Al País Valencià celebrarem el proper 9 d’Octubre a l’epicentre del debat i confrontació sobre dos models de país que a més de diferents estan profundament confrontats. D’una banda, el caduc model espanyol basat en la imposició, l’amenaça, l’espoliació i l’explotació i que, a més, es mostra com el súbdit més mesquí i fidel a les demandes de les jerarquies del capitalisme: La Comissió Europea, l’FMI i el Banc Central Europeu. Tres institucions al servei de l’acumulació per a una minoria a partir de la despossessió de la majoria. En front d’aquest model, emergeix cada vegada amb més força les propostes socials i polítiques alternatives basades en el dret a decidir de persones i pobles.
L’expressió més avançada d’aquesta alternativa la representa el procés popular cap a la independència de Catalunya. Un procés il·lusionant i veritablement revolucionari, amb una alternativa basada en la necessitat de recuperar la plena independència política, acabar amb l’espoliació que imposa l’estat espanyol i dotar-se d’un nou marc de relacions polítiques i socials on, a partir del dret a decidir, el poble tinga la darrera paraula del tipus de societat que ha de bastir. Això és el que el poble va exigir a la immensa manifestació de l’11 de setembre. Això és el que està en joc amb el referèndum del 9 de novembre. Això és el que l’estat espanyol vol impedir de qualsevol forma.
Al País Valencià, sotmès tant o més que Catalunya i les Illes a un procés permanent de saqueig, desestructuració i desnacionalització, veu com cada dia més, creix el ventall de persones i entitats que prenen consciencia de la necessitat d’elegir a partir d’aquest dos models de referencia tenint en compte les nostres especificitats. El model espanyol i antivalencià que ens van imposar per la raó de la força i mantenen solament pel seu benefici, i el model d’empoderament popular basat en els interessos de la majoria, amb el dret a decidir-ho tot, amb un nou paradigma de democràcia participativa on la representació i l’economia estiga al servei del poble i no al contrari.
No es tracta solament de decidir sobre allò que ens atorgaren en un estatutet d’autonomia totalment insuficient, dissenyat per a que tot continuara mes o menys igual. No cal que reclamem el canvi de persones gestores per a poder decidir sobre els serrells que ens deixen “graciosament” des del poder, ni per a gestionar el pagament del dèficit que altres han generat. La gent no surt al carrer nomes per això. Es tracta de poder decidir sobre tot allò que afecta a la nostra vida, sistema econòmic, marc de relacions laborals, sistemes educatius, sanitaris i de cobertura social, sobre la nostra llengua, la nostra cultura, la naturalesa que ens envolta i tants altres. Un Dret a Decidir que ha d’anar molt més enllà de poder elegir entre uns partits i altres. Un Dret a Decidir que, partint del dret individual, abaste tot tipus de drets socials col·lectius i reconega el dret polític del País Valencià a poder decidir lliurement el seu present i el seu futur.
El proper 9 d’Octubre com a data senyalada, però també abans i després, tindrem l’oportunitat de poder valorar qui es posiciona a favor d’un model o altre, qui es queda en la crítica de la corrupció i la gestió del sistema a l’espera d’un canvi partidari i de facto amb el manteniment de les estructures que ens encotillen, i qui aposta per un model de ruptura. Molta gent està farta de discursos i rituals que no qüestionen res, de convocatòries que no il·lusionen, de mecanismes poc transparents i poc inclusius. Quan el poble per avatars històrics recula i calla, les persones i organitzacions més compromeses tenen l’obligació de mantenir la flama. Quan el poble surt i parla, farem bé d’escoltar-lo. La sobirania en potencia o de facto resideix en el poble.
Una fita important en aquest sentit serà l’entrada en escena de Guanyem València. Una fita que esperem amb molta il·lusió i simpatia pel que pot representar i també, com en qualsevol projecte que naix, amb les reserves pròpies de veure com evoluciona. Si Guanyem aposta per la ruptura democràtica amb el regim del 78 i tot allò que representa, si aposta per recuperar la ciutat de València com a capital volguda pel conjunt del País Valencià sense complexos ni autoodi, si es dota d’uns mecanismes de funcionament realment democràtics tant a l’hora de confeccionar el programa com a l’hora de confeccionar les candidatures i l’entramat organitzatiu, i assumeix tant en el programa com en el dia a dia el Dret a Decidir, estarem davant d’un veritable exercici de democràcia participativa al servei de la majoria. Serem davant d’un projecte engrescador i rupturista.
Per contra, les formes antigues, ni que estiguin molt cuinades, no engresquen. Tenen sabor i olor a estantís. N’hi ha de suposades alternatives que no ho són tant, doncs funcionen com apèndixs més o menys integrats a les afores del sistema que rebutgen, mitjançant comissions que les persones no recorden com i per qui van ser escollides. Les dinàmiques que mantenen l’statu quo, ni revestides de modernor i cosmopolitisme aporten res destacable.
Des de la meva opinió, en aquesta conjuntura al voltant del 9 d’Octubre, el Dret a Decidir, apareix així com l’oportunitat que tenim com a poble d’optar pel projecte més avançat que podem bastir en aquesta conjuntura històrica: La construcció del País Valencià com a subjecte polític ple de drets individuals, socials i col·lectius.
