"Teníem cara de nens i ens van dur a la guerra"

(Riu). Sí.

Vaig fer de manyà durant dos anys. Això em va servir per ser mestre armer a la guerra.

Llençant pedres entre els barris, així va ser. La meva família era apolítica, però érem al mig.

Teníem cara de nens, no sabíem res, i ens van dur a la guerra. La Lleva del Biberó. Les mares plorant ens van acompanyar fins l’estació de tren. Havia un, que el van matar pobre, que li deia a sa mare: "No mare, tranquil·la, anem a matar a uns quants feixistes i tornem’’. I mira tú, mort...

Abans de creuar l’Ebre vam ser al poble de Garcia. Ple d’horts, tú! Estàvem molt bé, si això és la guerra, perfecte! No va ser així després.

El vam creuar en una passera que hi havia, però anàvem molt poc a poc. Havia d’haver una distància d’un metre entre nosaltres mentre passàvem. Això per Mequinensa, vam fer un atac molt fort. Al final vam haver de recular, ens van escopir.

A mi em van posar d’escucha. Sortia de les trinxeres, ajupit amb una bomba de mà, cap a la trinxera contrària. Jo m’hagués quedat a l’altre costat, no teníem res els republicans, feia riure. A la instrucció em van cridar.

El mestre armer havia desaparegut i com que jo era manyà em van ficar allí.

Sí. Vaig anar a comandància i el caporal guàrdia havia anat al bany i jo vaig entrar sense permís al despatx del comandant. El comandant es va enfadar amb mi i després em vaig presentar a l’armeria, amb el tinent Fidel, una bellíssima persona. I ell em va ensenyar per a fer d’armer. Teníem l’armeria sota una figuera enorme.

No he vist un arbre tan gran com aquell. I allà estava tota la munició, la portàvem a primera línia. Jo havia de subministrar tot allò que em demanéssin. Doncs ens van bombardejar la figuera. Tota la munició va explotar. No va quedar res allí.

Demanar auxili! Quina desgràcia…

Llenties! (Riu). Ho acabaves cagant tot… Mare meva! Les duien en unes mules, en llaunes.

Ai, Déu meu! La beguda! Només teníem un petit bidó d’aigua pels ferits. La gent es barallava per aquella aigua! La set és punyetera!

Sí, sí. Al genoll.

Estava de permís al Vendrell, però ens van obligar a presentar-nos un altre cop, per Nadal! Ja havía començat l’ofensiva. Vam arribar a Vinaixa i ens van dir que anéssim a La Granadella. Caminant! Vam dormir allà. Al dia següent, el dia de Nadal, havia de trobar la meva companyia perquè si no no menjava. A la carretera vaig veure un soldat amb una venda al cap. Era el meu amic Salvador Viñas d’El Vendrell! Estava ferit.

El Viñas em va dir que encara em quedaven dos o tres quilòmetres. I vaig continuar. Vaig estar tres dies sol i sense menjar. Quin desgavell que hi havia! Me’n vaig anar a dormir una nit en un graner i quan em vaig aixecar pensava que ja veia visions. Feia olor a pa. Doncs n’hi havien dos sacs i em vaig fartar de pa. I després una set... Don Luis! Em cridaven.

Sí, em deien Don Luis, no sé per què. Un sobrenom. Al final els vaig trobar i em vaig menjar una escalivada que havia fet el nostre cuiner. Per la tarda va començar l’atac. Anaven amb tancs i darrere tota la tropa. Llençaven bombes i la metralla em va tocar el genoll. Hostia! M’han tocat! Feia molt de mal. Em van dur a una cova prop de Falset que feia d’hospital. Uns gemecs… Estem perduts, deia un. Després em van traslladar a d’altres hospitals, a Reus, Tarragona… Tot ple!

Després em van traslladar a un hospital de Barcelona, on ara està la plaça Castella. Quan ja venia Franco ens van dir que estàvem perduts i que ens en podíem anar. Em van fer un aval.

Al Vendrell vivia entre tres rics de dretes. I em van fer un aval per tornar a casar. Ja s’havia acabat la guerra, per fi.

Set anys. A Saragossa, Jaca i Palamós. Vaig estar a la banda de música, de timbaler, a l’orquestra de l’Acadèmia de Saragossa. M’impressionaven les desfilades, cada dia, allò era un exèrcit. Els alemanys, els franquistes… No ho dic per temes polítics, però venia d’un exèrcit pobre que no arribava ni a exèrcit i tot allò m’impressionava. Però… tot era música. M’ho vaig passar bé. Una de freda i un altra de calenta.

Vaig tocar a l’Orquestra Melodia i a la Orquestra Bahía. Vam tocar amb el cantant Ramón Calduch. També vaig estar amb els grallers d’El Vendrell, que cada aniversari em fan un homenatge. I aquí hi ha un gegant amb el meu nom. Vaig haver de compaginar l’Orquestra Bahía amb una altra feina perquè tenia família. Però vaig seguir amb la banda, anàvem a tot arreu.