“Amb la gesta del Moncada, present” - homenatge
Si no tinguéssim Cuba, ens l’hauríem d’inventar.
Avui 26 de juliol i després d’un silenci profund, com deia Raimon, els resultats electorals en política burgesa i amb les declaracions de l’Albert Botran sobre “refundació”, no em puc guardar les meves impressions.
Si fos al meu abast, proposaria que en tota formació àmplia com aquesta, amb presència de blocs de distintes organitzacions a més d’un cabdal realment ampli i sense militància externa, o coalició encara que li diguin partit, que és no parlar amb propietat.
Caldria un cens tancat de militància amb drets i obligacions que arribi a unes discussions profundes i sinceres per tal d’arribar a conclusions generals assumides per tota la militància cupaire des de l’àmbit local fins el nacional i no anàlisis i discussions que portin a decisions en cercle tancat, alhora sotmeses al conjunt d’una assemblea que vota en un ple però no discuteix ni analitza a priori el que vota sinó que una part ho fa segons l’assenyala la seva referència política.
Això quant a l‘àmbit de discussió. Però la discussió en sí mateix hauria de ser amb una metodologia que permetés inserir la petita participació històrica que ens cal en la geopolítica mundial. No estem sols, som al món, a Europa, a l’Estat espanyol, i a cada contrada, poble, vila o ciutat de casa nostra. Calen definicions per a temes candents encara que semblin no tenir relació amb Casa Nostra.
Amb més raó, tractant-se de la participació de membres destacats d’organitzacions amb trajectòria prèvia i ja coneguts històricament que a més s’assumeixen marxistes leninistes, cal que siguin referents de posicions ben assenyalades.
Que a les CUP hi hagin sorgit lideratges allunyats dels principis fundacionals que van durar només un període electoral burgès, va revelar les CUP com a una formació petit burgesa i liberal que exhala orgull quan guanya i s’adorm quan no.
Efectivament, i en consonància amb l’expressat més amunt, les CUP no són un partit, com a front polític ampli, i s’ha de donar la més fèrria imatge d’unitat cap enfora i la més forta i profunda discussió endins.
Si no, ens passem discutint dins dels marcs del sistema electoral de la burgesia. Els resultats deixen clar que la gent va votar una altra qüestió que no pas una proposta política.
Encara ningú no ha explicat que no es pot fer cap independència per més DUI que proclami un organisme parlamentari del mateix sistema que el va crear. No hi ha dreceres.
Com a forma d’aglutinar els sectors juvenils de marcat caire independentista de diferents estaments socials, també cal apropar sectors conscients de treballadors per a donar-los una consistència àmplia d’orígens i perspectiva potencial ideològica. Calen polítiques d’actuació efectives en aquest sentit. No val a dir que tenim tantes tasques que això no ho podem assumir. (!)
A la vegada, els qui siguin d’un partit i es reivindiquin M-L, dins el Front aportaran la línia (tàctica i estratègia) intentant explicar i fer-la entendre per a fer-la carn de l’àmplia militància cupaire.
No es tracta d’aportar receptes i pretendre impulsar-les a l’interior sinó de tenir la capacitat del militant revolucionari d’escoltar, escoltar, observar, escoltar i tornar a fer-ho fins a tenir la més encertada visió per a poder arribar aportant tots aquells elements que un militant només d’un Front, que en no estar organitzat en un una formació amb una visió totalitzadora, no podrà recrear amb consciència i comprensió; que mai no hi haurà sobirania i independència nacional sense emancipació de classe. Que permeti esbrinar que l’objectiu resultant no és ser lliures d’Espanya amb el mateix sistema però sota les mans d’explotadors catalans. En què ens diferenciem de Junts?
La llengua com a vehicle vertebrador però no com a falca discriminatòria. Per tant, fer escola perquè tothom entengui el paper del català, l’assumeixi i el defensi però que no se senti apartat. Que sentin l’orgull de formar part d’aquesta història i vulguin aprendre-la.
Tornant als exemples, a Cuba van haver de fer una campanya d’alfabetització. Per què? Per què l’eix són els principis de classe amb un nucli nacional fort i avingut. Aquesta és la característica primordial d’un moviment cohesionat, ferm i constant que enforteixi els principis de les forces que van arribar a llançar les CUP en primer terme històric ara fa dècades. Aquells militants van aconseguir un avanç amb un caràcter general i uns principis essencials que no eren jactar-se d’anticapitalisme com a eufemisme d’estar en contra en diferents nivells de quelcom anomenat capitalisme, enlloc de definir a favor de què estem lluitant.
Si som el que diem que som, reivindiquem el socialisme. Si cal, aprenem i ensenyem què és.
Aquest temes de debat donaran per a més però no és fútil assumir la interpretació i l’origen que, entre altres característiques, dibuixa una herència i orígens dels qui fan bandera d’aquesta terminologia i sembla que perquè criden més, tots som el mateix. Això els encanta al poder!
Espero i desitjo que s’entengui el que dic, perquè sigui una aportació positiva envers els objectius que. amb matisos, molts i moltes manifestem que són els nostres objectius.
Guillem Vendrell Jofre
26 de juliol 2023
