O amb altres paraules l’altívol Pedro,- més capatàs que no amo- ve a passar revista al petit i modest subordinat autonòmic Pere tot exhibint les seves capacitats de domini i control dels diners (ara prometo, ara dic que poso, ara trec, ara vinc a fer-me la foto que em dona la gana amb qui em dona la gana) i la seva capacitat d’humiliar en una taula de monòleg (aquest sí , aquest no, aquest m’agrada, aquest em molesta...) tot això paral·lelament a l’exhibició d’una repressió que no s’atura i a la qual fa veure que és aliè (no deia que la fiscalia era sota el seu control?); mentrestant mentida rera mentida, mou els fils per veure com pot anorrear aquest 52% d’independentisme parlamentari autonòmic que, tot i la seva manca d’estratègia conjunta resisteix i torna a ocupar els carrers,(11-S-1-2-3-O); s’ajunta per un Debat Constituent seriós i ininterromput; s’agrupa en assemblees territorials i sectorials de l’ANC; s’apunta als Consells Territorials i Locals per la República amb seu a Waterloo fora de les grapes constitucionals del regne d’Espanya, promou una Conferència Nacional Antirepressiva per fer un front conjunt de suport als represaliats; revifa el municipalisme combatiu per debatre estratègies de rebuig i de solució a l’estafa del preu de la llum, o desplega un rebuig general de la política lingüística que el Regne d’Espanya practica amb les seves lleis d’educació o el projecte de Llei de l’audiovisual: entitats com Òmnium, Federació d’Entitats per la Llengua Catalana (FOLC), Plataforma per la Llengua, CAL i les que s’ apleguen sota la iniciativa Enllaçats per la Llengua pensen remoure cel i terra per canviar el text i l’esperit del projecte de Llei de l’audiovisual, concebut com un macroprojecte de centralització del negoci a Madrid i subvenció del castellà i arraconament de les llengües que no són la castellana.
Anem a pams en tot aquest panorama de la visita del capatàs, uns dies després que a l’11 de setembre vam demostrar que el suflé no baixa: de què devien parlar el president Sànchez i el president Aragonès a soles?: la meva intuïció em diu que les visites del Borbó i el republicanisme creixent de la societat catalana van ser objecte d’intercanvi de parers a favor de protegir el Borbó i prevenir i avortar les manifestacions de rebuig: és a dir que la bombolla reial i el seu valedor Sànchez Castejón circularan per Barcelona com si fossin portadors de l’ébola i la covid 19 a la vegada, com perillosos empestats, i els catalans pagarem la festa. L’operació “simpatia monàrquica” continuarà i és qüestió de deixar clar que si el PSOE té la barra de proclamar a la seva Festa de la Rosa que “ningú mai, mai, mai no està per damunt de la llei” ens aclareixin què fa el Borbó i companyia demostrant el contrari. Segurament van parlar de com desmuntar les opcions unilateralistes i de la nosa que fa una entitat com el Consell per la República i el seu president Carles Puigdemont. Només una setmana i mitja després de la taula de monòleg es produïa la detenció del President Puigdemont en terres sardes i un altre intent d’aconseguir la seva extradició i empresonament al Regne d’Espanya. És tot una casualitat perversa? Sabrem algun dia què sabia ja Sánchez Castejón de tota aquesta operació d’estat? Que el President Aragonés i la seva taula de monòleg ha estat un cop més menyspreat, boicotejat i humiliat és clar i la seva anada a Sardenya en suport a Puigdemont l’honora. Però tot plegat també deixa clar que si la taula de monòleg continua ha de ser sobre un fons de reforçament polític del Consell per la República i sobre l’organització i mobilització popular en un bloc de confrontació i ruptura potent.
I aquí hi tenen un paper molt important, dins aquest bloc de ruptura, tota l’organització, mobilització i debat popular que mencionava més amunt : la Conferència Nacional Antirepressiva i els seus resultats; el Debat Constituent i el seu procés participatiu transversal, inclusiu i plural per establir les bases constitucionals per al futur polític català; el treball de Municipalistes per la República des de Baix per coordinar la lluita contra l’abús de les companyies energètiques; les lluites cada cop més coordinades per un habitatge digne i la llei catalana de lloguers; no renunciem a la renda universal garantida i reclamem que es tiri endavant un compromís seriós per implantar aquesta renda; està clar que la convocatòria a eleccions a l’Assemblea de Representants del Consell per la República serà un reforç important per aquesta aposta estratègica de ruptura igual que reforçarà al mateix temps el treball popular del Debat Constituent; i fer front decididament a la situació d’emergència del català i a lleis destructives per a nosaltres com el projecte de Llei de l’audiovisual és vital per al projecte de sobirania i independència de la nació dels Països Catalans. Mireu quanta feina tenim, doncs, al davant. Preparem-nos. Posem en valor l’1 d’Octubre i mirem endavant.
