Els i les treballadores ja comptem amb l'eina necessària per poder dur endavant la nostra lluita sense necessitat d'intuïcions que ens poden desviar o trair i fer-nos perdre de vista l'objectiu o separar-nos de la cruenta realitat.
No aportem receptes ni pretenem dirigir els ànims i accions de la classe obrera i del poble laboriós sinó fer arribar la paraula de les nostres companyes i companys més compromesos i avançats en l'estudi de les condicions socials i la justa recompensa que ens mereixem els qui som l'autèntica força productiva i mantenidora de la nostra pobre vida i els luxes i poder dels qui ens oprimeixen des de la seva condició nacional juntament associats amb els qui ho fan des de la seva condició de classe a casa nostra i els Països Catalans. Més concretament des del 1714.
Ho podem fer perquè vam comprendre la necessitat de comptar amb una eina ben esmolada per organitzar-nos i poder anar primer nosaltres pel davant, amb les mans plenes de veritats, el cor ple d'entusiasme, i la ment centrada i equilibrada per a no cridar i portar a atzucacs els treballadors i el poble laboriós català.
Dels nostres salaris es manté la seguretat social per poder pagar les nostres jubilacions i pensions. Amb els nostres miserables sous formem una família, i hem de mantenir l'habitatge, els fills, la salut, els estudis des del preescolar fins a l'universitat.
A sobre, dels nostres sous ens treuen una quota per els companys i companyes els quals el sistema amb les seves polítiques perverses, egoistes i usureres deixa sense feina. Encara paguem més amb el nostre sou obligatòriament.
Quan comprem paguem un 21% d'IVA, els impostos pujats perquè el govern actual seguint les passes de l'anterior (PSOE+PP, ambdós d'acord i de matinada) va canviar la sacrosanta i intocable constitució que Franco va deixar lligada i ben lligada. Així amb la garantia de l'estat espanyol, va permetre que els bancs alemanys el hi deixen diners als bancs espanyols que havien fet mals negocis (hipoteques impossibles, preferents, sortides a bossa, amb la direcció d'ex-membres d'ambdós partits, etc.)
En canvi els i les treballadores i el poble laboriós rebem desnonaments i pals, pals i baixades de salaris, pujades de preus i pals, en general i amb claredat: fam i pals.
Els salaris no són guanys, són el fruit de la venda de la nostra força de treball dels quals el Patró ja s'ha agafat la plusvàlua; origen de la capacitat d'acumulació capitalista pels propietaris dels mitjans de producció. Però ens fan pagar l'IRPF.
Totes i tots els treballadors arreu del món som i estarem en la mateixes condicions mentre el poder estigui en mans de la classe que ens oprimeix com a classe i dels altres estats que aporten una doble dominació. Els EEUU oprimeixen l'Amèrica Llatina i l'Àfrica, deixen que els seus socis locals extreguin les riqueses amb el treball dels seus pobles i que s'encarreguin de controlar-los mentre els hi paguen una quota als seus socis nadius.
Aquest colonialisme no està tant lluny i des d'el 1714 que els exèrcits castellans plens de mercenaris estrangers van derrotar després de 5 anys Barcelona, les lleis catalanes que eren pioneres i capdavanteres a Europa van ser abolides. S'havien mantingut perquè el casament entre Isabel “La catòlica” i Ferran de Catalunya i Aragó deixava ben clar que “Tanto monta, monta tanto, Isabel como Fernando” però ni Ferran de Catalunya i Aragó entrava pas per res en els assumptes castellans, com que ni Isabel ni la corona de Castella ho feien amb els de Catalunya i Aragó.
Morta Isabel, Ferran torna a la seva terra i es desentén de Castella, es torna a casar i confiat s'en oblida que les corts castellanes tenen assumit que si la seva reina s'havia casat amb un ser inferior, es perquè tota la fortuna (els regnats de Catalunya i Aragó) passarien a formar part de la “solidària corona castellana”. La resta de la història la coneixeu i la patim totes i tots.
Des de l'11 de setembre de 2012 Artur Mas que pregava un pacte fiscal davant dels seus socis majoritaris del Regne Espanyol, davant la negativa de la capital del Regne i veient que el poble laboriós català al carrer no havia fet cas de la seva súplica perquè la manifestació fos per reclamar el pacte fiscal, veient-se desbordat passà de pactista fiscal a sobiranista català en un tres i no res i d'un salt es va auto-imposar com a abanderat de la Independència, paraula que encara avui no ha tingut els ous de pronunciar. Perquè ser independentista a Catalunya és ser revolucionari i un burgés pactista i traïdor mai no ho podrà ser.
Malgrat els seus esforços, dilacions i desviacions, ni gràcies a sospitosos suports polítics, encara que va pensar que sortiria guanyador, la dialèctica li va demostrar que un poble que té sentiments sobirans no es deixa enganyar amb tanta facilitat. Per això fa aliances, continua amb les dilacions, no declara el que hauria d'haver declarat. I el poble, esperant que un parlament burgès amb un govern burgès fes el que només el poble laboriós és capaç de fer, perquè encara no comptava amb una eina, mai donarà un pas enrere sinó és per a prendre impuls. I hem arribat fins a l'estat de la qüestió actual.
El mal ferit Mas (president de la Generalitat), el seu partit i la seva coalició CiU, trontollen però gràcies a l'oportunisme egoista es sostenen i el mal ferit intenta salvar totes les fortunes de la seva classe amb la crossa d'ERC. Abans que el poble agafi el poder pot ser ja ho tenen tot controlat i com el poble el seguirà com a líder (ell pensa) hi haurà independència, hi haurà república. Però si de cas, no hi ha república a França i a l'Argentina i continuen manant els mateixos amb els seus socis internacionals i imperialistes contra els seus pobles?
Perquè com el vi dolent que no va acabar de fermentar, els enganyabadocs d'ICV amb el placet d'EUia i amb les restes de l'ensorrament que s'anomena PSUC-viu, més propers que mai als elements més endarrerits dins dels treballadors i el poble, surten els uns amb que faran el que digui el poble, però no faran res per la independència perquè respecten la constitució que hom considera caducada del 1978 (sent funcionals a l'espanyolisme ranci) i els altres s'increpen entre ells a veure qui és el menys independentista i el més obrerista mentre en realitat els partits que es diuen d'esquerres, continuen amb la vella política. Per a ells més val una bona poltrona que milers de revolucions.
Però aquest article no s'escriu per a fer-vos perdre el vostre temps i el de totes i tots parlant de cadàvers polítics.
Si ho fem com a treballadors i treballadores, com a poble laboriós, com a ciutadans catalans encara que hagiu nascut o no en aquesta terra de mestissatge, si no vos dóna el mateix veure com avança el procés, com arribem a la independència sense el pes i la força de la classe obrera organitzada i conscient, passant per sobre dels frens interessats de sindicats subvencionats i apoltronats ex socialistes i comunistes que han perdut de vista que serà el poble laboriós i el poble en general qui farà els canvis per més que intentin obstaculitzar, desviar o trair el moviment, que serà aquest poble que s'ha posat en marxa que no només volem canviar de bandera, d'himne i de passaport, sinó canviar-ho tot en benefici dels treballadors, les treballadores, el poble laboriós català, ens presentem nosaltres que ens hem nucleat en una organització independentista en quant a l'opresió nacional i l'opressió de classe, una organització autènticament fidel als interessos del poble laboriós revolucionari, per tal de lluitar amb fermesa i dignitat contra aquests dos tipus de patiment que no existirien sense aquesta opressió nacional i si la classe obrera estigués organitzada i encapçalant aquest moviment històric per a una Catalunya amb una república de caràcter popular i progressista que mai serà possible sota Espanya i la constitució post franquista. Així sí, entre nosaltres, parlem clar.
O som espectadors al pati de butaques o actors sobre l'escenari històric de les nostres vides per a ser responsables del nostre futur col·lectiu.
Catalans, vingueu d'on vingueu, treballadores i treballadors, poble laboriós:
-
Creiem i participem als consells constituents ciutadans els barris de les nostres viles, pobles i ciutats perquè no hàgim de votar una constitució que han tornat a fer ells, des dels seus interessos elitistes.
-
Recolzem els actes per la República Catalana que es duguin a terme durant la campanya de les eleccions municipals donant suport a les candidatures que lluiten a favor d'un futur nou i engrescador i no en contra d'aquest futur i a favor de mantenir-ho tot tal i com està.
-
Per una Classe Obrera conscient i compromesa, organitzada i a l'avantguarda perquè no continuem sent el furgó de cua de la burgesia catalana associada a la burgesia espanyola.
-
Per poder federar-nos en igualtat de condicions i amb plena sobirania amb la resta dels pobles de la península.
-
Per la República Catalana Independent i popular!
2)
I... Flop!!! em vaig despertar.
