Amb la crisi estructural del sistema, els seus representants al governs ens van portar a una expropiació generalitzada del drets socials. Deutes privats a càrrec de la societat i beneficis pel mateixos interessos privats. Han estat 8 anys de derrotes dels pobles com un Pearl Harbor anunciat; sense resposta al nivell del que hagués estat necessari.
Pèrdua de conquestes socials per manca d'organització sindical compromesa amb els interessos que haurien d'haver defensat i desmobilització de les masses arreu. Però als Països Catalans la llengua del poble, dels “aldeanos”, és la llengua del poble laboriós.
Es pensen que tot ho tenen controlat i es llancen amb TTIP per posar la sobirania de les empreses al mateix nivell dels estats subordinant-se als interessos nord-americans i de l'eix franco-alemany.
Exacerbació del model patriarcal davant la crisi per pèrdua d'horitzons de futur.
Ara sense haver de lluitar contra l'extinta URSS i les seves ofertes de sistema, s'ha acabat la política de gestos amb la socialdemocràcia per calmar les ànsies dels pobles.
El benestar no és només que no hi hagi una crisi tan profunda, sinó els drets bàsics i fonamentals d'un nivell del que no hauríem d'haver baixat. Aquests drets irrenunciables que els governs han aprofitat per a retallar. L'estat del benestar és un valor afegit i s'ho han carregat tot per a guanyar més i més carregant-ho tot a les esquenes dels treballadors i del poble laboriós.
No hi ha cap garantia suspenent la força del moviment per la sobirania i la justícia social supeditat a un possible canvi a Madrid. No hi ha dicotomia entre l'eix nacional i l'eix social, és fals!
No podem continuar esperant el que en tota una vida ens van prometre i mil vegades mil, han tirat per terra des de l'estat. No és possible un estat just socialment sense tenir una nació sobirana. El drets nacionals són els drets sobirans i l'únic inconvenient és la dependència i la subordinació a l'estat centralista imperialista espanyol.
Per tal de recuperar els drets populars cal recuperar la sobirania popular i l'única manera és amb un estat propi.
És a Catalunya l'únic indret on l'amplitud del moviment pels drets socials i la sobirania política i econòmica està més desenvolupat i cohesionat amb diferència. On s'assumeix la necessitat d'un nou estat amb els principis republicans de democràcia participativa, justícia social, llibertat sobre el propi cos per a ser o no mare, respecte a la dignitat de les persones sense diferència d'orientació sexual, origen o creences religioses, laïcitat de l’administració i de l'educació juntament amb la gratuïtat fins el nivell universitari, la solidaritat per a la protecció dels més febles i la promoció dels més capaços, és una constatació pràctica.
Qui pot somniar que podria ser possible reformar els principis aristocràtics del regne d’Espanya? Si continuem sota el mateix estat, si això fos possible, seria continuar sota un nou regne espanyol i supeditats a la seva voluntat colonial.
Davant els que volen una Espanya en petit, els treballadors i el poble no poden deixar de donar voltes al cap veient que no és un article de temporada això del procés. Que ja l'han donat totes les voltes i recargolades explicacions a la indefinició del sí però no i les preguntes ambigües per poder interpretar-les al seu gust i benefici.
Parlem clar i català. La independència és la millor sortida pel poble laboriós català. Cal organitzar la insubmissió.
No anirem a demanar el vot per tal de participar amb més o menys força al organismes d'una administració autonòmica caducada, sinó a parlar clar i donar totes les explicacions que calguin perquè el poble tingui els elements per omplir els buits de la seva capacitat conscient, estem aprofitant l’avinentesa per a explicar perquè sense sobirania no hi haurà justícia social, i perquè no és possible la justícia social sense sobirania popular.
El joc com ens volen fer veure, no està en les formes com es presentin les propostes de llistes, sinó en el fons, en el contingut que salvant petites diferències, han de tenir uns elements comuns que són beneficiosos per a tothom al Principat.
Un autèntic procés constituent de bases, on cada casa sigui un embrió de democràcia que conflueixi a les assembles constituents per barri, districte, vila, poble o ciutat donarà participació activa.
Amb la certesa del que és just, el poble és imparable. Les eleccions municipals han estat la demostració d'una hipòtesi. Ja està, ja s'ha fet. Ara cal resoldre que fer per tal d'aconseguir l'objectiu d'arribar quant a més gent millor.
La creativitat popular, el recolzament a les alternatives que les darreres dècades han estat dient el que ara en diuen d'altres sense massa convicció, serà l'eclosió que en una primera instància es reflectirà a les urnes per tal de declarar la independència i desenvolupar el procés constituent participatiu i massiu per tal que la República Catalana Independent, sent autènticament sobirana, pugui crear el seu propi basament cap a la major igualtat que mai cap poble peninsular ha tingut erigint-se al món com a primer poble lliure del S XXI.
El poble està perdut sense lluita, però lluitant pot vèncer, i no haver de claudicar davant imposicions estrangeres o d'interessos contraris als interessos de la majoria. El poble català pot reeixir sobirà, democràticament lliure, laic i solidari.
Havent actualment nuclis intel·lectuals de col·lectius orgànics com a nova eina al servei dels interessos de les classes populars d'aquest país, hem d'avançar conjuntament de manera pràctica i no formal amb confiança envers les masses.
