Ahir, dissabte 18 de juny, vam tenir l'ocasió de retrobar-nos una colla d'amics i amigues d'en Joan Daunis, l'històric militant independentista, comunista i sindicalista amb el que hem tingut la sort de compartir moltes hores de militància.
L'acte va ser organitzat per un grup de persones que s'hi han deixat la pell i moltes hores de feina per fer el més sentit i millor reconeixement al nostre amic Joan Daunis.
En Joan va encaixar la sorpresa amb molta humilitat i agraïment. Els que el coneixem sabem que el seu tarannà humil no ha acceptat mai que el titllem de referent ni de guru ni res semblant, però és que es fa molt difícil no concebre aquest home com un referent perquè ho és, i a més a més amb majúscules.
A Girona tothom coneix en Joan, però en Joan és un home amb moltes facetes i més enllà del barret de militant de pedra picada és sobretot un home entregat a la seva família i als seus amics, que l'estimem amb bogeria i el considerem una gran persona, d'una gran humanitat.
Vaig conèixer en Joan deu fer si fa no fa 20 anys però vaig començar a tenir una relació més íntima amb ells cap a l'any 2003. Jo ja era conscient que no tenia davant meu una persona corrent i mica en mica el vaig anar coneixent i es va fer evident que el personatge real era infinitament superior al personatge ideològic i militant del PSAN que tothom coneix.
El seu tracte afable, respectuós, sempre optimista i somrient, amb un sentit de l'humor seductor i amb una voluntat de ferro eren irresistibles. I amb el temps vaig acabar apreciant a aquest home com si fos un membre més de la família. He viscut moments d'una gran intensitat amb en Joan. Sempre ha estat un militant exemplar, treballador, incansable, generós. També en els moments més difícils se l'ha jugat i no ha dubtat a arriscar-se per tal de defensar la independència i el socialisme.
Recordo moments de tensió amb les forces d'ocupació, moments en què en Joan amb el seu coratge ens ensenyava que no s'ha de tenir por dels enemics de la llibertat del nostre poble. Som davant d'un home que no és comú, som davant d'una persona excepcional que ha viscut en primera persona motes etapes de la història d'aquest país . Jo sempre he dit que quan sigui gran vull ser com en Joan Daunis, perquè persones íntegres com ell no abunden i la integritat, la coherència, l'esforç militant i la generositat humana que ell traspua, son valors excepcionals que cal reivindicar.
Els companys que van organitzar l'homenatge d'ahir van preparar un recull d'imatges que il·lustren tota una època de lluita, des del final del franquisme fins gairebé els nostres dies. I en Joan ha retratat aquesta època a la perfecció. Fotografies de manifestacions, concentracions, actes, xerrades.... Qui no l'ha vist mai fotografiant-ho tot? Té un arxiu impressionant i és una gran notícia que tota aquesta feina fotogràfica quedi immortalitzada perquè és un tros de la historia d'aquest país.
El d'ahir no va ser un homenatge a la nostàlgia, simplement un punt i seguit perquè en Joan mateix deia que ho tenim a tocar, i que malgrat els entrebancs ell no dubta que serem una República independent ben aviat. Moltes gràcies per tot Joan, ens veiem als carrers, a la plaça, ens veiem fent el toc, ens veiem lluitant per la República Catalana, lliure i socialista!
