Sembla que els fulls de ruta polítics i sociològics estiguin en els plans de tothom: preveuen fulls de ruta els autonomistes de tota mena; preveuen fulls de ruta les organitzacions com l’Assemblea Nacional Catalana i les institucions com el Consell de la República ; tenen fulls de ruta el govern espanyol del Psoe ( i els seus satèl·lits polítics i sindicals) i l’oposició del PP (i els seus aliats també polítics i sindicals); en fi, la judicatura té en gran part el seu propi full de ruta i les seves pròpies línies vermelles.
Hi ha fulls de ruta amb punts coincidents i interessos compartits, però en definitiva hi ha un desplegat i extens full de ruta de caràcter i voluntat nacional espanyola i un full de ruta de caràcter i voluntat nacional catalana.
Els fulls de ruta nacionals espanyols- tant si s’autoqualifiquen de conservadors o progressistes- comparteixen la idea de la unitat d’una sola nació, una sola llengua, una sola identitat que exerceixen de cohesionador moral, polític, cultural, identitari en les món interior i en el món exterior: amb aquest afany cohesionador es preveuen totes les activitats de la vida: la vida laboral, la familiar, l’esportiva, la religiosa, la festiva, la cultural...i també en funció d’això la lluita de classes.
El full de ruta nacional català , d’entrada parteix de la nació pròpia – els Països Catalans - i es dirigeix cap a la consolidació dels seus signes d’identitat també propis : el territori, la llengua , la història i els seus avatars, i entorn d’això es desplega una afany nacionalitzador independent i una lluita de classes també pròpia.
Amb això vull dir que des del punt de vista dels fulls de ruta compartits es difumina molt la tradicional agrupació entre dreta conservadora i esquerra progressista: el full de ruta espanyol es conservador de les essències consolidades amb el franquisme i no posa en qüestió ni plantejaments de la constitució del 78 (per exemple el plantejament lingüístic) ni la monarquia borbònica ni el sistema de partits i sindicats subsidiats i pràcticament comprats, ni estructures judicials com l’Audiència Nacional . Hi ha un consens clar respecte a això entre esquerres i dretes espanyoles i els seus respectius satèl·lits, per més que en el joc parlamentari i en el joc dels diversos poders econòmics, judicials, militars o socials sembla que s’esbatussin molt; però hi ha en tot molt de joc teatral: a l’hora de la veritat es reparteixen les zones de poder: el mapa actual dels Països Catalans queda repartit : tu, psoe queda’t Catalunya i tu PP, queda`t Madrid-Andalusia i , a ser possible una part dels Països Catalans , per trencar la seva unitat històrica-quan perilli aquest repartiment dual .com per exemple a l’Ajuntament de Barcelona o altres llocs de poder importants l’un ajuda a l’altre ( per exemple el PP ajuda el Psoe a aconseguir la batllia de Barcelona ) . Es tracta , doncs, d’interferir el més possible que pugui prosperar el full de ruta nacional català, que representa un perill real de ruptura d’Espanya com estat unitari que no tolera ni tant sols una federalització virtual i imaginària.
El full de ruta nacional català., al meu parer , no presenta l’homogeneïtat del full espanyol perquè representa la trobada d’un consens per la base social de la gent (no simplement per les cúpules polítiques ni per al joc institucional); és un o uns fulls de ruta que es mouen als marges de la cotilla borbònica i tenen com a objectiu materialitzar la independència mitjançant l’exercici del dret d’autodeterminació i la construcció de l’estat independent català. Un Full de ruta s’està debatent entre els membres de l’Assemblea Nacional Catalana i s’estructura en bases territorials autoorganitzades i tenint en compte quines lluites sectorials són més importants i organitzades en cada comarca i quines persones són més entrenades i capaces en cada sector important. Si una comarca excel·leix en el sistema sanitari o industrial o agrari o mercantil o en el sector artístic o musical tenir un bon nucli organitzat serà una futura estructura d’estat a tenir en compte. Teixir una teranyina connectada de comarques i sectors disposada a tirar endavant la independència de manera unilateral és un objectiu que el full de ruta de l’Assemblea debatrà molt pròximament; un altre full de ruta connectat amb els resultats del referèndum de Primer d’Octubre del 2017 i que ja exerceix la seva acció fora de la constitució espanyola del 78 és el del Consell de la República, que malgrat els problemes que ha tingut i té continua sent un full de ruta molt ambiciós i necessari per mantenir oberta la carpeta catalana a nivell internacional , a nivell d’Europa i del club d’estats de la unió europea i a nivell d’organitzacions polítiques com l’ONU i les seves diverses organitzacions de la cultura (UNESCO), de la salut (OMS) de la infància (UNICEF) i totes les organitzacions sindicals, esportives, culturals, ONGs que tenen un pes en el món. I evidentment a nivell dels Països Catalans que val la pena que Consell de la República i Assemblea Nacional Catalana es reconeguin mútuament en el seus objectius i en les seves diferències organitzatives i d’objectius polítics i socials. Són dos fulla de ruta diferents que comparteixen molts anhels en comú i estan clarament enfrontats amb els full de ruta espanyol.
