Els Americans tenen una estratègia que ve des de la colònia, si tot sol no pots i no et vols emmerdar, tria uns indis venuts per a conquerir territori, o crea una titella i recolza-la fent-li creure que és simpàtica, paga-li perquè es faci rica i dona-li tot el necessari per a complir el teu encàrrec. Com els pirates de la Rubia Albión.
A finals de la dècada dels trenta van crear Hitler amb tot el suport dels lobbys del petroli i de l’acer. Ara, des d’abans del 21 de novembre de 2013 amb el conegut com a Euromaidan (Plaza de l’Euro, suggestiu, oi?), amb intervenció directa, matances i cop d’estat van destituir el govern amb l’excusa que era pro-rus. Van fer unes eleccions quan el brou ja feia fent xup-xup i ja s’havien creat les “idees estat” des de les escoles; s’havien destituït herois històrics i s’havia fabricat una història alternativa dels qui van perdre la Segona Guerra Mundial, vos sona catalanets?
Però tota l’estratègia estava resumida en abatre l’enemic (quines raons podien esgrimir?), que era Rússia i prou.
Els nazis, sostinguts, alimentats, justificats i armats per l’Occident, dirigits per l’imperi gendarme del món fins aleshores, prenien el comandament a la vista del món. Contra Rússia que té totes les matèries primeres que no volen continuar pagant.
Amics, camarades, lluitadors per la sobirania, poble en general, no tot segueix una línia argumental on anirem caient a les mateixes posicions, i d’oca en oca…NO!
Per si els thinking-tanks encara no ho han descobert, la història ja no s’escriu igual, ni al mateix paper ni amb la mateixa tinta, ni els mateixos “negres escriptors” desenvolupant la prosa. Encara manquen capítols i els més necessaris encara no es troben ni en bolquers.
Cal tenir més visió històrica que urgència limitada per nedar i guardar la roba.
Fa temps i davant d’expressions púbiques del President Puigdemont vaig reclamar si aquestes expressions eren personals, partidàries, com a diputat europeu o com a president del Consell per la República Catalana.
Ja tenim consell per la República inexistent a una Catalunya d’independència abstracta i en la boirina. Ja tenim decidit que el President ho pot dir quan vulgui i com vulgui perquè aquest serà el camí i les aliances democràticament decidides, consentides per manca de capacitat i callades per incapacitat i feblesa. L’excusa, no dividir.
El MHP va saludar el posicionament occidentalista d’en Biden en públic i per tant al Parlament Europeu; no hi va haver cap discussió i presa de posició “democràtica” del Consell.
Això els està bé als que diuen que el primer i l’únic és la Independència com sigui, però els que esperàvem tenir el dret a sentir la veu dels que pensàvem que ens representaven en aquest projecte, que recolzem amb altres paràmetres sobre què és el progrés, la superació i la sobirania, no vam sentir cap veu. Ja tots fan política burgesa i sembla més important això que els objectius.
Poc després, però no gaire, el President va enviar una felicitació al premier de l’estat sionista d’Israel per la commemoració de l’ocupació de Palestina per les forces sionistes. (!) Com felicitar el Felipó per l’Onze de setembre.
Companys, em van dir que si ens haurem d’empassar alguns gripaus, aquest en serà un. Que ja està clar que la independència és el primer….
Més propers i actuals he rebut comunicacions oficials del CxR de campanyes de solidaritat amb Ucraïna, per al seu dret a la seva sobirania.
Coincidents amb els think-tanks de l’imperi. Mai es va prendre en consideració la intervenció nord-americana en els assumptes interns d’Ucraïna amb membres del govern de Washington, en primera línia de les manifestacions impulsades pels EEUU, que van acabar amb centenar de morts a la Casa dels Sindicats, partits polítics prohibits, dirigents i militants de partits d’oposició i del partit comunista, perseguits, empresonats i assassinats, un govern legítim defenestrat i la instauració d’un govern de facto.
Sempre estem a a temps de rectificar, però si esperem el suport a la independència per part de Washington, o de la UE, vos dic que així esperaven els militars argentins quan es van llançar a la guerra de les Malvines.
Igualment, tota la força del poble organitzat amb les conseqüències que la lluita veritable significa, no tothom està per oferir-li-la a una nova colònia dels EEUU o al senyor Borrell.
Tant ho hagin promès com no, ni els EEUU ni la UE ni l’estat sionista d’Israel ens donaran res si abans no posem el pit a la repressió que no serà, com ha dit fa uns dies una encertada divulgadora, cop de porres al cap a pobrets vells sense defensa i res més.
Tal que no ens queda res a nosaltres, els vells, no anirem empenyent amb els caps, estigueu-ne segurs que d’aquestes n’hem patit unes quantes i, si continuem amb vida, només la canviarem per triomfs o derrotes perquè quan un procés llibertari i revolucionari és de veritat, es triomfa o es mor en l’intent.
Som molts sense representació que no portem vestits ni corbata, els qui no regalarem la nostra existència de poble perdedor, explotat i esclavitzat per als passejos sota pal·li dels qui ostenten la representació del poble, no per a guiar-lo sinó per a dirigir-lo per tal de complir els seus compromisos que no van discutir ni decidir amb el poble, l’esperit de l’“això no toca” com voltors.
Aquest nou llibre parla d’una possibilitat no menyspreable d’una guerra nuclear que impulsen els amics nomenats més a dalt, que deixaria un món diferent i per suposat sense independència i sense Catalunya,.
També en diferents ocasions he convidat a la discussió d’aquests punts de vista i es veu que hi ha un posicionament i una visió intocable que no té cabuda en un apropament a l’estudi racional de les situacions objectives i no de les idees preconcebudes.
Hi ha un paradigma diferent, ja aquí i ara, no és solament el poder dels EEUU, el qui mana i posa les regles prepotents com fins ara i la seva doble vara de mesurar, el que és bo si ho fan ells i dolent si ho fa uns altres.
Els republicans demanen un referèndum de independència per a Texas al 2023. Seran aquests progressistes amics dels amics dels nostres il·luminats?
Guillem Vendrell Jofre
