Sense esperar metamorfosis que no s’han donat fins ara, fem.
La crisi general del sistema que aviat pesarà sobre casa nostra pel nostre caràcter subordinat de segona de l’estat, la manca de clarificació en referència a la situació geopolítica mundial i el posicionament clar i referencial no pot ser que ens allunyi del possible creixement de la capacitat crítica del conjunt dels treballadors que són els únics que poden paralitzar el país en termes de producció i capacitat del capital.
Que siguem els catalans, sempre oberts i hospitalaris amb una proposta amb caràcter i sensibilitat de classe, no per a que ens recolzin sinó perquè a la pràctica els treballadors, els obrers, els productors del camp i les ciutats ho entenguin i assumeixin con a seu i pel seu interès, sumarà aquesta part fonamental de la societat a la lluita per la sobirania, que serà independència de l’explotació nacional i de classe.
Que ho digui una persona i no una organització revolucionària amb ambició de poder, té la mateixa significació que una xerrada de bar. En Roger Castellanos exposa: https://elmon.cat/opinio/moment-hobbesia-independentisme-724844/
Segons el meu punt de vista, que es bassa en el materialisme dialèctic, el punt de vista d’en Roger Castellanos té la visió encertada.
Hi ha un petit dèficit però.
El moviment de masses està massa supeditat a la cultura burgesa i la independència de l'acció, subordinada a lideratges clàssics, si a més, no existeix el nucli de ferro que ho plantegi, no un militant sinó una organització que per la seva coherència, transcendència històrica i fermesa arribi a nuclejar els sectors dispersos darrere d’una direcció objectiva, (això s'aconsegueix amb l'acció pràctica); seguirem donant-li voltes sense reeixir.
El factor subjectiu: existència de la força revolucionària reconeguda per les majories (recolzada, seguida o temuda) només s'aconsegueix amb l'encert analític i aquest per l’assumpció d'aquests postulats per les àmplies majories.
La integració amb la concatenació dels fets, hauria de ser conseqüència de l'acció i interpretació correcta de l'estat d'ànim de les masses i els objectius assumibles que les hi proposem.
Evidentment cal un nucli d'acció que no sigui espontani sinó depenent de les directrius del nucli d'acer.
El que no vol dir que es tracti de grups especials i especialitzats sinó de lideratge i capacitat organitzativa dels militants dins de les masses.
Per això cal escoltar i extreure elements d'anàlisi objectius, concrets. No generalitzar segons els nostres desitjos o febleses que ens porten a la indecisió i a la manca de concreció.
Per descomptat, que una vegada presa una resolució s'han d'acabar els dubtes i diferents punts de vista i opinió. Una sola veu i una acció mancomunada de tots a una!
Si tornem al tema davant la incertesa de cada nou 11S, sense assumir-ho, estudiar-ho, madurar-ho i articular-ho, sempre anirem mancats d'un ala.
Jo ho veig així.
