Els cicles naturals influencien el món i a les persones, quan es diu: Sincronitzem els rellotges, vol dir que tots estarem en la mateixa sintonia, el mateix moment alhora.
Si de fa temps em grinyolava i em calien malabars per tractar d’entendre com alguns companys arribaven a unes determinades conclusions quan jo em basava en les contradiccions i des d’un punt de vista dels interessos de la classe obrera i en aquesta entelèquia antediluviana de la contradicció principal havia sucumbit al laberint de la confusa dilecta i vacil·lant forma de pensar de “las classes mitjanes” (per a i petita burgesia) no figurava entre els discursos i anàlisis com si des de Hegel a Fukuyama no hagués hagut prou temps per a posar-nos xops de marxisme.
Benvinguda l’hora! ara ja està era fosc però amb aquest article d’en Xavier Oca se m’ha fet el llum.
Tant de bó no continuem només repetint sense qüestionar per que ho ha dit algú a qui respectem. Això ens ho hem de guanyar a diari amb els encerts.
No vull robar-vos més temps per a posar vos a llegir aquest document que per a mi repeteixo, pot ser anava despistat, a prop dels 73 anys, m’obre el cor infartat a l’esperança que es difongui ajudant a la comprensió i allunyant-nos de definicions progres per a ser més definidament “indepes” L’anàlisi i la comprensió de les situacions a nivell internacional fins a arribar per parts a la situació nacional ens dona el panorama de definició dels camps, amic, enemics, possibles aliats i tasques per a la etapa des de l’agrupació bàsica fins el conjunt en un nivell més ample o general, si ho sentim, l’orgull de tenir-lo controlat ens farà sortir de cau segur a portar la claredat de les idees als centres de treball on bàsicament hi hagin moltíssim proletaris i alguns “ex desapareguts” membres de la classe obrera. No tot ho fan màquines automàtiques.
Abans d’anar-me’n, objectivament més o menys nombrosament, mai ha desaparegut la classe obrera. Per més poca incidència i d’allí l’endarreriment ideològic i el nivell de la lluita de classes, de la intel·lectualitat revolucionària portant les idees al si de la mateixa és clar, s’havia dit que no existia; no tenia sentit.
Gràcies ho torno a dir, pot ser hi havia més i no els havia sabut trobar, company Xavi Oca, és el document més important i definitori que m’ha arribat a les mans des de fa molt de temps.
Apa-li! A llegir que si no hi ha quadres no s’arriba mai a tenir influència de masses ni a ser un nucli especial (hi ha qui encara es sentiria ferit si dic destacament d’avantguarda) de la classe potencialment revolucionària amb vocació de poder.
Poder al tenir la propietat dels mitjans de producció a les seves mans, la capacitat sobirana per a determinar els destins de les riqueses del país, la sanitat, l’educació, les comunicacions, la banca, etc. i si de veritat hi ha comunistes a Casa Nostra o arreu de la península, que puguin reflexionar i desfer-se del seu nacionalisme Espanyol envers a comprendre que un moviment d’alliberament nacional dirigit pels treballadors no acabarà sent la república sobirana de la burgesia catalana, amb nosaltres, els treballadors fent la carn de canó per a continuar defensant els seus interessos.
Visca la Terra!
Guillem Vendrell Jofre
