Seguint la línia de presentacions del darrer projecte de la Fundació Reeixida, que ha transitat pel Museu Memorial de l'Exili de la Jonquera, Museu d'Història de Catalunya, Sant Cebrià de Rosselló a la Catalunya Nord, a la universitat de la Sorbona a París, Londres amb membre del Parlament Britànic, i una vintena més de poblacions de Catalunya, aquest dijous 27 de març serem a Tarragona.
En aquesta ocasió ens acompanyarà la filla d'un dels quatre militants independentistes (Francesc Vilà i Sales)que van entrar a la Catalunya ocupada per Franco, després d'escapar-se del Camp de concentració francès on estaven internats el juliol de 1939, obrint immediatament un pas a la frontera amb l'Estat Francès que duraria fins al final de la Segona Guerra Mundial.
Per aquestes rutes entre l'Alt Empordà, la Garrotxa i la Cerdanya, se salvarien milers de vides de persones que escapaven del nazisme, col·laborant els seus integrants amb els serveis aliats per a tenir el cas català en el tauler de joc internacional quan acabés la Segona Guerra Mundial.
Per altra banda, el president de la Fundació Reeixida Oriol Falguera, que són els qui han engegat aquesta proposta ens presentarà el projecte, i ens posarà al dia de totes les novetats d'activisme de recuperació de la memòria nacional que fan des d'aquesta entitat.
La proposta consisteix en:
Complementar les rutes existents dels camins de llibertat d'evasió, però fent conèixer la dels militants independentistes catalans que un mes abans que els nazis entraren a París, formaren l'"Organització" (Moviment de resistència davant l'ocupació de l'estil d'altres moviments contemporanis a la resta del món davant la invasió dels règims totalitaris als quals combatien), operaren de 1939 fins al 1945, esdevenint Front Nacional de Catalunya, a partir de 1943.
Els seus integrants que es quedaren a la Catalunya Nord després del conflicte bèl·lic, van ser reconeguts i guardonats pels governs aliats amb medalles i certificats per la seva lluita contra el feixisme, mentre que els militants independentistes que es quedaren al principat, molts d'ells detinguts i torturats restaren a presó fins a principi de la dècada dels cinquanta del segle passat. Essent molts d'ells herois desconeguts.
El projecte el dia d'avui:
Cada vegada amb més força, el projecte augment, s'ha treballat les biografies de tots els integrants de les rutes, s'han traçat per tal que es puguin seguir a través de l'aplicació Wikiloc.
Aquest gener es feu públic un manifest a Vilamaniscle (Alt Empordà), que podreu llegir prement aquí, al que es van adherir 700 personalitats, entre presidents de la Generalitat, alcaldes, diputats al Parlament, Historiadors, docents i entitats memorialístiques.
Arran d'aquest manifest, els sota-signants demanàvem a les institucions, Ajuntaments, Consells Comarcals, Diputacions, Generalitat, Càrrecs per a la promoció i la defensa dels drets humans, Memorial Democràtic, Museu de l'Exili i cònsols dels governs dels països que van donar cobertura i ajut a aquests lluitadors per la llibertat, promoguin la senyalització d'aquestes Rutes a les poblacions implicades.
Emplacem, per tant, els punts pendents del projecte.
Cal per justícia, acabar aquest projecte de les rutes de la llibertat.
Cal reivindicar el llegat d'aquests lluitadors, cal fer memòria nacional, normalitzar la seva divulgació en el conjunt de la societat, incloure-ho al llistat d'activitats del Memorial Democràtic, de les poblacions i de les comarques per on passaven o a on van néixer i morir aquests herois, seria la manera més digna de marcar i immortalitzar els camins que traçaren, fent realitat més que mai els principis d'arrel, memòria i orgull.
De París a Tarragona:
El 4 de maig de 1940, (a només un mes de l’entrada dels nazis a París) es creà l’“Organització”, que més tard esdevingué el Front Nacional de Catalunya (FNC), que es constitueix al número 39 del carrer Marois, de París, amb l’assistència de representants de Nosaltres Sols!(NS!) i d’Estat Català(EC).
Un dels punts importants de la nova organització, era la col·laboració amb els serveis secrets francesos amb els quals, mitjançant diversos enllaços, elements procedents de la FNEC, dels qui havien estat oficials a l’exèrcit republicà, de NS! i d’EC, ja havien anat contactant. No volien esdevenir un apèndix al servei d’altres potències.
Els membres del’“Organització” van aconseguir col·laborar amb els serveis dels aliats i amb els governs francès, britànic, polonès (el Govern polonès a l’exili va reconèixer el dret de Catalunya a la secessió i va donar per vàlida la seva lluita en l’àmbit internacional) i nord-americà durant la Segona Guerra Mundial, per la qual cosa van ser reconeguts i guardonats per aquests governs amb medalles i certificats per la seva lluita contra el feixisme.
Un cop establert el protocol de col·laboració amb els francesos,calia afanyar-se a trobar cinc punts on instal·lar emissores de ràdio. Barcelona, Girona, Manresa, Lleida i Tarragona van ser les ciutats triades.
El juny de 1940 ja hi havia nuclis de l’“Organització” a Barcelona, el Baix Llobregat, el Maresme, Manresa, Lleida, Tarragona i Girona.
En un mes, a la Conca de Barberà:
El passat 23 de maig de 2024, al Casal de l'Espluga de Francolí (Conca de Barberà), ja es van presentar les rutes, i es va incidir amb la necessitat de senyalitzar on va néixer Francesc Vilà Sales, fill d'aquesta població.
Aquestes gestions han sigut fructíferes i el 27 d'abril data en què es commemorarà els trenta-nou anys de la mort d'aquest patriota, es farà la presentació pública d'una placa a la casa on va néixer.
Un altre pas cap a la recuperació de la memòria nacional.
Prement aquí, tindreu tota la informació del projecte Rutes de la llibertat.
LA RUTA DE LA LLIBERTAT A TARRAGONA
Dijous 27 de març a les 19h, als Serveis Territorials de culturaC/Major,14
Intervindran:
Montserrat Vilà Filla d’un dels quatre primer independentistes que van entrar a la Catalunya ocupada per Franco, el juliol de 1939
Oriol Falguera President de Reeixida
