Si tot fos com volem i no com pot ser que la realitat determini que sigui, a hores d'ara estaríem vivint els darrers actes sota l'autoritat espanyola acceptats per l'anterior govern en funcions i que volent o no la majoria dels que van votar per la independència, en són dependents de la seva conducta.
La massa crítica o el trencament de l'equilibri de forces es pressent, es respira, s'albira, però en la lluita de classes hi ha mil i un insignificants per poc identificables, elements que seran els que determininin l'aglutinació amb una tendència determinada i amb orientació clara i de fons, l'única que pot reeixir amb probabilitats d'afirmar-se al terreny i posicionar-se per plantar les arrels que permetin créixer l'arbre nou de la llibertat que doni fruits per a tothom.
Ara escolto sovint que no és qüestió identitària, és que fins ara perquè els més visibles i combatius n'eren vists com a catalanistes irreductibles serà que l'ímpetu i la força que van aconseguir conjugar i transformar en organització i proposta, i la proposta en concreció programàtica, en algun lloc del camí va deixar de tenir una definició identitària ben definida?
La independència dels Països Catalans va indissolublement lligada a la independència de la doble explotació nacional i social. Pel que no hi haurà independència real sense emancipació social.
Aquest principi que no ha canviat res de res sinó que s'ha anat fent carn cada vegada en més i més gent passant del cor a la ment.
Aquest extrem es concreta en la clarificació del missatge ben definit que ara es llegeix més clarament, arribant a més oïdes receptives que davant l'encertat de la proposició, entenen que no podrà haver emancipació social, justícia per a les grans majories, sense independència de l'opressió nacional d'un altre ens estatal, les oligarquies del qual associades a les catalanes conspiren des de sempre per fer prevaldre els seus privilegis dominants reduint al vassallatge a to el poble laboriós i emprenedor, desviant el caràcter social de les reivindicacions d'independència (mori el mal govern) cap al vessant sobiranista i catalanista de flabiol i botifarra de Vic.
No ha estat l'esquerra independentista la que l'ha donat preeminència al caràcter identitari i xenòfob de l’origen i els cognoms ans tot el contrari.
Els que ara desperten, volen desvirtuar els avenços o descargolar els joncs ben lligats de la nau que s'ha assegurat el creixement amb la comprensió i el recolzament de cada vegada més ciutadans que deixen de banda els lligams del passat i les seves promeses incomplertes que els hi han anat trencant esperances, per una de nova més realista i a tocar amb les mans, que a més i amb claredat els hi diu, no ens doneu el vostre recolzament i espereu que ho fem tot sols, ho farem entre tots, aquí ens teniu per que puguem manar obeint la voluntat del poble.
Mentrestant aquest sentiment va arribant per sobre de trinxeres bavoses de defensors de persones obviant tot el que van fer contra les grans majories i carregant contra la responsabilitat de no fer circular versions properes ni autoritzades com era l'estil del passat, enviar globus sonda per mesurar possibles reaccions; es quedaran penjats dels pals de les seves gàbies quan hi hagi triomfat de tal manera el seny amb principis de classe, no es podrà parlar de renúncies doncs tots volem el mateix i estem treballant per construir la República catalana.
Mentrestant, com va dir Antonio Baños, nosaltres demanem disculpes per les molèsties, però deixem-nos fer amb tranquil·litat. Estem construint una República.
No són menudències, mentre aquells donen voltes sobre el mateix com si estiguessin de gira sempre amb la mateixa obra i els nous actors haguessin de acoblar-se al muntatge definit pel director, l'escenari ha canviat, nous autors per a una obra nova, nous directors i actors que volen participar treballen i experimenten darrere del final desitjat per tots sense deixar-se acorralar pels dogmes del passat.
