La partida està clara i els jocs de cadascú són ben coneguts.
El poble som totes i tots. Els qui ho tenim meridianament clar som els que hem de portar les explicacions a tots i cadascú dels ciutadans de Catalunya que ens ho demanin i que ho necessitin.
No s'ha de caure en pèrdues de temps enfrontant-nos amb els que pretenen plantejar-nos que necessiten aclariments quan el que volen és fer bandera de les seves posicions disfressades de populisme reformista.
Els camps estan definitius. D'una banda, el país amb més estat de mobilització popular des de fa quasi bé set anys i en augment a Europa, amb la força tel·lúrica del independentisme d'arrell i consegüent avui present en la proposta de la Unitat Popular representada majoritàriament en la CUP-Crida Constituent que mai han canviat el discurs, el contingut, ni el fons de la qüestió.
A més a més en aquest camp també comptem amb els qui davant la força del moviment popular van haver d'afegir-s'hi per tal de no perdre el tren de l'història i el control polític de les institucions per a no deixar sense muralles de defensa al seus representats i a la burgesia mitjana catalana.
En el mig, com un joc de tennis dels primers Comodore, pic, pac, pic pac, l'indolent pilota que avui s'ajunta en Catalunya sí que es pot amb un cap de llista que de cop i volta (hi ha exemples anteriors molt propers en el temps i la coalició. Fins fa poc ells eren tan populistes-reformistes com calia i no calia fer política) ara la fan i ben definida pel discurs de la indefinició, i la dilació (com si no tinguéssim prou amb CiU-CDC-Unió i el seguidisme històric d'ERC). Si però no, dret a decidir sí però demanant permís als mesetaris: Les restes de la poudre populista cremant-se i volent dinamitar tot l'espai dels dispersos minoritaris que podrien definir la situació amb un gol “xaxi” de sorpresa de l'equip de la samarreta verda i morada. En són més ells que els qui els votin.
La situació ha quedat ben clara gràcies a l'extraordinari treball dels diputats de les CUP: No hi haurà independència sense justícia social perquè no pot haver justícia social sense independència.
Els autodefinits abanderats dels drets dels treballadors s'han hagut de definir: Mentre siguem espanyols sí, sinó no. Més clar: aigua. Amb l'argument retòric de l'essència revolucionària es defineixen clarament pro imperialistes espanyols.
De l'altra banda els qui directament són l'exèrcit d'ocupació política de l'estat Espanyol, les seves avantguardes conservadores del Partit Popular i les pseudoprogressistes del PSOE, i els seus fetus polítics que pretenen fer el paper dels seus antecessors tals com Ciudadanos o Podemos. Sense llei de terminis, avortaran sense cap més remei.
Anit Mas s'ha dignat a complir la promesa a l'esfullar l'últim pètal de la margarida marcida, ha convocat eleccions pel 27S. Les darreres eleccions sota legislació espanyola.
En l'entrevista a Junqueres en TV3 on li repetien que el Tribunal Constitucional ho anul·laria tot. Va confirmar que per a ell són unes eleccions a la Generalitat per a escollir president i controlar períodes transitoris i terminis pactats entre CDC i ERC com si la voluntat popular es pogués continuar controlant dins la faixa del poder estesa per sobre la voluntat del poble i el seu dret a decidir. Encara esperen que plogui cafè en el camp.
No anem a unes eleccions per a elegir president, anem a declarar la independència.
Per començar a construir la República Catalana Independent al dia següent. No la que preprogramen Mas i companyia i que volen imposar-nos, sinó la que el poble laboriós català i les classes mitjanes d'aquest país necessitem.
Cal fer determinant aquest precepte amb vots. Per això cal arribar a més ciutadanes i ciutadans.
Aquesta és la tasca que tenim pel davant. Com vam fer a les municipals i que molts dins de nosaltres mateixos també es van sorprendre en comprovar els resultats, cal portar la veu de la novetat a les oïdes receptives del poble, la raó que tenim assumida es diferencia de totes les altres veus i a la vegada és la mateixa en l'essència compartida de l'esperit dels segadors.
Amunt els damnats de la terra, amunt els qui pateixen fam, la força pel dret és vençuda, s'acosta el bell temps de la pau i així Catalunya triomfant, tornarà a ser rica i plena.
Fa dos mesos ni els mateixos que els darrers dies de la campanya van sortir per primera vegada en les seves vides a penjar un cartell, o els qui van tornar a sortir després de no haver-ho fet durant dècades, no s'ho podien creure. Però van sortir perquè aquesta nova il·lusió es veia com a quelcom possible i es podia fer realitat, la volien fer seva i en volien formar part.
Ara amb les eines ben esmolades, cal preparar la collita amb molta cura perquè amb el blat collit caldrà fer molt bona farina per al pa sencer que mereixem menjar-nos totes i tots els catalans.
Visca la terra lliure de imperis, regnats, virreis, lacais i exèrcits opressors de mercenaris polítics a l'atur.
El 27 de setembre farem vessar les urnes de vots amb la força dels treballadors i del poble per a canviar-ho tot d'una vegada sense més dilació amb bon cop de falç sobre la realitat!
4 d'agost de 2015
