1.- És un fet que la veu de les dones i de les feministes ha tingut fins ara poca presència en l’actual procés sobiranista que està vivint Catalunya. Les dones amb consciència de tals tenim el nostre lloc i reconeixement en alguns dels espais col·lectius, però, en termes generals, no s’ha aconseguit visibilitzar les dones en el procés polític i social pel dret de decidir i cap a la independència´.
I no és que no hi siguem en les mobilitzacions polítiques i socials però no ha sorgit un lligam fort i durador entre la lluita pels drets de les dones i per la visió del món de les dones i per la nostra emancipació i la lluita per les llibertats de país i l’emancipació nacional. Potser ho ha impedit la masculinització de la política convencional, un món patriarcal que molt subtilment a vegades i de manera molt visible d’altres ens aparta dels llocs on es prenen decisions i on es fan els debats de futur. I no obstant totes -i tots – sabem que si hem de debatre sobre un país nou i sobre un país millor és absolutament imprescindible la nostra veu organitzada, ni que sigui pel gran pes que les dones tenim en sectors clau per als canvis a millor de la societat com són la sanitat i el sistema de salut, l’educació i el sistema d’ensenyament, la judicatura i el sistema de justícia, els serveis a les persones en tota la seva complexitat, inclòs el sistema de seguretat no basat en els exèrcits, l’ús i l’acció que es desprenen dels conceptes d’insubmissió, de resistències no violentes...
En definitiva estem acostumades a actuar molt sovint fora de la legalitat de la societat patriarcal, en el tema del matrimoni, de la maternitat, de l’acció política, : no vam accedir a l’educació superior fins fa quatre dies, no vam poder votar fins molt entrat el segle XX, encara ara no podem disposar per complet del nostre cos per dir si volem o no ser mares etc. etc.
2.- La lluita per la independència dels pobles i en concret del nostre poble per a les feministes independentistes s’ha analitzat i s’ha viscut com una lluita contra un tipus de dominació, indestriable d’altres dominacions i per tant indestriable també de la lluita per alliberar-se d’aquesta dominació, per la llibertat, la igualtat i la justícia, per construir un món millor.
I aquesta triple dominació de gènere, social i nacional ha fet reflexionar les dones independentistes des de tres aspectes o punts de vista tal com va quedar reflectit en el seu dia en una publicació que es deia Dones en Lluita vinculada a l’esquerra independentista.
Un punt de vista antropològic on el debat gira entorn al poder patriarcal on es defineixen els estereotips de la masculinitat, la feminitat, les orientacions sexuals; gira entorn al dret de decidir sobre el nostre cos, sobre la maternitat i natalitat, el dret a no morir pel fet de néixer dona com és molt notori a zones del món com la Índia, la Xina; gira entorn a la visibilització a través de la paraula, del parlar, del fer-se present amb la paraula, i fins en l’ús d’un llenguatge que no ens faci invisibles; gira entorn a la lluita contra tot tipus de violència dins de la parella, de la família, a la feina, als centres educatius, al carrer, en els locals i en les formes de diversió; inclou també el món tan complex de la prostitució i el tràfic de persones.
Un punt de vista que abasta el món laboral: lluita contra la desigualtat, per la igualtat i la justícia; dret a un sou igual per una feina igual, dret al treball remunerat i al reconeixement dels treballs d’assistència a la llar i a la família mentre no hi hagi una igualtat compartida entre els membres del col·lectiu familiar o de qualsevol unitat de convivència.
Un punt de vista polític i econòmic: es tracta sobretot d’invertir en les dones: una dona educada, ben informada aquí i a tot el món és un cercle familiar i comunitari més sa, més estable, més cohesionat, més pròsper, més lliure.
3.- En la lluita independentista i feminista al nostre país s’ha donat aquesta simbiosi entre emancipació nacional i emancipació social; si retrocedim al segle XIX, quan la lluita feminista i la lluita obrerista adquireixen categoria política i social trobem uns perfils que es van repetint fins i tot si les dones no són obreres sinó de la mitjana burgesia: en destacaria tres de perfils que qualificaria amb l’expressió “trencant motllos”: són dones que viuen i busquen una vida pròpia: és a dir que no les trobem exclusivament a casa fent vida domèstica, buscant marit i dedicades en exclusiva a la cura dels fills sinó que són dones que trenquen amb aquest estereotip i busquen altres horitzons, que en general són els horitzons que els ofereixen el treball sobretot industrial i la lluita sindical i política; pensem que a mitjans del segle XIX les dones constituïen el 40 % de la població obrera de Barcelona; el segon perfil és que són dones que valoren molt la formació, l’educació: tenint en compte que el 1900 el 80% de la població de la província de Barcelona, que era la província més avançada, era analfabeta, aquest perfil és importantíssim: eren analfabetes però per això mateix eren molt bones oradores i van aprofitar els avenços tecnològics com la ràdio d’una manera fantàstica, i van lluitar incansablement per tenir escoles nocturnes i biblioteques per a les dones i literatura d’entreteniment amb contingut social i feminista i per alliberar la canalla del treball infantil. El tercer perfil és la seva vinculació a l’activisme revolucionari de caire republicà i anarcosindicalista molt clarament català; l’emancipació de la classe obrera la lliguen clarament a una lluita antimonàrquica, anticlerical i per la república catalana.
Hi ha dos exemples clars del XIX i el XX que són Isabel Vilà i Pujol (”Isabel 6 hores” li deien perquè va lluitar molt amb l’objectiu que les criatures només treballessin 6 hores!) La Isabel Vilà va acabar a Sabadell portant una escola racionalista per a nenes) L’altre exemple és la Teresa Claramunt i Creus.
4.- Ara que hi ha una lluita política i social entorn al país nou que volem, les dones hem de intervenir propositivament dibuixant el país de les dones que voldríem: Quins valors i quines xarxes de solidaritat i de lluita hem de protagonitzar i impulsar de cara a una futura República Catalana Independent? El trencament del sistema de dominació que suposarà l’avanç cap a la independència de la nació catalana no serà creïble per a les dones si no porta aparellat també un trencament del sistema del patriarcat i totes les seves imbricacions en aquells tres punts de vista que les independentistes plantegem: antropològic, laboral i polític/econòmic.
Torno a repetir que les dones hem anat sortint de casa i ja no tornarem a casa: que som més del 50 % de la població i en el món postindustrial que vivim som essencials en el tractament de la salut, l’educació, la justícia i el dret, les formes de representació política i de lluita.
La proposta dels feminismes, així en plural, és una altra concepció de la societat; és donar-li la volta a aquelles tres visions i aconseguir ser un grup fort, ple d’autoritat i credibilitat.
Aquest serà el contingut essencial de la proposta actual “la vaga de totes” a la qual les dones independentistes hi hem de ser necessàriament.
5.- I no es tracta únicament de procurar per la nostra nació sinó d’entendre que la nostra lluita forma part de la lluita internacional per un món millor: hem d’influir també en les polítiques de cooperació internacional; hem d’invertir en polítiques de pau, en la resolució de conflictes,; hem d’invertir en les dones, que són, com molt bé s’ha dit,(1) la sal de la terra.
(1) Text de l’Evangeli Mateu 5, 13-16
Blanca Serra resum de la col·laboració a la jornada “lluita feminista i independència”
a la sala d’actes de la UPF el 21 d’octubre de 2014
