Mentre uns s’entretenen espiant-se mútuament -sembla que és la nova moda tant local com global- o millor dit, s’està comprovant que la tafaneria política ha existit sempre així com que també passa sovint i a tot arreu que alguns polítics tinguin tendència a beure’s l’enteniment- mentre uns perden el temps en criaturades – repeteixo- ens trobem amb corrents de fons que afecten tota la nostra nació i que als independentistes no ens haurien de deixar indiferents. Allò que s’acosta al Principat – tot el moviment respecte al referèndum d’autodeterminació, el moment zero de la independència, el capgirament de la situació política que jo veig imparable- caurà a la resta dels Països Catalans en un terreny socialment i política assaonat. Ara es parla ja del valencià emprenyat, de la insuportable situació d’ofegament econòmic que viu tot el País Valencià, dels estralls que ha fet la corrupció a tots els Països Catalans, singularment a les Illes i al País Valencià. Es parla també de la situació a Catalunya Nord en vigílies d’unes eleccions presidencials franceses que revelen una crisi política i social indefugible. Es pot dir, en efecte que els Països Catalans són una unitat de corrupció, una unitat d’espoliació per part de l’Estat espanyol i del francès i tenen molts números per ser , doncs, una unitat de revolta i de ruptura. Trigarà més o menys, però, si la situació política i social a la Catalunya estricta fa un tomb decisiu cap a la independència i el canvi social en els pròxims mesos, les repercussions a la resta de la nació seran molt evidents i més ràpides del que ens podem imaginar.
Cal estar preparats per a solucions polítiques no tan extravagants o estrafolàries com les que sembla proposar el nou i flamant partit polític sorgit de la suma dels antics comunistes- etiquetats fins ara com Esquerra Unida i Alternativa + Iniciativa per Catalunya Verds– ajuntats o confluïts amb els partits etiquetats com a Barcelona en Comú i Podemos , més el grup anomenat Equo; tot aquest conjunt de grups es proposen saltar immediatament al govern de la Generalitat de Catalunya (Quina Generalitat? La nova Catalunya Republicana Independent? Una Catalunya republicano-monàrquica de nova generació? Una fantasmagòrica Catalunya dins d’una Espanya Plurinacional renovada i regenerada...?). De fet, l’única cosa que queda clara és que volen noves eleccions catalanes ara mateix, convençuts que seran el nucli dur d’un futur i nou tripartit que matarà definitivament el, segons ells, “corrupte” i “burgès” govern de l’antiga CIU. Tot plegat sembla més aviat un despropòsit fora del moment de ruptura política i social que viu el nostre país, una distòpia política que neix beneïda per aquells sectors interessats que res no es mogui en la nostra relació subordinada amb l’Estat espanyol i que sigui , sobretot, un tap contra “el contagi separatista” que es pot propagar a la resta de Països Catalans. I aquí tornem al nostre punt de partida: Cal estar preparats per a solucions que reforcin els lligams seculars entre totes les parts de la nació; cal deixar ben lluny les actituds receloses i ploramiques, els retrets absurds entre illencs, valencians, catalans del nord i del sud que només serveixen per alimentar les expectatives dels nostres adversaris esperant que no ens entenguem. Allò que ens uneix a tots els Països Catalans és molt més fort i important que tots els entrebancs i diferències que puguem tenir respecte a finançament, repartiment de recursos, ús de l’aigua, confluència cultural i lingüística, infrastructures, etc., etc.
Els independentistes hem de batallar sense descans per un espai comunicatiu de tots; hem de tenir actiu un mercat de 12 milions de persones, hem de compartir interessos i preocupacions perquè la nostra gent visqui millor i gaudeixi dels drets que comporta un país que s’està reconstruint confederalment , com havia estat en el passat i com ens convé en el més immediat futur. Un Estat espanyol confederal és tan inimaginable com possible són uns Països Catalans Confederats.
Ara bé, cal deixar-se de retòriques i anar al gra polític i social: en primer lloc ens hem de conèixer en profunditat: hem d’anar amunt i avall de tots els Països Catalans sense prejudicis i amb afany de saber els uns dels altres; hem de conèixer el nostre passat i les nostres perspectives de futur: preguntem-nos ¿quants de nosaltres hem anat amb assiduïtat a les Trobades d’Escola Valenciana?, ¿Quants de nosaltres hem trepitjat a fons cadascuna de les Balears i Pitiüses? ¿Quants de nosaltres han trepitjat o se saben de cor totes les comarques del Principat? ¿Quants escriptors i escriptores coneixem i llegim de tots els Països Catalans? Què en sabem de l’economia, les institucions, els artistes, les varietats lingüístiques dels nostres països?
Ara que tenim un Atles de la corrupció, el frau i la impunitat als Països Catalans llegim-lo a fons i fem-ne divulgació. Qualsevol cosa que passi bona o dolenta a qualsevol territori dels Països Catalans ens ha de concernir i ens ha d’interessar.
Hem de fomentar totes aquelles activitats i institucions que ens relliguen i enllacen : sindicals, esportives, lúdiques, culturals, polítiques, econòmiques, educatives...
Sense anar més lluny els dies 21, 27 d’abril i 4 i 11 de maig a l’espai Mallorca de Barcelona es realitzarà un conjunt de xerrades amb el títol Coneguem les Illes Balears. Aprofitem-les. Celebrem el pròxim 25 d’abril valencià que serà molt i molt important...
I no cal dir que les estructures polítiques tant pel referèndum, com pel debat constituent i la construcció de la República Catalana Independent han de tenir una visió de Països Catalans, han de comptar amb tota la nació i estudiar la manera que hi siguin presents els seus anhels i els seus interessos. Una futura Assemblea de Càrrecs Electes ha de tenir oients, observadors o seients per a tota la nació.
