L'acte va comptar amb la participació de Blanca Serra (històrica militant independentista, llicenciada en filologia clàssica), Laia Arnau Borràs (Activista feminista), Montserrat Dameson (Periodista) i Oriol Falguera (President de la Fundació Reeixida).
Precisament, Falguera va obrir la capsa de pandora parlant de tot un seguit de dones del segle passat compromeses amb el feminisme i la lluita d'alliberament nacional, moltes d'elles desconegudes per a les persones que van assistir a l'acte. A més a més, va anar comentant algunes de les accions amb les quals havien protagonitzat i tot el que es jugaven, en aquells temps, la seva llibertat en un context hostil.
Tot i reguitzell de noms exposats pel seu compromís com a dones i independentistes, segur que se'n deixava moltes més que caldrà anar recollint per mantenir viva la memòria per enfilar el fil roig que ara recullen les Matriotes.
La raó és que al llarg de la història, les dones independentistes han estat més invisibilitzades, no només per ser dones, sinó també pel compromís vers al país, la llengua, la seva cultura i la seva lluita feminista i social. Cal remarcar que moltes de les coses que va explicar l'Oriol Falguera es desconeixien i s'han de difondre amb tots els mitjans de què disposem més enllà d'esperar un proper 8 de Març. Un llegat que s'ha de compartir com més aviat millor amb les noves generacions per avançar tots plegats cap a la Independència.
Abans d'acabar la seva intervenció, Falguera va endinsar-nos, per reflexionar, sobre el que representa el paper de la dona en lluita en la lluita d'alliberament nacional pels estats opressors com és el cas del Regne Unit vers Irlanda del Nord amb organitzacions com el Sinn Féin (Nosaltres Sols) o l'IRA. Explicava que el 6 de març de 1988 a Gibraltar. Tres militants de l'IRA desarmats, van ser abatuts per una unitat d'elit de l'exèrcit britànic. A la primera persona que van disparar va ser a la dona, Mairéad Farrell. Sense comentaris.
Tot seguit, Blanca Serra ens va començar a parlar d'haver viscut en el si d'un ambient republicà on va prendre consciència dels seus valors, tot i que el context hostil impregnat pel franquisme. Va reconèixer que la veu de les dones han estat invisibilitzades i això ha repercutit que la seva presència hagi estat mínima en organitzacions socials i polítiques, fins fa poc, més enllà de petits espais molts conscienciats políticament. Com explicava, Blanca Serra, tot era causa del model del patriarcat hegemònic del model econòmic en estat dictatorial com era el franquisme. L'independentisme combatiu ja ho havia analitzat i durant l'època de l'IPC ja s'havien posat les bases per emergir políticament no com una sectorial sinó com a entitat pròpia, com a dones compromeses en la lluita pels seus drets com a tals i en el combat per assolir la independència en organitzacions com a Dones en Lluita al si del Moviment de Defensa de la Terra.
Blanca Serra, també va recórrer al passat per apuntar, com aquest doble compromís les dones l'assolien en tasques com a escriptores, bibliotecàries o locutores de ràdio. Al final de la seva exposició va parlar de la trobada de dones independentistes d'arreu dels Països Catalans que va tenir lloc a Arenys de Mar al voltant dels actes "Som 1r d'Octubre" que van celebra el passat mes de setembre on es van aplegar unes 80 dones. En relació amb aquest fet, Blanca Serra va anunciar que els pròxims 28 i 29 de març se celebraria la II Trobada de Dones dels Països Catalans a Palma. Moltes de les coses que exposar Blanca Serra estan recollides en aquest article signat per ella l'any 2015 sota el títol "Dones, Lluita Feminista i Independència".
A Continuació van parlar a duo les Matriotes Laia Arnau Borràs i Montserrat Dameson, dues de les trenta dones autores del llibre “Màtria o Bàrbarie. Trenta veus del feminisme català”. Totes dues van parlar del llibre i dels seus escrits.
La Laia Arnau es va reivindicar com a ebrenca tal com fa al llibre en la direcció de tenir més autoestima. Així, pel que fa, al procés viscut a Catalunya en els darrers anys va manifestar en una entrevista que "Crec que en este sentit mos podem sentir més catalanes que antes, però en l'àmbit de desequilibri territorial continuem venudes com a territori. Som unes comarques que encara vivim d'aquell vell caciquisme entre poder i partits. Hi ha certs grups que donen poder als partits i exerceixen molta pressió als polítics, sinó com s'explica que grups polítics donen suport als bous només aquí baix? Encara estem mogudes per dinàmiques molt velles de poder que marquen la manera de pensar i també no mos deixen avançar. De fa uns anys cap aquí, tenim molt més turisme aquí baix, però a mi no m'importa que la gent de Barcelona mos estime més, jo vull que tinguem més autoestima".
Montserrat Dameson, es va reivindicar com a catòlica, feminista i catalana, sense que els tres conceptes per ella entrin en contradicció. Ho defensava com a un moviment feminista ampli basat en el respecte i la llibertat.
Arnau i Dameson van agrair a la Blanca Serra i l'Oriol Falguera per aquesta visió històrica com a referència per afrontar els nous reptes de les dones en el combat independentista.
L'Oriol Falguera en la seva exposició va parlar de les següents dones:
Any 1907
- La poetessa Agnès Armengol i Altayó (Sabadell, 1862-Sabadell, 30 de gener de 1934) Escriptora, pianista, compositora i promotora de la participació de les dones en el moviment catalanista
- Carme Karr (Barcelona, 16 de març de 1965-Barcelona 29 de desembre de 1942) periodista, escriptora, feminista, pacifista, musicòloga i publicista catalana. Va musicar el poema de Víctor Català (L'Escala, 11 de desembre de 1869-L'Escala, 27 de gener de 1966). "l'enamorat a l'enamorada". Publicat a La Tralla, 15 de gener de 1907.
- Maria Gràcia Bassa (Llofriu, Baix Empordà, 1883-Buenos Aires, 1961), poeta, periodista i traductora. Va residir a la Pampa, on el 1928 va acollir a casa seva Francesc Macià. En aquest sentit, fou força activa en les activitats dels catalans d'Amèrica.
- Mercè Padró i Busquets, Traductora i poeta.
- Madame de Haussy, impulsora de la subscripció a la senyera per a la Catalunya Nord
- Dolors Monserdà i Vidal (Barcelona, 10 de juliol de 1845- 31 de març de 1919),
Totes elles col·laboren en la publicació La Tralla, 15 de gener de 1907. Sota el títol "A les Dones catalanes (un monogràfic sobre feminisme i catalanisme). Un setmanari qualificat de catalanista radical. Va patir nombroses denúncies per la mordacitat dels seus acudits i articles i fou clausurat per les autoritats el 18 de gener de 1907.
En la seva exposició, situa el 1915 a Maria Forcada, Antònia Armengol, Mercè Pasqual, Roser Corominas i Rosa Bullich com a membres de l'Agrupació Feminal Catalanista.
També va parlar de:
- Rosa Domènech Pujol (Grions, Selva 8 de novembre de 1906-Girona, 15 de març de 1981). De les primeres a enfrontar-se als revoltats el 19 de juliol de 1936. D'infermera a alferes. Miliciana de la Columna Macià-Companys.
- Carme Claramunt i Barot (Roda de Berà, 28 de setembre de 1897-Sant Adrià de Besós, 18 d'abril de 1939). Va ser la primera dona afusellada pel franquisme en el camp de la Bota. Allà es van executar 1.717 persones entre el 1939-1952.
- Maria Rosa Soler Tecul (Figueres, 21 de febrer del 1921), Membre de la resistència francesa. Guardonada amb els serveis prestats a la xarxa d'informació i passos de frontera de les Forces Franceses Combatents a la Resistència.
- Carme Ballester i Llasat (Barcelona, 27 d'abril 1900-París, 7 de març de 1972) Militant d'Estat Català-Partit Proletari. Membre de les JEREC. Parella de Lluís Companys.
- Dolors Anglada Sarriera. -Lola Anglada- (Barcelona, 29 d'octubre de 1892- Tiana, 12 de setembre de 1984) Feminista vital i independentista. Va il·lustrar dibuixos a la publicació de Nosaltres Sols, com el del núm. 38
- Maria del Carme Nicolau Massó (Barcelona, 13 d'agost de 1901-20 de novembre de 1990), El 1936 redactora de La Dona Catalana, i el 1929 directora, El 1934 va participar en la cobertura dels fets del 6 d'octubre.
- Gertrudis Galí i Mallofré, (Terrassa, 27 de desembre-Parés, 11 de febrer de 1888) Artista, militant i activista. El 1979 va ser detinguda a Barcelona juntament amb altres veterans militants de l'FNC. Poc més tard, el seu marit va ser detingut a París, relacionat amb una compra d'armes per a ÈPOCA. Va treballar incansablement amb la seva família i els amics per l'alliberament de Viusà fins que va ser posat en llibertat.
- Maria-Mercè Marçal (Barcelona, 13 de novembre-Barcelona, 5 de juliol de 1998) Poetessa, narradora, editora i traductora i militant de PSAN.
- Mait Carrasco i Pastor (Molins de Rei 1943 - Barcelona 1997). Tot i haver-se llicenciat en Química es dedicà correcció lingüística, primer Edicions 62, Edhasa i després a la Gran Enciclopèdia Catalana. Militant del PSAN-P i IPC. Fou una dels 23 militants independentistes són detinguts a Esplugues de Llobregat, Reus, Manresa i València, se’ls aplica la Llei Antiterrorista, eren militants d’Independentistes dels Països Catalans (IPC), 8 dies després, 19 són alliberats sense càrrecs. El març del 1982 torna a ésser detinguda, junt amb 5 militants més. Acusats de “apologia de la rebelión” per portar una pancarta amb el lema “Independència” en una manifestació contra la LOAPA.
Eva Serra i Puig, (Barcelona, 27 de juliol de 1942-Barcelona, 3 de juliol de 1988) militant del FNC el 1968 va al PSAN. El 1974 va participar en l'escissió del PSAN-P, que el 1979 es transformà en IPC. El 1977 fou detinguda tres dies amb la seva germana Blanca sota l'acusació de col·laborar amb ETA-PM, Detinguda el 10 de juliol sota la mateixa acusació i interrogada durant 5 dies a la Direcció General de Seguretat de Madrid. Membre i impulsora dels Comitès de Solidaritat amb els Patriotes Catalans, el 1981 fou detinguda novament amb la seva germana acusada de pertànyer a Terra Lliure. El 1982 va tornar a ser detinguda, junt amb 5 militants més del CSPC/IPC: la seva germana Blanca, Mait Carrasco, Carles Castellanos, Ramon Pelegrí i Teresa Lecha, tots ells acusats de "Apologia de la rebelión" per portar una pancarta amb el lema "Independència" en una manifestació contra la LOAPA.
Sobre les Matriotes
Manifest: Per un nacionalisme feminista
Signat per Júlia Ojeda (investigadora i crítica literària), Anna Punsoda (escriptora), Marta Roqueta (investigadora feminista)
MÀTRIA O BARBÀRIE. Trenta veus del feminisme català. Angle Editorial
Sinopsis
Alcen la veu perquè saben que per construir la màtria es necessiten a totes. Ser dona en una nació ocupada com la catalana proporciona una perspectiva privilegiada de la història dels estats i del patriarcat. Partint d'aquesta premissa, trenta dones de geografies, condicions i professions diferents dels Països Catalans presenten les seves reflexions davant el col·lapse ecològic, democràtic i socioeconòmic que viu la nostra societat. Nascudes entre el 1980 i el 2000, les matriotes van polititzar-se entre l'esclat del Procés independentista i la quarta onada feminista, en moviments i lluites socials. Amb tot, es declaren hereves d'una llarga tradició d'artistes, intel·lectuals i activistes que han volgut conciliar el feminisme i el nacionalisme, resignificant-lo per afavorir una nova manera d'entendre la vida en comú, és a dir, una nova manera de fer política i de dialogar amb el conjunt de la societat.
Alcen la veu des de Castelló o la Catalunya Nord per existir més enllà dels confins administratius imposats. Alcen la veu en tant que lesbianes, racialitzades o discapacitades, perquè volen que els drets de totes siguin una prioritat nacional. Alcen la veu com a pageses, politòlogues, empresàries, sindicalistes, creients, atees... expertes en el seu camp, perquè saben que per construir la màtria es necessiten a totes. I ho fan amb dos supòsits: que la llengua catalana és l'eina més democràtica possible per aglutinar catalans d'orígens diversos i que tot feminisme nacionalista que no facin elles, serà fet en contra seva.
