El Consell de la República havia de ser una eina pràctica i trencadora per a ser l’altaveu de les posicions sobiranes del poble català.
Una plataforma per a donar reconeixement als resultats del referèndum del 1-O mitjançant el govern legítimament elegit mitjançant sufragi dins del propi sistema borbònic.
Malgrat el seu poder, el poble, no les autoritats, vam per el referèndum, i l’havíem guanyat.
El CdR No havia de ser el trampolí de cap ni un, de les necessitats polítiques individuals ni en particular ni dels seus partits polítics de pertinença sinó per la sobirania de Catalunya.
Havia de ser l’altaveu del poble sobirà i de les alternatives justes i lògiques per a actuar amb independència i portar al món la veu del poble que havia donat el més gran exemple pacífic d’Organització i lluita davant un estat poderós i repressiu, malgrat la repressió i la persecució política fora dels teòrics preceptes de l’UE.
Havíem de prendre posicionament com a un estat sobirà dins d’Europa i el món com si ho fóssim, sense alineaments amb cap bloc mundial i amb una claredat ideològica meridiana que fes de la neutralitat del marc del conjunt heterogeni de la societat catalana amb una determinant posició no sotmesa a condicionaments foranies.
Havíem de posicionar-nos davant la arbitrarietat en polítiques econòmiques colonialistes de l’estat Espanyol.
Encara clarificant que tots els participants no érem una extensió del partit del president sinó la representativitat compromesa de l’amplitud de perspectives i visions de la societat catalana.
Però sembla que els “dirigents” no ho van comprendre una vegada més i per a ells va estar un matalàs per a que els hi donés força per a negociacions d’aspectes particulars i de partit.
De qui lluita contra el colonialisme i no negocia els seus vots a les institucions espanyoles i no per Catalunya sinó per a obtenir a canvi cap benefici en l’àmbit personal.
Alguns que de bon començament no hi érem interessats perquè privaven els seus interessos en el seu escalafó particular o partidari (EMPRESES, CÀRRECS, SOUS, CADIRES) en definitiva, una quota de poder de les tantes molles que reparteix l’estat. On deixaven Catalunya?
Ho disfressaven descoronant-se, desorganitzant-se i els polítics professionals al Consell de la República, construïen l’estructura de control econòmic i de poder sense control de la institució acabada de formar.
L’Assemblea de Representants destituïda presidencialment. Els acòlits, acatant sense dir res, la gran majoria renunciant fins i tot al projecte per que ja els havia decebut.
Malgrat això, vam haver un grapat de convençuts de la necessitat d’aquesta eina que per a una altra banda no existeix ja que alguns, per renúncies inexplicables per el que ells mateixos deien i diuen que són i pretenen, a Europa no hi són representats perquè no van presentar candidatures amb excuses economicistes injustificables rebent la resposta de la societat que els hi va negar el vot al Parlament afeblint el bloc independentista.
Tornant els fets del Consell, sense poder rescatar algun pronunciament polític o transcendent fora de posicionaments individuals I autoritaris cap a l’interior i personalistes sense consens cap a l’exterior, el Consell per la República ha estat una joguina en mans d’un grupet que ha beneficiat aspiracions personals, interessos polítics individuals i altres conductes més indesitjables d’algú que per els seus actes i amb el recolzament del president, van provocar la sortida del projecte del darrer representant amb càrrec del front que sense haver-ne format part del govern Puigdemont a la Generalitat de Catalunya, pot ser fins i tot sense un acord unànim de la força representada, va comunicar l’abandó del Consell.
Malgrat, i torno a repetir malgrat. D’altres que hi som no representant cap partit ni front pre Consell, el vam impulsar políticament i pública, gent que som part de les Juntes Rectores de Consells Locals elegits democràticament, tenint la responsabilitat i la representativitat del conjunt dels membres a les nostres localitats.
Amb la nostra perseverança vam impulsar des del descontentament per la dissolució de l’Assemblea de Representants com a òrgan consultor, encara que al govern el president s’havia reservat el dret a vet que va exercir sense dubtar-ho deixaven sense possible resposta democràtica al conjunt majoritari dels membres del CdR.
Quan renuncia el president i es veu amb claredat el posicionament i els interessos prioritaris que el guien, nomenen una Junta Gestora i destitueixen als representants Comarcals o territorials que fins el moment havien estat els comissaris polítics del govern. Aquí cal tenir ben presents noms i cognoms perquè algú encara pensa que hi ha fidels que no mosseguen la mà dels qui els hi dona de menjar o que faci el que faci el dirigent autoproclamat, li aplaudeixen les gràcies, i es presenten encapçalant candidatures a la presidència del Consell.
Els qui ens vam barallar sovint directament amb els nostres referents del govern triats pel propi govern per a ser el nexe amb els Consells Locals des del territori i per caràcter transitiu ,dels membres dels consells locals o el que és el mateix, per a tenir una idea dels territoris ja que fins ara la conformació de territorials ha estat una mostra d’ignorància geogràfica.
Eliminant-los, els consells locals restaríem desconnectats del govern per tal de poder tenir certa influència, encara que no ens prenien mai en compte, sense nosaltres que som autèntics lluitadors de carrer, feina i consciència, som les bases.
Així és que vam pressionar per a que els referents continuïn el seu lloc i els vam empoderar si estaven disposats, ara per a defensar els nostres posicionaments i no continuar amb la tasca de acollar-nos, limitar-nos, condicionar-nos i impedir les activitats que les hi fèiem igualment encara que els il·luminats membres del govern ens prohibissin.
Un Consell acollat, mai podia fer, dir o expressar-se públicament si no era per a llegir un comunicat de govern autoritzat i mai podíem aconseguir una retroalimentació des de la base.
Com la cançó d’en Serrat,—-“això no es fa, això no es diu”.
N’era practicar des de Brussel·les, el mateix sistema que dins la seva política practica l’estat Espanyol des de Madrid.
REvolucionem-Nos (https://revolucionemnos.cat/) és la consigna que hem assolit per a que el Consell de la República sigui una eina eficaç.
Els qui encara creuen que el poble dels Països Catalans ha de tenir independència per a ser sobirà i conserven la embressia del Consell, vos convido a llegir els programes triar la candidatura que vos faci el pes en conseqüència i VOTAR.
17 de gener de 2025
Guillem Vendrell Jofre
