És en aquest context que el 1973 la Mait entrà a treballar a la Gran Enciclopèdia Catalana( GEC). Havia estudiat química, però suposo que per compromís polític es dedicà a la correcció lingüística, primer a Edicions 62, a Edhasa i després a la GEC, a la secció de redacció, correcció i muntatge i després a lexicografia amb el nostre amic comú en Jaume Costa, la Dolors Urgell i en Joan Castells, potser m’oblido algú, els anys i els desenganys generen una memòria selectiva.
De la Mait m’agradaven sobretot quatre coses: a)- les seves cames llargues de corista que em recordaven les de la Marlene Dietrich que havia vist al cinema b)- que fumés un tabac ros anglès, el “Dunhill”, que era com un vici oriental, jo li gorrejava alguna cigarreta de tant en tant, però no en podia abusar c)- la seva elegància personal i força interior, feta de tendresa. d)- la seva coherència personal i ideològica, junt amb una forta voluntat transgressora.
Quan el 1974 l’escissió del PSAN donà naixença al PSAN-p la Mait i el seu company, en Francesc Navarro, entren a militar a la nova organització. Al llarg de la seva militància la Mait demostrà coratge, decisió i fortalesa davant la repressió.
L’independentisme combatiu no acceptà la Reforma, entén que l’autonomisme és un atzucac, un camí que no porta enlloc. La resposta de l’Estat no es fa esperar, el 03/12/1982 23 militants independentistes són detinguts a Esplugues de Llobregat, Reus, Manresa i València, se’ls aplica la Llei Antiterrorista, eren militants d’Independentistes dels Països Catalans (IPC), 8 dies després, 19 són alliberats sense càrrecs, la Mait fou una de les militants detingudes.
El Mando Unico de la Lucha Antiterrorista (MULA) justificava les detencions perquè suposava que aquestes persones estaven “presumptament implicades en activitats de l’organització “Terra Lliure”.
El desembre del 1982 torna a ésser detinguda, junt amb 4 militants més les germanes Eva i Blanca Serra, en Carles Castellanos i laTeresa Lecha, tots acusats de “apologia de la rebelión” per portar una pancarta amb el lema “Independència” en una manifestació contra la LOAPA. Aquell matí l’Ariadna que havia estat detinguda junt amb la seva mare, va marxar a l’escola sense entrepà.
El nucli del PSAN-p a la GEC estava format per la Mait, el seu company a lexicografia, en Jaume Costa, en Francesc Navarro, en Carles Castellanos que aleshores feia col•laboracions externes, a més a més d’un coixí d’amics que ens donaven suport dins la mateixa Enciclopèdia. Jo tenia dit a la noia que feia de recepcionista i atenia el telèfon, la Dolors, que si uns senyors amb gavardina i ulleres fumades preguntaven per algú de nosaltres, els digués que aquell dia estàvem malalts i no havíem anat a la feina. Em va semblar que era una idea brillant.
Tinc un record perfumat i idealitzat pel pas del temps d’aquella època, penso que amb el nostre esforç i lluita vam fer possible una acumulació de forces i d’anàlisis polítiques que ha permès el naixement d’una esquerra independentista (EI), amb una línia política elaborada i arrelada a les necessitats i les experiències de lluita del nostre poble.
Quan es parli de l’aportació de les dones a la lluita independentista, junt a d’altres, s’haurà de parlar de la Mait Carrasco i del paper que hi desenvolupà.
De la Mait, els antics grecs n’haurien dit que va viure apassionadament les seves passions i que per això ha deixat empremta del seu pas per la vida.
Quan fa 13 anys de la seva mort, el 9 de setembre, fou enterrada l’11, nosaltres, amb aquestes ratlles, volem retre un homenatge a la Mait Carrasco, per la seva lluita i sacrifici en defensa de la Terra.
També un record per a l’amiga que sabia escoltar, estimar, riure i viure.
Agustí Barrera
