Segons dades del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya, l'any 2014 hi havia a Catalunya 7.457.217 caps de bestiar porcí, xifra que es va incrementar fins a un 13% respecte a l'any anterior. La producció industrial del porcí es concentra principalment a tres territoris catalans: L'Alt Empordà, Osona i la plana de Lleida, però la petjada ecològica i l'impacte ambiental que genera la indústria porcina es propaga molt més enllà.
Pel que fa a la cabana ovina de Catalunya fou de 533.595 caps de bestiar l'any 2014, un 2,8 % inferior al mateix període de l'any 2013. La cabana caprina va ser per la seva banda de 65.857 caps de bestiar. Val a dir que en els darrers 20 anys la cabana ovina ha experimentat una reducció de prop del 45%, segons dades aportades pel DARP.
Les raons del creixement exponencial de la producció porcina i de la disminució de producció ovina on complexes i variades. Però segurament hi té a veure un canvi d'hàbits i les fortes inversions que determinades empreses han fet en el sector porcí, que dedica bona part de la seva producció a l'exportació i que en bona mesura ha saturat el mercat de consum de carn, monopolitzant els principals mercats. La major qualitat de carni de xai té una relació directe amb el seu preu i això fa que en temps de crisi econòmica bona part dels consumidors optin per opcions més econòmiques com ara el xai.
Tanmateix, aquesta desproporció té altres punts de vista que caldria analitzar. Els impactes negatius ambientals i laborals de la indústria son sovint silenciats i la indústria dedica grans esforços a maquillar aquests impactes a través de campanyes publicitaries i opacitat. El setmanari la Directa va elaborar un reportatge sobre la indústria porcina a Osona,amb dades i informacions que cal conèixer i valorar.
El loby porcí és molt poderós i està ben relacionat amb el poder polític. Disposa de mitjans i portaveus per defensar els seus interessos. Un dels seus defensors és precisament Ricard Parés , de la patronal porcina. I com és habitual està enfrontat a l'ecologisme, a les reivindicacions de la classe treballadora i a i l'administració, especialment l'ACA. Minimitzar l'abast del problema dels purins és un dels principals focus de batalla pels diplomàtics de la indústria porcina.
Precisament l'Agència Catalana de l'Aigua ( ACA) ja ha anunciat que no pensa autoritzar noves obertures de granges en zones afectades per purins. Les raons son de salut pública i de visió estratègia. L'aigua és un recurs escàs i un bé comú i no es es pot seguir malmetent i contaminant de forma irresponsable i irracional.
A Catalunya, el 70% del territori depèn en major o menor mesura de les aigües subterrànies per a l'abastament de la població. Per això, des de l'ACA alerten que és molt important que els aqüífers estiguin en bon estat i evitar la contaminació per nitrats (procedents dels purins). Per això, ha fet un pas més i ha assegurat que no permetrà ampliar l'activitat ramadera en zones declarades vulnerables.Segons un informe de l'ACA, gairebé el 34% de la superfície de Catalunya i el 45% dels municipis han estat declarats vulnerables per excés de nitrats d'origen agrari en les seves aigües. A més, el problema de la contaminació de l'aigua del subsòl genera problemes a un 14% dels municipis del país (139 en total). Aquesta problemàtica afecta les xarxes d'abastament i obliga a clausurar pous, a invertir en nous sondeigs per fer altres pous o a generar noves connexions a les xarxes d'abastament.
Per totes aquestes raons soc del parer que caldria aturar el creixement del porcí a Catalunya i potenciar una ramaderia més extensiva i ecològica, un consum més responsable i una diversificació en el consum de carn. Seguir apostant pel creixement del porcí i l'exportació d'aquest sector sense tenir en compte les externalitats negatives ( contaminació d'aigues, emissions de gasos contaminants, precarietat laboral...) és com a mínim improduent.
La ramaderia extensiva aporta biodiversitat a les comarques de muntanya on es desenvolupa, diversifica l'economia i revitalitza paisatges i les precàries economies de les comarques de muntanya ( tant al Prineu com al Prepirineu com a d'altres indrets) . No hi ha res perfecte i cal saber enfocar bé els conflictes amb la fauna però crec que és innegable que cal canviar el paradigma actual, potenciar el sector primari i que els propis ciutadans i consumidors apostin pels nostre pagesos i ramaders alhora que tots plegats tenim més cura del medi, que és el futur de les noves generacions que han de venir.
Sobre els conflictes amb la fauna salvatge que s'estan donant amb ramaders del Pirineu és evident que en aquest cas l'administració ha de funcionar com un rellotge suïs, sense dilacions i de forma immediata. I en el cas dels ramaders, i entenent el seu punt de vista ( se'ls ha marginat durant dècades) cal que s'adaptin a la realitat i entenguin que la convivència ja és possible en d'altres indrets.
No hi ha receptes màgiques i immediates per fer això. Després d'un període de profundes reflexions he arribat a la conclusió que la queixa permanent i la no implicació en els afers col·lectius. , a part de ser pròpia de la nostra cultura mediterrània i catòlica, només serveix per perpetuar els problemes. Cal que tots plegats hi reflexionem i actuem. Tothom: consumidors, administració, ciutadania en general.
