Penya Trabucaires CAT de l'USAP: "Un dels nostres lemes és la unió del sud i del nord de Catalunya a través del rugbi"

És una penya de seguidors de l’USAP. equip de rugbi de Perpinyà. Es va crear el 23 de juny de 2019 com a delegació a la Catalunya del sud de la Penya dels Trabucayres amb l’USAP de la Catalunya del nord amb seu a Perpinyà. És una delegació de la Penya Trabucayres. Vam seguir amb el seu nom amb petites modificacions i en català: Penya Trabucaires CAT amb l’USAP.

L’USAP és un equip de rugbi a XV de la ciutat de Perpinyà a la Catalunya del nord. El 5 de maig de 1933 es van fusionar l’Union Sportive Perpignanaise i els Arlequins Club Perpignanais i va nèixer l’USAP, Union Sportive des Arlequins Perpignanais. En català: Unió Esportiva dels Arlequins de Perpinyà.

Els colors de l’USAP són el blau cel i els colors de sang i or, aquests en referència als colors de la senyera. La indumentària dels jugadors quan juga a casa és de color blau cel i fora duen els colors de sang i or. A les samarretes duen les quatre barres i també hi són als mitjons, tal com mana la tradició entre els equips catalans de lluir els mitjons amb les quatre barres. Els colors del casc de rugbi són diferents i depenen del gust del jugador, hi ha qui el porta amb els colors de la senyera i d’altres amb l’estelada.

El rugbi, el millor esport del món! El rugbi és un esport de contacte i per tant és important i fonamental la disciplina, el respecte, l’esportivitat, l’esperit d’equip. Respectar els teus, els adversaris i l'àrbitre. Un esport on no hi ha ni contraris ni enemics, hi ha oponents o adversaris. Gaudir del joc, del teu i de l’altre equip. Si el joc té dos temps, el rugbi en té tres. Dos a la gespa i un on ens trobem tots al voltant d'unes bones cerveses per comentar com ha anat tot plegat.

Uns exemples ràpids: el fet que un jugador es llenci a terra fent comèdia o que s’abraoni sobre l’àrbitre són accions molt mal vistes i penalitzades i que no estan en el nostre decàleg de rugbier. Un fet positiu és poder estar plegats veient el partit, aficions de tots dos equips i compartir juntes el tercer temps.

L’USAP ha estat sempre en la primera divisió de rugbi de França, el Top14, fins a la temporada 2013/2014, un any fatídic i que ens va enviar a la segona divisió, la ProD2 que tot i ser la “segona categoria” és una de les més dures d’Europa, fins i tot, més que la primera. El descens va ser molt dur perquè l’USAP era l’equip que mai havia descendit i que més anys feia que jugava a primera.

En 2018 van guanyar la final de la ProD2 tornant a primera, però la temporada no va anar gens bé i de nou ens trobem a segona. Actualment seguim en la ProD2 en les jornades regulars i amb l’esperança de passar a les semifinals per arribar a la gran final i tornar al Top14.

El nom ve de l’equip de rugbi Arlequins Club Perpignanais, coneguts com els “Quins”. És un dels equips que es va fusionar per crear l’USAP. Aquest club era molt pobre en els seus inicis i els jugadors quan se'ls esquinçava la samarreta l'havien de cosir amb els trossos de tela que tenien, que en moltes ocasions, no era dels colors del club. La samarreta era com el vestit d'un arlequí i d'aquí el nom del club.

L’USAP és més que un equip a Perpinyà. La catalanitat és un fet diferencial de l’equip. De fet, a les retransmissions, diaris, etc., parlen d’ells com “els catalans”. La catalanitat és en els colors de la senyera, en l’escut, en la indumentària dels jugadors. Abans del partit s’escolta l’Estaca i a la sortida al camp dels jugadors sona la Santa Espina.

Entre les dues penyes (nord i sud) són uns 200 i nosaltres som uns 30. Els horaris dels partits fan que sigui difícil mobilitzar els seguidors, però quan és un bon dia i hora podem anar-hi més de la meitat. Aquest any ens hem trobat amb la pandèmia i no hem pogut fer ni un any seguit de sortides. Les últimes van ser abans de la pandèmia, el 28 de febrer i ja amb la pandèmia i certes restriccions en els estadis, el 10 d’octubre.

Catalanitat, esportivitat, ganes de veure bon rugbi i encoratjar l’USAP. Abans del partit sona l’Estaca i quan surten els jugadors sona la Santa Espina i és quan tot el públic encoratja l’equip brandant les senyeres, les estelades, les senyeres amb els símbols de les penyes, de l’USAP. És un moment molt màgic. Demostrem que som catalans, som sang i or, som USAP o en català del nord: Sem catalans, sem USAP!

Sí, i tant, en el poc temps que fa que som penya, hem fet dinars, hem anat a veure partits de rugbi de les lligues catalanes i anem plegats al pub a gaudir dels partits internacionals.

Difícil, tot i la gran feinada que fan per exemple la Bressola o Ràdio Arrels. Cada cop hi ha més que es decideixen a aprendre-la. Però en l’àmbit diari i entre coneguts que saben català, quan parlen entre ells no la utilitzen. Molts dels integrants de la Penya del nord l’entenen i/o la parlen. On més s’utilitza és als pobles petits. Una nota encoratjadora: Ràdio Arrels retransmetrà els partits de l’USAP i dels Dragons en català, un fet que hauria de ser normal i que demostra com estem encara.

De poc o res. A la Catalunya del Nord es coneix la part de Girona i Barcelona i més enllà poc. Un dels nostres lemes és la unió del sud i del nord de Catalunya a través del rugbi i, per això, necessitem eines com aquesta entrevista per reforçar els lligams entre la Franja de Ponent i la Catalunya del nord. La Penya va ser creada, entre altres coses, per intentar ser aquest vincle d'unió.

L’estadi Aimé Giral porta el nom de l’antic jugador i capità Aimé Giral, mort a la Primera Guerra Mundial. Sis companys del club també van morir a la guerra. Per ells, pel color de les samarretes que portaven a la guerra, l’USAP vesteix de blau cel en els partits a casa. L’estadi Aimé Giral de l’USAP va ser construït el 1940, està situat a l'antic poble, ara barri de Perpinyà, del Vernet, al nord de la ciutat. Té una capacitat per a 14.727 espectadors. Com a nota curiosa, se’l coneix com “La Catedral”, una mostra més de la devoció que tenim els seguidors per l’estadi.

Crec que la millor anècdota és com ens vam constituir. Érem un grup de gent que pujàvem a l’estadi, cadascú per la seva banda. Alguns ens vam conèixer a través de les xarxes socials i vam començar a pujar junts. A l’estadi veiem les penyes fent pinya, gresca, dinars, caragolades, graellades...i ens feia molta enveja. Tu amb el teu entrepà fred!

Va ser qui és ara president de la Penya, Josep Anton, qui va començar a pensar a formar-ne una perquè la majoria de les penyes a la Catalunya del sud ja no eren actives. L’any 2019 ens vam reunir i la vam constituir. Hi ha moltes anècdotes i moments; els tiberis organitzats abans i després del partit allà mateix a peu de l’estadi o els que s’organitzen fora de l’Aimé quan l’equip visita un altre estadi.

Ocupem les primeres posicions en la classificació de la ProD2. Tenim un grup molt compacte amb jugadors experimentats i uns joves molt prometedors formats en el planter de l’USAP. Un planter importantíssim i dels millors de França. Molt esperançats en pujar al Top14, la primera categoria, tot i que arribar no és només quedar primer, s’han de passar les fases finals.

És el lema, l’esperit de l’equip, dels seguidors. És l’expressió que des de fa anys ens identifica. Perdis o guanyis, sempre endavant! Si hi ha qualsevol adversitat, la rauxa que poses, la feina que fas... Sempre endavant! Un lema que trobes escrit a les samarretes, a l’Estadi, a les notificacions del club...

Sempre hi ha catalans que van sols a veure partits. N’hi ha d’altres, per raons diverses, no conèixer a ningú o per l’idioma... que no hi van. La Penya, que integra gent de totes les edats, des de joves a grans, vol unir aquestes persones. Pot facilitar entrades, compartir transport i convidar-los a un ambient molt especial i divertit. La gresca i el bon ambient estan assegurades. Ara estem esperant que arribi la desitjada millora en la situació sanitària de la pandèmia i que es pugui tornar a l’Estadi, a la nostra Catedral, que puguem tornar a retrobar-nos, gaudir de les amistats, del rugbi, de l’ambient i de l’USAP.
Visca l’USAP
Sempre endavant USAP!