Hem estat disciplinats però amatents sense objectius parcials ni finals molt clars ni especificats com a capital polític del Consell.
Propostes de renovació o reconeixement de la inutilitat d’un projecte cooptat que ens va enganyar.
En el pla organitzatiu:
El més democràtic possible:
Rebre les propostes del executiu i poder amb la mateixa agilitat, fer arribar propostes concretes per a ser assumides pel govern, per a que hi arribin a tota l’estructura del Consell i que no hàgim d’explicar a la gent a cada moment, què hi fem perquè del Consell només parla la tele quan es refereix al President Puigde-mont i a la seva plataforma.
Si hi han diputats, que hi siguin part de control i proposició i no un govern autocràtic, que no siguin esbor-rats d’un cop (com es va fer) per un govern al que se li ha d’acceptar tot perquè hi ha una figura concreta com era el President Puigdemont.
Si els parlamentaris són representants, si assumissin l’1% de les propostes elaborades des de la base, ja seria molt. Fins ara, totes rebutjades si no venien de gent de la seva òrbita.
Seria ideal que els canals dels CL’s locals + les Territorials, fossin la via oberta als parlamentaris i al govern.
Són només dos nivells a saber: les bases (CL + AT) i Parlament + Govern). Tots dos poden assumir l’elaboració i la proposta. Retroalimentació, Feed Back.
Les finances:
Comptes clares i transparents, sous, despeses, conceptes. La recaptació que es tingui. No poden posar impostos, ens hem de moure amb el que hi ha i a veure que hi haurà. Haurà el que ens guanyem amb la pràctica.
Organització i pressupostos polítics:
Què és el Consell de la República i com es manifesta públicament.
Hem de sortir a la palestra amb un lema que simplifiqui l’enteniment general.
Els membres en formen part d’un govern que proposa i discuteix des de la perspectiva de la sobirania de Catalunya de com s’han de fer le coses. La cosa pública. Una posició política sobirana.
Per tant:
Davant tots i cadascú del temes, ja siguin econòmics o polítics (en definitiva l’espoli és una política colonial) hem de tenir i investir el nostre cos programàtic com a front polític. No una illa d’il·luminats.
Un govern que digui què es faria en cada tema si fóssim una República Catalana Independent
Prou d’esforços i espirals de tensió personals de personatges amb una aspiració personal pròpia i una gran buidor política recomanat sempre que els deixem treballar i que no fem ones.
Tasques:
-Una tasca didàctica que anirà fent pedagogia entre els membres del Consell de la República primer, i que els membres de base serem els altaveus envers el poble directament lligats al territori.
-Un govern sobirà que és oposició pràctica i pública, que guanyi adeptes locals i prestigi internacional.
-Una referència dins el Moviment d’Alliberament Nacional dels Països Catalans.
-La política internacional, les polítiques d’aliances, han de ser clares i discutides en base a principis i tarannàs, no alineades ni seguidismes de blocs internacionals ni cedint a pressions o a l’idea de possibles recolza-ments promesos sinó en base a suports efectius i sense renunciar als principis de la solidaritat entre les nacions sense estat.
Això de que els EEUU (imperi decadent ja perdent hegemonia, o els seus socis sionistes mata nens d’Israel seran les nostres garanties és una ofensa als principis dels països que continuen estant sota la seva hege-monia, deixar d’anomenar-los extraoficialment com els socis estratègics, és imperatiu.
Cal fer pedagogia al respecte. Sobirana mancança de diplomàcia és llançar-li merda públicament a Veneçue-la quan és l’únic país que ens reconeix oficialment. Si no aconseguim ser el que havia estat l’idea primogènita del Consell de la República Catalana, el Consell ja està liquidat. Sense entrar en desfalcaments, tarannàs corruptes i demagògia directes amb les bases; l’actuació autoritària de deixar-ho tot i allà vos apanyeu, no és ben bé el que ens esperàvem.
Guillem Vendrell Jofre
6 de novembre de 2024
