ERC i CiU han vist accelerar un dels seus errors més escandalosos en propostes de política lingüística: la promoció per al nou Estat català del bilingüisme oficial, és a dir, mantenir l’oficialitat del castellà i del català, que existeix en el règim espanyol actual. A partir de les posicions defensades per ERC i CiU, ara a través de la campanya de l’ANC i Òmnium Cultural “Ara és l’hora”, com explicarem més avall, s’està portant a terme una operació que pot portar el país a renunciar d’entrada a la normalització social de la llengua catalana.
D’ençà de la fundació dels Grups de Defensa de la Llengua l’any 1982 se sap (perquè ha estat argumentat a bastament i exemplificat amb casos molt clars d’extinció lingüística) que la política del bilingüisme oficial, quan es tracta d’una llengua dominant i una altra de subordinada, és un marc polític i legislatiu que accentua el procés de retrocés social de la llengua subordinada, en el nostre cas, la catalana.
Fins ara, tant ERC com CiU han estat sordes als advertiments seriosos dels sociolingüistes que han expressat de mil maneres que és un error crear unes condicions que poden portar a fer del català una llengua residual al seu propi país, com és el cas del gaèlic a Irlanda o també a Escòcia.
Hi ha maneres diverses i eficaces de gestionar el plurilingüisme que hi ha avui a Catalunya i als Països Catalans, sense haver de vendre’s el futur del català al mercat electoralista com fan aquests dos partits. La Catalunya independent ha de tenir una llengua nacional que pugui portar a terme la seva funció cohesionadora sense guetos lingüístics i socials. I aquesta premissa no és cap objecció perquè la diversitat lingüística pugui trobar espais d’ús que no siguin incompatibles amb aquesta funció fonamental.
En un estat català independent, les condicions hauran de canviar fonamentalment de manera que caldrà afavorir que el castellà, l’amazic (o berber) i totes les llengües que es parlen a Catalunya i als Països Catalans es posicionin com a aliades del català i no com a llengües enemigues i rivals. I que el conjunt de la població (independentment de la llengua d’origen) pugui afavorir la funció del català com a llengua comuna de relació social.
No fer això és trair totes les persones que han vingut al nostre país i han fet el seu itinerari costós d’aprendre el català i en molts casos d’adoptar-lo com a llengua pròpia i/o familiar. El bilingüisme oficial és una burla a la intel·ligència i a la dignitat de tanta gent d’origen divers que han defensat la llengua catalana i han treballat per la seva dignificació com a instrument de comunicació amb un ús social ple.
Cal, doncs, que tothom que estimi la llengua catalana, sigui coneixedor i conscient de la gravetat de la situació a què han donat lloc les posicions d’aquests dos partits, accentuades ara a través de la campanya promoguda per l’ANC i Òmnium Cultural “Ara és l’hora”.
La pregunta que s’ha introduït a l’enquesta que es vol fer a la població de Catalunya les setmanes vinents és una veritable condemna del català a una subordinació creixent, a més de ser una greu manipulació per la manera com es decanten les persones enquestades perquè acceptin les posicions lingüístiques defensades per ERC i CiU.
La pregunta 5 de l’enquesta de la campanya “Ara és l’hora” fa així:
——————— —————————– ———————– —————————-
QÜESTIÓ NÚM 5: Els principals partits que impulsen la consulta reclamen que en el país nou el castellà sigui oficial, a més del català. Què n’opina?
RESPOSTES POSSIBLES:
A) És normal, molts catalans tenen el castellà com a llengua pròpia.
B) El més important és que a Catalunya es parlin el màxim de llengües, el català, el castellà i moltes més.
——————— —————————– ———————– —————————-
La manipulació és clara per a forçar la persona enquestada a marcar la resposta A, ja que no és exposada al costat de cap alternativa seriosa. Es tracta, a més, d’una pregunta que, tot i la seva importància, no és el resultat de cap debat que hagi tingut lloc al si de l’ANC ni al si d’Òmnium Cultural. Només respon (conscientment o inconscientment) a l’interès per difondre a través d’una pregunta tendenciosa les posicions de la desafortunada i irresponsable proposta lingüística d’ERC i CiU.
Si ERC i CiU volen portar el català a una situació residual com les que hem esmentat d’Irlanda i Escòcia, no hauríem de permetre que es perpetrés, sense conseqüències, una política que és objectivament contrària a la normalització de la nostra llengua.
versió 4.10.2014
