Després de la presentació del projecte de la Fundació Reeixida "Rutes de la llibertat" a l’Espluga de Francolí, l’Ajuntament de la dita població farà un homenatge al lluitador per la llibertat Francesc Vilà i s’inaugurarà la placa que el recordarà.
L’alcalde Josep Maria Vidal, la filla de Francesc Vilà (Montserrat Vilà) i Oriol Falguera president de la fundació Reeixida, prendran part en l’acte, i inauguraran la placa situada al Carrer Sor Maria Torres, 33.
Les rutes de la llibertat i els seus protagonistes han transitat pel Museu Memorial de l'Exili de la Jonquera, Museu d'Història de Catalunya, Sant Cebrià de Rosselló a la Catalunya Nord, a la universitat de la Sorbona a París, Londres amb membre del Parlament Britànic, i una vintena més de poblacions de Catalunya, entre les quals Reus, Tarragona, la Selva del Camp i l’Alforja.
86 anys més tard de la seva entrada a la Catalunya ocupada per Franco, després d'escapar-se del Camp de concentració francès on estaven internats el juliol de 1939, obrint immediatament un pas a la frontera amb l'Estat Francès que duraria fins al final de la Segona Guerra Mundial, van travessar per la frontera per lluitar contra el feixisme i per la llibertat de Catalunya.
Aquestes rutes entre l'Alt Empordà, la Garrotxa i la Cerdanya, se salvarien milers de vides de persones que escapaven del nazisme, col·laborant els seus integrants amb els serveis aliats per a tenir el cas català en el tauler de joc internacional quan acabés la Segona Guerra Mundial.
Santa Coloma de Cervelló (Baix Llobregat), d’on provenia Gregori Font i Cativiela el primer a entrar i retornar d’una banda a l’altre de la frontera, per donar pas a ell mateix, a Francesc Vilà, a Jaume Martínez i Ramon Pallarés el 26 de juliol de 1939.
I a Terrassa (Vallès Occidental) on van residir els qui continuarien les tasques d’impressió i documentació falsa que Francesc Vilà va començar i la parella d’artistes Manuel Viusà i Camps i Gertrudis Galí i Mallofré
Vuitanta anys després del fi de la Segona Guerra Mundial, els que lluitaren des de dins de Catalunya encara no són reconeguts:
Els integrants de l’organització que es quedaren a la Catalunya Nord després del conflicte bèl·lic, van ser reconeguts i guardonats pels governs aliats amb medalles i certificats per la seva lluita contra el feixisme. Mentre que els militants independentistes que es quedaren al principat, molts d'ells detinguts i torturats restaren a presó fins a principi de la dècada dels cinquanta del segle passat. Essent molts d'ells herois desconeguts, que mai han estat reconeguts o guardonats per cap dels nostres Governs autonòmics.
El projecte el dia d'avui:
Cada vegada amb més força, el projecte augment, s'ha treballat les biografies de tots els integrants de les rutes, s'han traçat per tal que es puguin seguir a través de l'aplicació Wikiloc.
Aquest gener es feu públic un manifest a Vilamaniscle (Alt Empordà) al que es van adherir 700 personalitats, entre presidents de la Generalitat, alcaldes, diputats al Parlament, Historiadors, docents i entitats memorialístiques.
Arran d'aquest manifest, els sota-signants demanaven a les institucions, Ajuntaments, Consells Comarcals, Diputacions, Generalitat, Càrrecs per a la promoció i la defensa dels drets humans, Memorial Democràtic, Museu de l'Exili i cònsols dels governs dels països que van donar cobertura i ajut a aquests lluitadors per la llibertat, promoguin la senyalització d'aquestes Rutes a les poblacions implicades.
El Front Nacional de Catalunya, la primera organització antifranquista i la més oblidada Tots aquests herois i heroïnes que formaven part la 1a organització antifranquista, ja que són els primers que des de l’interior el 1939 organitzen la resistència (formada per Josep Munté, Enric Pagés, que engeguen Front de la Joventut, dins el qual van fer les seves primeres accions clandestines, com ara facilitar documentació falsa i amagar companys perseguits...)
Que el 26 de juliol de 1939 entren des de Catalunya Nord de Font, Martínez, Vilà i Pallarès, cap a l’interior per tal d’engegar els passos de frontera i comencen a donar forma al que serà l’Organització. Que el 4/5/1940 ja disposen d’una estructura política, i que l’any 1943 ja disposen de nom oficial: Front Nacional de Catalunya (Moviment de resistència davant l'ocupació de l'estil d'altres moviments contemporanis a la resta del món davant la invasió dels règims totalitaris als quals combatien), que arribarà a existir fins a l’any 1990.
El 1943, una setantena dels seus integrants són detinguts, i d’ells són 49 processats entrant molts d’ells a la presó Model.
De fet, hem observat amb sorpresa que el grup de treball per commemorar els 50 anys de la mort de Franco, cap acte dels programats recull res de l’actuació de cap dels seus protagonistes.
