El meu cervell de vegades em posa en situacions confuses; ho he somiat o en veritat m’ha passat?
I per què dic això?, doncs perquè després de llargues discussions amb material probatori que demostra i recolza les tesis, a més cada dia que passa aquestes tesis es compleixin amb escreix. Si quelcom no m’acaba de quadrar el cercle, cerco i trobo més informació d’una i altra vessant; contrasto críticament fins a definir el marc, la condició, les possibilitats, les circumstàncies i el factor temps que, ara per ara, no pot avorrir ningú. El que no va passar en un segle, està passant en uns mesos, uns dies, unes hores… No sé vosaltres, però jo ho veig així.
Torno a les fonts nacionals d’informació habituals, als posts locals, als grups habituals, als companys, a les portades singulars catalanes, els tuits de conya i cap ni un fa una anàlisi o, com a mínim, una referència on es prengui en consideració el marc general del món, sinó que sempre estan en el mateix marc des d’abans de 2017, sense sortir de casa nostra ni dels tribunals europeus
Si de cas, no ha canviat res ni encara que sigui una miqueta per poder influenciar els vostres punts de vista? De superar les nimietats i els marcs assemblearis universitaris, ni escrivint al rei, se us passa pel cap?
Fa una estona jo era amb l’anàlisi de l’enfrontament militar a Ucraïna. No vos avorriré amb el que deia Clausewits, passant a la guerra econòmica dels EUA i els seus socis europeus, de les conseqüències resultants de la “Contraofensiva” del peó díscol de Washington, la crisi d’energia d’Europa com a resposta a les sancions d’Europa, que, sense energia, els capitals industrials, que no tenen pàtria, marxen cap els EEUU, amb més beneficis fiscals, amb una energia 30 vegades més barata que la que EEUU que obliga a comprar als europeus, la recessió Alemanya, l’ensorrament de l’euro i una altra vegada la rehabilitació del dòlar, les mentides de la BBC, i els informes de l’MI5, les pressions del lobby armamentístic ianqui per a continuar venent armes velles i fins el darrer ucraïnès, les veus més serioses que plantegen plans de pau i el gos rabiós que diu que sí però que li retornin tot i a més l’indemnitzin. Que ofereixin l’anul·lació de cerca i captura del TPI, com si tingués cap valor o pes, aviat podrien ser ells els que hi estiguin en cerca i captura.
Les cimeres dels Brics, la conferència Àfrica-Rússia, i els de l’Imperi que fins ara el l'únic que fa és negoci amb les vides d’ucraïnesos i mercenaris. Que envair Mèxic, ajudar Taiwan i de cop, mentre portem una setmana de si intransigència i responsabilitat indepe, va i surt el tema de Níger, ens revela la situació dels països de l’Àfrica occidental, ah! perdó, vostès ja ho sabien, però per als qui no, com jo, veig com està orquestrat el sistema neocolonial francès a l’Àfrica, la França de la UE i de Brussel·les…
Torno a caure en el túnel del temps i a Catalunya estic a l’1-O i tot el que van prometre, van il·lusionar i no fer.
Si us plau, discutim de geopolítica a veure si ens ajuda a clarificar on som, qui som i amb qui podríem comptar. Deixem de banda que els únics amb qui confiar serien el lobby dels EUA i del sionistes israelians, que algun gripau ens haurem d’empassar…
Continueu ensinistrant les vostres goles profundes, jo em nego.
Condescendència amb la política nazi de Zelenski, Sánchez, i tota l’UE, no. Des de la veu del president del Consell de la República, si no hi ha un acord de les forces que l’integren, no pot sortir ni una paraula definitòria de suport a postures imperials, colonialistes i que per caràcter transitiu ens afecten i també afecten la credibilitat del MHP Puigdemont.
Com puc ser indepe si em tanquen la boca perquè no parlo català, com puc pensar que l’emancipació dels treballadors vindrà de la mà d’empresaris com es va anunciar i xiular durant el discurs a l’Arc de Triomf, recordeu?
O hi construïm quelcom interclassista d’alliberament nacional i no sota l’actual classe dominant a Espanya i a Catalunya, o directament construïm un Front d’Alliberament Nacional pel Socialisme.
Ara es quan penso i torno al túnel del temps on vos quedeu, recordant els Jocs Florals i no pensant que m’agradaria ser negre i del Níger per fer el que calgués i cercar els amics que no em demanarien més que respecte i sobirania per tal d’ajudar-me, perquè també s’ajuda a la multipolaritat.
Però la força dels Jocs Florals em tira enrere, amb el record de la División Azul.
