El debat de política general del Parlament ha fet aflorar una certa idea sobre la caiguda d'un règim que continua viu i ben instal·lat a l'imaginari espanyol. La República Catalana és una oportunitat per enderrocar-lo.
Deia Dante Fachin que el moviment del 15 M que va ocupar les places ara fa 5 anys va fer caure el règim del 78. Albano Dante FAchin atribueix a l'esquerra social espanyola el mèrit d'haver enderrocat un règim caracteritzat per la reforma del franquisme, el centralisme, la instauració de la monarquia borbonica i el govern econòmic de les oligarquies econòmiques de sempre.
L'esmentada afirmació no deixa de ser tota una solemnitat; atribuir-se el mèrit d'enderrocar un règim continuador del franquisme no és poca cosa. Ara bé, soc dels que pensa que ni el règim ha caigut, ni el 15M fou un moviment revolucionari. El que es va viure ara fa 5 anys fou un esclat popular d'indignació que durant uns mesos va ocupar places i carrers i que va generar certs moments de desordre públic a les autoritats de l'estat, i poca cosa més.
Després del 15M ( que va durar ben poc) el PP ha assolit majories absolutes, les oligarquies corruptes continuen practicant corrupció i obtenint beneficis, les patronals obtenen més plusvàlues de la classe obrera i el model econòmic i productiu basat en bombolles es reprodueix constantment.
Després del 15 M la monarquia borbonica s'ha regenerat i perpetuat, l'esglèsia continua amb els seus privilegis, la banca obté beneficis milionaris després de ser rescatada amb diner públic i el PP és premiat electoralment enmig de casos de corrupció autènticament sonats. I per si això fos poc, la mobilització ciutadana s'ha apagat completament, i a part d'algunes reivindicacions sectorials i fins i tot gremials poca cosa més hi ha. Crua i dura realitat, però tanmateix, realitat ben tangible. El règim del 78 està ben cimentat al Regne d'Espanya, per més que un dels partits que el sustenten hagi implosionat.
Dit això, és evident que el 15 M va mutar i es va transformar en un partit polític que creia que guanyaria unes eleccions i des de dalt implementaria canvis socials. Novament, la crua realitat s'ha estevellat contra les pretensions d'alguns que creien que la via institucional era miraculosa. Pel camí, el partit ha mutat a la socialdemocràcia i no s'atreveix a reclamar obertament la proclamació de la III República Espanyola.
Que ningú interpreti de les meves reflexions algun tipus de menyspreu a les mobilitzacions de l`'època 15-M, al contrari, les elogio, la qual cosa no vol dir que no pugui criticar-les, sobretot per la manca de compromís i perseverància. També elogio l'emergència d'un nou partit polític d'esquerres a Espanya; una molt necessària eina per a regenerar la vida política i modernitzar un estat que continua ancorat en èpoques pretèrites.
Aquest elogi no ha estat recíproc. Recordem que l'esclat del 15-M coincidia també amb la mobilització independentista de les consultes ciutadanes, i recordem el clàssic menyspreu per part d'alguns companys que se'n reien de les consultes i les urnes de cartró. Doncs bé, 5 anys després, l'independentisme ha omplert carrers i places, milions de manifestants perseverants que sense defallir han sortit cada any als carrers i han participat en milers d'actes arreu del país.
I la resposta de certa esquerra espanyola és de menyspreu sistemàtic, de sacralització de la seva mobilització, tot acusant l'independentisme de folclòric i tronat. No em sembla just menystenir un moviment tant potent com el sobiranisme, que està plantejant un pols a l'estat i que si que pot fer caure el règim del 78. Em sembla tant injust com si menyspreessim les mobilitzacions de la PAH o en defensa l'educació i la sanitat públiques.
Les sistemàtiques negatives i prohibicions de l'estat haurien de desvetllar certa solidaritat entre l'esquerra espanyola federalista que defensa el dret a decidir pactat. Un estat que inhabilita a gent que posa urnes, que intimida a qui permet debats al Parlament, que amenaça als quasi 2,3 milions de persones que vam anar a votar el 9 N de l'any 2014, que assetja a qui vol impulsar un procés constituent de base popular a Catalunya o que insulta l'independentisme, mereix com a mínim la repulsa de l'esquerra.
Com a independentista ecologista, republicà, socialista, anticapitalista, vaig donar suport al 15 M. Per això demano als companys d'esquerres que no volen la independència que també ens donin suport, que sumin per la República Catalana i que junts fem caure el règim del 78 i fem emergir un nou escenari on la lluita per la igualtat i la justícia social pugui seguir el seu camí com a la resta del món. Sospito que hi sortirem guanyant tant els i les independentistes, com els i les republicanes espanyoles.
