Fa mesos, fins i tot anys, que el debat migratori als Països Catalans provoca un col·lapse discursiu i una por atàvica a parlar-ne sense restriccions. En conseqüència, quan el fet esdevé cada cop més visible, i el fenomen és mundial, i cada cop més països fortifiquen les seves fronteres fins a deixar la famosa muralla xinesa en una anècdota pintoresca per a turistes desvagats, aleshores salten totes les alarmes i correm-hi tots a dir una pila de llocs comuns, a exhibir a tort i a dret sense més ni més eslògans solidaris (papers per a tothom..., vivendes dignes i treball també digne per a tothom...) que ens deixen autosatisfets tranquilitzant les nostres consciències. Particularment, als Països Catalans, com que som conscients que no tenim una política migratòria pròpia per manca de poder també propi i que hem d’assumir les desastroses polítiques migratòries del regne d’ Espanya, això ens deixa en un llimbs que són un caldo de cultiu per a tota mena de divagacions, opinions, solucions a mitges, agrupacions i ONGs que intenten posar pedaços; grups polítics que aborden el tema i les seves conseqüències de maneres barroeres, clarament d’ideologia feixista i racista; grups que expressen la seva “por, rebuig i fins i tot odi a l’altre” amb confusos arguments xenòfobs i grups que expressen el seu pànic a veure absorbits, assimilats i destruïts els seus trets nacionals més genuïns i mil·lenaris, com per exemple la llengua, els costums, el tarannà heretat dels avantpassats, la història.
Que els ésser humans han migrat a llocs que ens han semblat més favorables al llarg de la història és un fet conegut, però els assentaments que han anat configurant les comunitats nacionals al mateix temps al llarg dels segles han constituït fronteres civilitzatòries més o menys poroses respecte a altres comunitats.
Ara, a començaments del nostre segle XXI, el fenomen s’ha fet global i les guerres i matances, i les necessitats de millors perspectives de vida empenyen milions de persones a migrar i a trencar les fronteres dels estats més pròspers que estan cada cop més fortificades. Uns volen entrar per millorar la seva vida o salvar la seva vida i famílies i els estats són conscients que sense una regulació prèvia i unes garanties d’acolliment justes, el resultat és un caos i unes condicions de vida miserables i milions de morts en l’intent de trencar fronteres i un campi qui pugui a favor dels interessos dels poderosos. Els desajustaments socials i polítics entre el món pròsper i els milions de desheretats creen les bases per als comportaments de xenofòbia i de les ideologies racistes no únicament en un sola direcció, perquè floreixen en els dos sentits i afecten tant els migrats recents i els de segona generació i fills consegüents com les comunitats receptores que poden sentir-se amenaçades i desestabilitzades.
No hem d’oblidar el component de “revenja” que tenen aquestes migracions cap als països considerats pròspers, si tenim en compte que en el passat han estat les potències “blanques i cristianes” les que es van apoderar del món i de les riqueses que contenia a l’Àfrica, a l’Àsia, a Amèrica imposant les seves lleis, costums, religions i idiomes i riqueses. Els depredadors europeus es van repartir el món, no fa pas tantes dècades, en la conferència de Berlín de 1884-1885 i vam “exportar” milions de colons – i també d’esclaus – sense demanar permís. Què té d’estrany que ara ens trobem amb milions de migrants en direcció contrària, amb els seus costums, religions, llengües i disposats a treballar, si els deixem fer-ho?
Tornant al tema de la xenofòbia i el racisme feixista ens trobem que molt recentment la victòria municipal a Ripoll del partit Aliança Catalana ha generat un debat sobre quina mena de discurs és el d’aquest grup i el de la seva dirigent Silvia Orriols i si es tracta d’un fenomen xenòfof protagonitzat per una pila de ripollesos o es tracta d’un grup clarament racista-feixista d’extrema dreta, emparentat amb el feixisme mundial i el populisme hiperconservador d’un Trump, un Bolsonaro i altres dirigents semblants, inclosos els del grup de moda espanyol que s’dentifica amb el nom de Vox.
I aquí és on veig que s’està fent servir i s’està posant en un mateix sac els comportaments xenòfofs i els comportaments i ideologies racistes /feixistes I per mí no són la mateixa cosa i menys si tenim en compte que la petita ciutat de Ripoll, que és el cor, bressol i centre de la nació catalana, ha estat molt recentment ferida per uns crims horribles protagonitzats per nois adolescents de la població, prèviament fanatitzats i utilitzats per un obscur personatge de passat, present i potser futur (perquè no sabem si és mort) molt tèrbol, molt probablement actuant al servei de les clavegueres espanyoles. Que el grup de joves criminals fanatitzats fossin de la comunitat ripollesa musulmana i el fanatitzador fos un imam molt perillós ha complicat més les coses entre el poble ripollès de totes les procedències i tendències. Es un caldo de cultiu molt procliu per fomentar la desinformació, els malentesos, les desconfiances i els fanatismes de tota mena en totes les direccions.
En la meva opinió , la societat catalana, que es tan diversa, no s’ha pres prou seriosament tot els components que han confluït en aquest cas de Ripoll, i hem deixat la ferida oberta fent un judici ple d’irregularitats i que no ha volgut anar al fons de la tragèdia i ha aprofundit les ferides mal tancades. El comportament dels polítics a Barcelona i també a Cambrils ha estat penós i en general repulsiu, sempre atents a la foto i a la llagrimeta de rigor i la gent de Ripoll que s’empassi la ràbia i a girar full.
Cal distingir entre xenofòbia i racisme. La xenofòbia és una malaltia social que es pot detectar i té símptomes, tractament i es pot arribar a curar; el tractament principal és que si el problema , es el rebuig, la por i fins i tot l`odi a l’altre el tractament ha de consistir en conèixer-se, eliminar poc a poc els obstacles que produeixen el rebuig per desconeixement o per prejudicis heretats d’uns i altres; l’escola, la feina i l’entreteniment són elements indispensables en una teràpia social; l’èxit no està assegurat però presenta una esperança de millora segura.
En canvi el racisme feixista i totalitari és directament un comportament criminal que ha de ser perseguit i eliminat de les nostres vides. I s’ha de tenir en compte que els totalitarismes i racismes feixistes , com els materials radioactius, tenen una vida molt llarga i segueixen emetent toxicitat de manera invisible, Continuen cremant per dins, imperceptibles als ulls... que ens ho diguin a nosaltres que encara els patim...
