantenen
del poble i luego el venen,
morin cremats, sinó pau no tindrem.
Ja sona la campana...
Un sol pago directe
i un sol ram que el col·lecte:
tothom d’allí serà pagat com deu.
Ja és arribat lo dia
que el poble tant volia;
fugiu, tirans, lo poble vol ser rei.
Ja la campana sona,
lo canó ja retrona...
Anem, anem, republicans,
a la victòria, anem, anem!
A la victòria arribarem!
