Als darrers temps estem vivint al País Valencià alguns esdeveniments dignes d’alegria en quan a la lluita pels drets dels animals es tracta. Algunes bones noticies sobre ajuntaments que es declaren amics dels animals, alguns municipis que no permeten els circs amb animals, altres que estan eliminant els bous embolats i els bous al carrer, fins i tot alguns polítics s’han declarat en contra de les corregudes de bous...
Açò ha provocat la reacció d’aquells sectors empresarials amb interessos en la tauromàquia, mobilitzant-se a València en nom de la llibertat, l’art, i la espanyolitat quan l’únic que defensen son els seus ingressos, en perill per la disminució de l’afició a un lamentable espectacle de tortura i mort.
En aquests dies cobra total actualitat la publicació col·lectiva d’Iniciativa Animalista titulada “Falles sense tortura”. realitzada fa uns anys i que continua sent de total actualitat. A l'hora d'engegar aquesta publicació dos varen ser els motius que ens animaren a demanar a diverses persones amb rellevància social a València que ens expressaren la seua opinió contrària a les corregudes de bous entre elles Mónica Oltra, Guillen Agulló, Nuria Cadenas, Sal·lus Herrero, Toni Gisbert, Agustí Cerdà...
El primer motiu del llibre era explícit, acumular arguments i elements formatius per aportar-los a la societat valenciana. No pensàvem convèncer a cap tauròfil llevat d'alguna excepció, que sempre pot ser. Aquests aniran passant a la història per qüestió biològica. El que sí volíem i continuem volent és donar força conceptual i argumentativa a la majoria de la societat que no opina, no sap, o fins i tot, estant en contra de les corregudes de bous, però sols coneixen els arguments pro-tauromàquia.
El segon motiu que ens plantejaven era implícit, volíem contribuir a formar massa crítica (sindical, política, feminista, científica, ecològica, antiespecista...), en una ciutat i un país on, si miràvem des de l'esquerra, no estàvem massa acostumats a construir-la. Així, portàvem més d'un quart de segle on les majories - actives i/o passives- havien anat conformant-se al voltant d'interessos egoistes, neoliberals i alienadors. Des de posicions de progrés, solidàries i igualitàries, semblava que no sempre forem capaços totes i tots plegats, de trobar els punts mínims d'entesa per a configurar una majoria social suficient que garantira la seua execució.
Ens plantejàvem que si podíem ser capaços de fer-ho en un tema tan important i a la vegada tan altruista com és la defensa contra la tortura pública d'un noble mamífer remugant com és el bou, tal vegada entre tots i totes podríem ajudar a canviar el futur immediat de la nostra ciutat i el nostre país. I afortunadament el nostre País està canviant. Segurament no a la velocitat i amb la profunditat desitjada per molta gent, però hi ha canvis evidents que cal aprofitar per anar molt més enllà i garantir la bona direcció. I si el nostre “gra de sorra” ha ajudat al canvi ens alegrem.
Per això crec que és una bona idea tornar a difondre aquesta modesta publicació d’Iniciativa Animalista perquè cal seguir avançant amb els arguments ètics i de justícia necessaris. Cal tornar a agrair a totes les persones que van dedicar el seu temps desinteressadament a la realització d'aquest llibre d’articles i molt especialment a totes les persones que des d’infinitat de talaies han possibilitat un canvi de paradigma en la relació de les persones i els altres animals en aquest cas els bous que ja es nota en la nostra societat. I ara cal donar un pas més i eliminar sense cap mena de subterfugi, les corregudes de bous i totes les formes de bous al carrer que encara romanen a la nostra ciutat i al nostre País.
Vos convide a llegir i a difondre’l el llibre “Falles sense tortura”.
