La realitat és tossuda i els resultats donen la pauta.
Calia estar i hem estat totes i tots impulsant la proposta de la Unitat Popular com a línia tàctica cap a la formació de noves tendències en el pensament col·lectiu i en la reacció a la participació de moltes i molts que votaven altres alternatives tradicionals o que directament no votaven.
En general, l'increment participatiu amb una alternativa que hem conreat i sembrat ha estat el revulsió que ha canviat moltes correlacions a nivell electoral en el pla municipal.
Aquesta és la constatació pràctica. L'altra, la de l'aprofundiment general ens porta a una segona constatació: la proposta cap a inserir amb força la vessant social que en certa mida semblava reservada per a iniciats, ha traspassat els marcs teòrics i interns expandint-se arreu.
Una proposta amb un pla d'emergència social que ha calat profundament en el sentiment ciutadà ha estat la clau per a que es simplifiquin diferències en quant al lideratge del procés cap a la independència.
La consigna pintada en algunes parets abans del 9N s'ha transformat en propaganda i ha suscitat inquietud, les preguntes han anat trobant les respostes que fins ara quedaven amagades darrere la crossa dels qui argumentaven que Mas, per la conveniència dels seus interessos, ens volia arrossegar darrere seu: La millor sortida per als treballadors és la independència.
És un petit pas, però anem cap endavant. Aquell equilibri de debilitats s'ha transformat en un augment de la incidència de la proposta d'alliberament nacional i social, ara l'equilibri comença a mantenir un pols i l'equilibri ja és de força.
Cal que continuem amb perseverància perquè cada conclusió positiva dins dels programes que han obtingut reconeixement ciutadà ens ha passat el protagonisme.
Cap vel·leïtat, ni cap eufòria, pensar, analitzar i proposar acords per anar endavant, reconquerir primer l'esperit democràtic i integrador a pobles, viles i ciutats reafirmar i tenir cura dels brots malgrat la meteorologia política. Que manca molt encara per a la collita de veritat.
Quan les propostes que amb tots els mitjans al seu abast tendeixin a portar falses expectatives i podrien obnubilar els nostres recolzaments electorals tant presents com futurs, serà una disputa intel·lectual a tots els nivells de la lluita política.
Molts dels nostres socis interns (a les plataformes de unitat popular) podrien veure´s compromesos sinó han estat ben informats i no hem estat prou curosos per bastir les il·lusions amb trets bàsics de realitat concreta.
Qui tingui o hagi tingut, i encara no ho ha deixat del tot, podrà pensar que és possible avançar socialment sense haver-se de comprometre amb el procés sobiranista cap a la independència.
Per això cal que desenvolupem tot el nostre arsenal teòric amb un llenguatge popular i de la manera més plenera dins de les noves formes de fer política entre les masses.
Bastir els consells populars per barri, poble, vila i ciutat donant el protagonisme els nous protagonistes del seu propi destí.
Per a que això no sigui una mera esperança, cal que el procés constituent comenci amb la incorporació dels nostres conciutadans des de la base. Tot lligat en un teixit que vagi envoltant els territoris: La nostra constitució republicana per als nostres interessos com a poble, impulsats per l'única classe cridada a tenir la capacitat per a operar aquests canvis d'arrel necessaris.
Les eines estan, cal utilitzar-les amb contundència, serenitat i saviesa, perquè el poble català, consubstancial, complex i cosmopolita, fet de mil acollides des fa segles, mai ha sentit que és un súbdit, fins i tot els comtes ducs i el rei de Catalunya i Aragó havien de consultar els organismes d'elecció ciutadana abans de proclamar qualsevol decisió que impliqués l'aportació del poble.
Un poble així és, creix, contagia solidaritat i fa nous amics arreu per que és un Poble Lliure.
Guanyem-nos el dret a la llibertat.
Mans a l'obra!
