Dissabte es van presetar les Rutes de la llibertat, amb èxit, a la Casa Walter Benjamin de Portbou. En aquestes instal·lacions la presentació de les Rutes de la llibertat i el pas per la Mar de l’Albera es dugué a terme amb un ple absolut, alterat per l'incendit declarat en aquells moments a Portou i Colera.
Malgrat l'incendi declarat aquella tarda, la sala s’omplí de gom a gom per presentar aquest projecte de la Fundació Reeixida El recorregut de la Mar de l’Albera per on el filòsof jueu alemany entrà a Catalunya és el mateix que utilitzaren valents republicans catalans per salvar milers de persones que escapaven dels nazis durant la Segona Guerra Mundial
També feu menció que l’antic edifici de l'Ajuntament de Portbou, ara convertit en la casa Walter Benjamin, que s'ha de convertir en un centre on les lletres, el pensament, les arts, la història i la memòria, més encara gràcies a les donacions de dues biblioteques internacionals sobre aquest pensador.
Oriol Falguera, de la Fundació Reeixida refermà la memòria dels no prou explicats catalans que van ser els primers d’entrar a la Catalunya ocupada per Franco, el juliol de 1939.
Aquells que obriren els camins de llibertat d’evasió, aconseguint col·laborar amb els serveis dels aliats i amb els governs francès, britànic, polonès i nord-americà durant la Segona Guerra Mundial. Per aquesta causa, van ser reconeguts i guardonats per aquests governs amb medalles i certificats per la seva lluita contra el feixisme (només els que restaren a l’Estat Francès), en canvi els que es quedaren a l’Estat Espanyol no pogueren dir res al seu entorn immediat.
La xarxa d’evasió Alibi-Maurice, anava de Suïssa fins a Lisboa, passant per l’Albera. Les rutes seguien de Perpinyà cap a la Cerdanya, al Vallespir o a la Marenda segons calgués.
Insistí que aquesta “ruta de la llibertat”, que començava el recorregut a Banyuls de la Marenda (Rosselló) i seguia per Portbou, Colera, Llançà, Rabós i Vilamaniscle, és avui encara un camí que forma part de la memòria històrica col·lectiva i que cal recordar i divulgar, més enllà de l’innegable atractiu paisatgístic i esportista com a sender de gran interès turístic. Per aquests motius ha de ser un patrimoni a valorar i a dignificar per part dels Ajuntaments amb territoris implicats en aquesta ruta de banda i banda de la frontera, perla comarca de l’ Alt Empordà i pel Memorial Democràtic, entre altres administracions i entitats.
Montserrat Vilà: Filla d’un dels primers passadors que va posar en funcionament la Ruta del Mar de l’Albera l’any 1939, seguí l’explicació de Falguera, explicant el recorregut vital del seu pare, la seva vida, l’amor per la cultura, la seva implicació política com a militant de Nosaltres Sols, el seu pas per l’Escola de Guerra (que anys més tard com a calculista li donà el pas a acabar sent soci de l’arquitecte Emili Bofill). Francesc Vilà l’any 1939, després d’haver agafat el camí de l’exili cap a França, seguint les ordres dels seus superiors de Nosaltres Sols! s’escapà del Camp de concentració d’Agde (Occitània, Estat Francès), junt amb d’altres militants independentistes com Gregori Font i Jaume Martinez Vendrell. Foren els primers militants que passaren cap a l’interior, en aquells anys un país negre i devastat. Aquest militants automàticament activaren les rutes per protegir els perseguits pel feixisme i el nazisme.
El camí de Walter Benjamin:
El recorregut per l’Albera marítima o Mar de l’Albera, nexe d’unió entre la Costa Brava i la Costa Vermella, va ser l’ utilitzat per Walter Benjamin (Berlín, 1892-Portbou 1940) per escapar dels nazis (ell ho va fer de Banyuls a Portbou) i és el mateix que republicans catalans utilitzaren el juliol de 1939 (sis mesos després de l’entrada de les tropes feixistes a Barcelona) per entrar a la Catalunya ocupada per Franco.
Aquesta ruta va ser utilitzada fins al final de l’ocupació nazi per salvar milers de refugiats jueus, part del Govern francès i Belga, integrants del Govern Polonès, aviadors nord-americans i britànics, un ministre belga, el senador francès Tizier, Maurice Clavel, el ministre francès de la guerra Monteil (els fills del quals havien estat afusellats pels nazis), entre molts d’altres.
L’Acte:
Malgrat els talls de carretera produïts per l'incendi, que coincidí amb la presentació, la sala s'havia omplert de gom a gom. De fet, una vintena de persones que es dirigien a l’acte de Portbou, hagueren de retornar cap a als seus punts de sortida, degut als talls fets per la policia.
Els tres conferenciants:
Precisament el foc fou la causa de no assistència de l’historiador Alfons Romero, que queda retingut a la carretera.
La Doctora en Història i Art, llicenciada en Ciències de la informació Pilar Parcerisas, glosà per començar l’acte la figura de Benjamin Walter, i explicà l’inici de la seva Fundació Àngelus Novus.
Aquesta fundació ha aconseguit el Memorial Passatges, que s’ha convertit en un reclam i lloc de pelegrinatge de nombrosos visitants estrangers que busquen un centre on trobar el relat del pas de Walter Benjamin per Portbou.
