La Fundació Reeixida i l’Associació de Riberencs i Amics de Molinàs (ARAM) realitzaran una presentació de les Rutes de la llibertat a Colera el prope dissabte 30 de setembre a Colera (Alt Empordà).
El mateix dia es durà a terme una part del recorregut que seguien els catalans que, des de juliol de 1939 fins al final de la Segona Guerra Mundial, entraven a la Catalunya ocupada per Franco, i l’Estat francès, per tal de salvar milers de vides de persones que escapaven del nazisme, col·laborar amb el serveis aliats, i lluitar per la independència de Catalunya.
També s'hi col·locarà una una placa en record d’aquests herois a Molinàs i es farà la presentació pública del projecte.
La ruta:
Dissabte dia 30 de setembre a les 10h, es sortirà de Molinàs cap al Mas Tarragona.
La placa:
A la tornada a Molinàs (a les 12h aprox.) es col·locarà una placa en record d’aquests herois per la llibertat, acompanyats per les famílies dels primers a entrar a la Catalunya ocupada el juliol de 1939.
La Xerrada:
A Colera, a les 17h, al Trull (carrer del Mar, 24) es farà la presentació de les Rutes de la llibertat i seu el pas per Colera i la Mar de l’Albera.
L’Albera Marítima:
Cervera, Portbou, Colera i Llançà, conformen el territori de l’Albera Marítima, essent aquestes poblacions el lloc de pas que utilitzaren aquests lluitadors per la llibertat per salvaguardar els valors democràtic si salvar tanta gent de l’horror nazi. Per aquest mateix motiu s’han organitzat aquestes presentacions a les dues primeres poblacions, i la següent setmana es presentarà a Llançà amb la presència de l’alcaldessa i de l’historiador Alfons Romero.
El projecte:
Es presenta en públic les rutes que, travessant els Pirineus, durant la Segona Guerra Mundial, van organitzar els independentistes catalans que col·laboraren amb la Resistència Francesa (Maurice Alibi), per tal de salvar els fugitius de la barbàrie nazi-feixista.
D’aquesta manera aquests lluitadors per la llibertat travessaren per la frontera a jueus, integrants del Govern Polonès, aviadors nord-americans i britànics, un ministre belga, el senador francès Tizier, Maurice Clavel i el ministre francès de la guerra Monteil, els fills del quals havien estat afusellats pels nazis entre molts d’altres...
La proposta consisteix a complementar les rutes existents dels camins de llibertat i d’evasió, fent conèixer la dels militants independentistes catalans que, un mes abans que els nazis entraren a París, formaren l’“Organització” que més tard esdevingué el Front Nacional de Catalunya (Moviment de resistència davant l’ocupació de l’estil d’altres moviments contemporanis a la resta del món davant la invasió dels règims totalitaris als quals combatien). Operaren de 1939 fins al 1945.
Els seus integrants col·laboraren amb els serveis dels aliats i amb els governs francès, britànic, polonès (el Govern polonès a l’exili va reconèixer el dret de Catalunya a la secessió i va donar per vàlida la seva lluita en l’àmbit internacional) i nord-americà durant la Segona Guerra Mundial, per la qual cosa van ser reconeguts i guardonats per aquests governs amb medalles i certificats per la seva lluita contra el feixisme. Un dels integrants de les cadenes d’evasió és l’únic català designat “Just entre les nacions” per l’estat d’Israel, guardonat per De Gaulle, el rei d’Anglaterra i el president dels EUA.
La notícia i la detenció del president Lluís Companys per la Gestapo i el seu lliurament als franquistes i posterior assassinat al castell de Montjuic, encara feu activar més fort les ganes d’acció dels joves que prenien part en els passos de frontera.
Fins als nostres dies: A Colera i a l’Alt Empordà
Aquesta “ruta de la llibertat”, que començava el recorregut a Banyuls de la Marenda i Cerverai seguia per Portbou, Colera, Llançà, Rabós i Vilamaniscle, és avui encara un camí que forma part de la memòria històrica col·lectiva i que cal recordar i divulgar, més enllà de l’innegable atractiu paisatgístic com a sender de gran interès turístic. Per aquests motius ha de ser un patrimoni a valorar i a dignificar per part dels Ajuntaments de banda i banda de la frontera, per la comarca de l’ Alt Empordà i pel Memorial Democràtic, entre altres administracions i entitats.
A l’acte comptarem amb l’assistència de:
Joan Nadal: Associació de Riberencs i Amics de Molinàs (ARAM)
Jordi Rodó: Colerenc, autor de llibres sobre Colera i el Mar d’Albera.
Montserrat Vilà: Filla d’un dels primers passadors que va posar en funcionament la Ruta del Mar de l’Albera l’any 1939:
Després d’haver agafat el camí de l’exili cap a França, seguint les ordres dels seus superiors de Nosaltres Sols! Francesc Vilà i Gregori Font s’escaparan del Camp de concentració d’Agde (Occitània, Estat Francès). Ells són els primers militants que entren cap a l’interior de Catalunya, troben un país negre i devastat, i activen aquestes rutes per a salvar del nazisme i el feixisme a tothom que se n’escapés.
Oriol Falguera: President de la Fundació Reeixida, que és qui ha activat aquest projecte, entre molts d’altres de recuperació de la memòria històrica i nacional de Catalunya.
