Ja tenim instal·lat al Palau de la Generalitat l’ex-ministre de sanitat espanyol durant la pandèmia Salvador Illa, el que apareixia rodejat de militars emmedallats i manant a tort i a dret sobre el tema mascaretes a totes les Espanyes. Tot just ha entrat a la Generalitat, ha sortit de nou el cas Koldo, que havia quedat estranyament “adormit” per necessitats electorals del PSOE. Ara torna a sortir l’expulsat ex-ministre Ábalos, relegat per voluntat pròpia al grup parlamentari mixt, i torna a encendre’s la polèmica. Però mentrestant el PSOE ja ha facilitat, amb l’ajuda impagable d’ERC, la sessió d’investidura presidencial més indigne, vergonyosa i grotesca de la història: l’edifici del parlament completament encerclat per les forces dels mossos impedint que els ciutadans podessin acostar-nos a l’edifici més emblemàtic de la democràcia i ruixant-nos amb gas pebre per fer-nos retrocedir com si fossim tots plegats una banda de terroristes perillosíssima. Aquest és l’espectacle que Salvador Illa no va voler evitar, com no va voler enfrontar-se al President Puigdemont en un debat democràtic obert; va estimar-se més fer el fatxenda i amagar-se dels seus ciutadans darrera de l’ombra d’un jutge prevaricador, ple d’odi. Molt mal començament per a Salvador Illa, que per sempre més quedarà marcat i tacat per aquest començament deplorable.
Mentre, el 130 president Puigdemont era rebut per milers de conciutadans que el van acompanyar i protegir en la seva breu aparició, i van evitar que el jutge Llarena, que ja l’esperava a Madrid per engarjolar-lo, se sortís amb la seva. Llarena se’n va anar amb la cua entre cames traient foc pels queixals i Puigdemont amb els principals diputats independentistes i el seu advocat van marxar indemnes entre aplaudiments. La comparació entre la rebuda popular a l’un i l’innoble i submís comportament de l’altre no serà fàcil d’oblidar com tampoc no serà fàcil de fer-ho amb l’afany de venjança contra, de moment, tres mossos perseguits, molts activistes fotografiats. que augmentaran l’arxiu de la repressió, i una roda de premsa política del conseller i el cap dels mossos sortints inacceptable.
Què podem esperar d’un conjunt de personatges a imatge i semblança de Salvador Illa, acostumats a tergiversar, mentir, apunyalar per l’esquena i altres maniobres típiques que han practicat des de Madrid, des d’ una pila de municipis, des de les les diputacions, des de tots els llocs civils, religiosos i funcionarials, des dels centres i sindicats que controlen, des dels mitjans, televisions, tic-tocs i tota la parafernàlia dedicada a escampar “el seu relat” manipulat i mentider.
Ara que Salvador Illa ha convocat els seus a fer exercicis espirituals a l’ombra de la constitució borbònica, emparat per un rei que ens va declarar la guerra i ens odia i de l’autonomisme més tronat. hem de tenir clar quin serà el full de ruta prioritari que cal esperar d’aquest “tripartit Psoe-Erc- Comuns” de tant mal averany.
Cal esperar:
1) que totes les promeses incertes que fan seran rigorosament incomplertes, tergiversades i convenientment maquillades pels corresponents mitjans de comunicació escrits, parlats, “tictoquejats” i passats per tots els sedassos de les xarxes socials;
2) que tindrem rei Borbó per esmorzar, dinar i sopar i que s’intentarà muntar una cort reial a Barcelona aprofitant tota mena d’esdeveniments, des de la copa Amèrica, fins al Mil·lenari del Monestir de Montserrat.
3) que el tàndem Illa-Collboni o Collboni -Illa s’inflarà i acapararà tota mena de protagonisme visible i no visible per intentar acabar la feina que es va començar amb el 155 i que continua “normalitzant” símbols espanyols, imposant “relats” amadrilenyats i fent encara més fort el bilingüisme anorreador del català, tot donant ales a una simpàtica conselleria de llengua especialitzada “en el fet diferencial indígena”; aquest tàndem té previst constituir una superaria metropolitana destinada a frenar la nació catalana completa amb veu pròpia. 4: que l’enorme canvi demogràfic que ens aporta una immigració constant no cal que sigui objecte de cap gran regulació, sobretot si continua cobrint llocs de treball mal pagats i fa de vàlvula d’escapament de tota mena de xenofòbies mal païdes i aporta grans contingents de parlants llatinoamericans, (que tot ajuda per diluir la catalanitat);
4) que l’autonomisme de cafè descafeïnat per a tothom (excepte per a bascos i navarresos, és clar) ens ajudarà a ser espanyols bons i solidaris que és el que s’espera que aconsegueixi aquesta tornada triomfal del Psoe a Catalunya.
5) que la satel·lització d’ERC i Comuns es consolidi fins a fer desaparèixer aquests satèl·lits atrets per la força gravitatòria pressupostària aclaparadora que emana de l’estat central, que xucla i xucla en un imparable espoliació.
6) que ara que tenen sota la grapa del pp-vox les illes i el País Valencià , completen l’espanyolisme (diuen que d’esquerres) amb el Psoe i els seus satèl·lits : uns t’apunyalen de cara i els altres, dissimulant ho fan per l’esquena i amb un somriure hipòcrita.
Ara bé tots aquests propòsits, .que estan posats sota la protecció de l’abadia de Poblet i el record del vell Tarradellas, hauran de comptar un cop més amb la repressió comandada també en forma de satèl·lit pels mossos d’esquadra i els jutges que van pel seu compte: haurà de ser una repressió continuadora del 155 que toparà amb el moviment d’alliberament nacional al carrer i a les organitzacions populars, ja sigui ajuntaments de l’AMI, les organitzacions de l’ANC, les organitzacions del Consell de la República, les dels CDR o els grups polítics que treballen amb perspectiva independentista.
Es dibuixa una tardor i uns mesos pròxims ben calents i gens tranquils per al funcionari Illa i els seus satèl·lits.
