Com deia una col·lega nostra, d’aquest mateix espai de Llibertat.cat ara fa pocs dies parlant de l’ANC: “cal que estiguem ben desperts perquè s'acosten turbulències i punyalades per l'esquena, que segur que no podrem abordar amb un lliri a la mà”.
En previsió, doncs, d’aquestes punyalades (aquests dies ja hem sentit brunyir més d’un punyal per les altes esferes – la intenció és clara) voldria puntualitzar un parell de conceptes entorn del procés cap a la independència en què estem compromesos col·lectivament, per tal de mirar de no deixar marge a les manipulacions que vindran.
En primer lloc, convé insistir en la importància del REFERÈNDUM. Des d’algunes posicions s’està intentant presentar el Referèndum (o la Consulta, com en diuen, en una terminologia poc adequada) com una opció menor, susceptible de ser substituïda per unes anomenades “eleccions plebiscitàries”. Cal tenir clar que el Referèndum és imprescindible per a engegar el procés, tant a nivell nacional com internacional.
Unes eleccions (se’n diguin com se’n diguin) es fan sobre les bases de diferents programes polítics que poden ser, en molts punts, contradictoris. I finalment no tenen la força d’una decisió col·lectiva presa al voltant d’una opció clara, com és en el cas dels referèndums. No tenen pes a nivell nacional ni internacional. Proposar unes eleccions, en el nostre cas i en aquests moments, és fer passar davant de tot els interessos de partit, és a dir, els objectius de la casta política que voldria assegurar les seves posicions a través del seu partit o a través del procediment de muntar una candidatura “unitària” on es puguin col·locar el màxim dels seus.
No és això, el que vol el poble català. Aspirar a ser votat és un objectiu comprensible en qui pretén viure de la política però és burlar-se de la voluntat del poble català, al qual se li ha promès un Referèndum clar. Si no volen fer el Referèndum que diguin clarament que no s’hi veuen amb cor, però que no intentin enganyar. El Referèndum s’ha de convocar: s’han de posar les urnes a les seus electorals; i s’ha de fer la crida a votar. Com s’ha dit i repetit: volem votar i votarem. I ho farem el dia 9 de novembre en un referèndum, que el govern de la Generalitat s’ha compromès a convocar.
En segon lloc, el Referèndum l’hem de GUANYAR i el guanyarem perquè ens hem preparat per a guanyar-lo. Hem de votar SÍ i SÍ. I el reglament electoral s’ha de redactar sense ambigüitats perquè, com sabem, es tracta d’una pregunta amb tres possibles respostes, els resultats de les quals no poden ser avaluats com si es tractés de dues respostes a una sola pregunta. O bé s’estipula que es tracta d’una consulta amb dues fases eliminatòries, o bé es comptabilitza la força de la segona resposta d’acord amb el cens dels qui han votat que sí a la primera pregunta. O també es pot resoldre l’embolic d’aquesta pregunta, fent una segona volta per tal de deixar ben clar el pes de l’opció guanyadora. El que no es pot fer és vendre el resultat com si es tractés d’una sola opció minimitzant així el percentatge aconseguit, perquè es tracta d’una resposta triple, amb opcions no homologables amb les consultes fetes damunt només dues respostes possibles.
I la Independència s’ha de REFORÇAR. El reforçament de la Independència vol dir tenir clar que l’objectiu és aconseguir una República Catalana Independent, per portar a terme la renovació democràtica i el progrés social, econòmic i cultural que el nostre poble necessita i reclama. Aquesta perspectiva clara és el que està fent créixer l’adhesió a l'objectiu de la Independència de manera que va esdevenint majoritària.
I la Independència s’ha de PROCLAMAR. Alguns dels dissenyadors d’això que en diuen ara la “transició nacional” fan malabarismes per tal d’evitar l’inevitable. Si es vol la independència s’ha de proclamar. I guanyar la votació obliga a aquesta proclamació. Si guanyem vol dir que ja sabem que el poble català vol la Independència. I aquesta certitud té una conseqüència política clara i única que és la proclamació d’aquesta Independència, la proclamació de la voluntat de construir un nou Estat Independent. Vol dir treballar per a consolidar aquesta proclamació i no cap altra cosa. Guanyar el Referèndum no vol dir (com interpreta algú poc informat o mal intencionat) començar aleshores una mena d’estranya negociació per a decidir quina mena de relació hem de mantenir amb l’Estat espanyol, perquè això s’ha de decidir, en tot cas, un cop ens haurem constituït com a República Catalana Independent. L’obligació institucional dels convocants del Referèndum és, sense subterfugis, la proclamació de la República Catalana Independent; i treballar per a consolidar-la endegant un procés constituent democràtic i participatiu.
Cal que tothom tingui clar que no complir aquest compromís serà percebut pel conjunt de la nació catalana com una traïció.
