Va prendre part activa a les mobilitzacions antirepressives impulsades
pels CSPC a les successives detencions dels anys 1979, 1980, 1981,
1982... en què es detenien i empresonaven nombrosos independentistes,
molts dels quals del nucli del Baix Llobregat.
En Marcel Casellas va dedicar un seguit de peces musicals a "la Mai", com els temes de piano interpretats per Conrad Sedó al LP "La Merceria". Els temes La Rosa, La Mai i El Gorro Frigi d'aquest recull mostren la dedicatòria a la Maria Rosa Andreu. En un altre pla, Casellas també ha recollit la memòria històrica i sentimental d'aquest grup de primers independentistes del Baix Llobregat als seus reculls L'Envelat Violeta i El Cremallera de Núria. El tema Fox per la Toia (com també anomenaven la Maria Rosa "Mai"), inclòs a l'Envelat Violeta i a Ball amable de l'Orquestra Galana, està dedicat també per Caselles a la seva companya. Aquests dos reculls estan ambientats en els anys de la lluita independentista més adversa i que prenen com a protagonistes els activistes de la comarca com en Fèlix Goñi "Bruc", en Julià Babià o l'Albert Ibañez "Patufet". Un nucli entre els quals també cal situar La Mai, una altra lluitadora anònima més que ahir ens va deixar.
aquí al ball
he pensat que eres com un riu,
un torrent, desbocat,
ple de força i encant
[...]
Prou que ho sé
dolços i plens d’encant
duren poc, breus instants,
són com foc d’encenalls
de ballar aquest fox amb tu,
el demés, francament,
no m'importa en absolut.
L'independentisme a Esplugues i al Baix Llobregat (Gener 2008)
A la darrera edició de la revista Entrebastidors, s'ha pesentat la Guitza, una assemblea independentista amb l'objectiu de treballar aquest projecte dins de la realitat d'Esplugues de Llobregat. El naixement d'aquest nou col·lectiu, genera a la xarxa una retrospectiva històrica de l'independentisme de la localitat. Des del bloc Caldeplugues es diu, que d'ençà els anys 70, l'Esquerra Independentista ha tingut una forta presència a Esplugues de Llobregat. D'altres fonts, en aquesta direcció també es parla de Sant Just Desven, ja que en aquella època les dues localitats veïnes anaven molt lligades en nombroses lluites en defensa del territori i en defensa de la llengua.
El PSAN-provisional, que apareix l’any 1974 i esdevé l’IPC l’any 1979, compta amb figures importants del nostre poble (Marcel Casellas, Maria Rosa Andreu, Carme Porta i d’altres). La seva implicació és tan forta i el seu activisme tan important que el desembre de 1981 es produeixen unes detencions massives de militants de l’IPC, entre els quals es troba Marcel Casellas. A Sant Just Desvern, l'any 1982 es produeixen les detencions de Xavier Montón i Carles Benítez a Sant Just Desvern.
La mobilització popular en contra d’aquestes detencions és espectacular. Els Consells Populars de Cultura Catalana (un altre element clau, durant els anys 70 i 80 a Esplugues i Sant just Desvern, en la lluita per la llengua i en la recuperació dels elements propis de la cultura tradicional i popular catalana, sempre des de posicions clarament independentistes) engeguen conjuntament amb els Comitès de Solidaritat amb els Patriotes Catalans (molt actius a Esplugues durant l'època) el que després s’anomenaria: “Esplugues: 10 dies de lluita”. Mobilitzacions, tancament de botigues, assemblees populars... fins arribar a aconseguir l’alliberament de tots els detinguts. El mateix passa a Sant Just, les botigues tanquen per demanar la llibertat de Xavier i Carles, mentre es troben detinguts a les dependències policials de Via Laietana sota l'aplicació de la llei antiterrorista, al novembre de 1982.
En aquella dècada presenten les Candidatures d'Unitat Popular a les dues localitats. A Sant Just, l'any 1983 es configura una candidatura municipalista amb aquesta idea, i es presenta a les eleccions de 1983 sota el nom l'Esquerra Nacionalista Desvern, Xavier Montón i Carles Benítez hi són present a les llistes, tot i que estaven empresonats a Carabanchel. La candidatura no assoleix representació, li van mancar set vots.
Com diu, el bloc Caldeplugues "Em deixo moltes coses... molts noms... moltes activitats, molta feina... i bona part d’ella feta en un temps en què el simple fet de proclamar-se independentista i demanar la independència podia ser objecte de delicte".
Per saber-ne més:
Quan el passat es fa present: Mait Carrasco i Pastor ( Molins de Rei 1943-Barcelona 1997)
Es recupera la memòria de la lluitadora independentista Mait Carrasco (1943-1997)
31è aniversari de la mort en combat de Fèlix Goñi "Bruc"
23 anys sense en Julià Babia "Nen"
L'acte commemoratiu de Vic es converteix en un "punt de partida"
Acte a Vic en commemoració dels 30 anys d'Estratègia Independentista
La Maria Rosa Andreu, en l'independentisme (Dídac López)
