La CUP "egoista i poc solidària" no vol demanar permís a Espanya per ser una nació lliure

Aquest és el retrat que ens ofereix el portaveu del Govern, senyor Francesc Homs (CIU): una CUP "egoista i poc solidària" per no votar la demanda del dret a fer consultes al Congrés dels Diputats. Una demanda que és absolutament absurda perquè és sabut que el Congrés té una majoria del PP que ens dirà que no. Per aquest tràmit ja hi va passar el famós "Pla Ibarretxe" que, per cert, va morir de manera definitiva en aquell moment. Per si no n'hi hagués prou amb el PP, sabem que PSOE i UPYD també hi votaran en contra i és possible i probable que IU també. Ja sabem que en aquestes qüestions hi ha pràcticament unanimitat entre els partits espanyols.

Aquesta, diguem-ne, aventura al Congrés té un final assegurat que és el no rotund al traspàs de la competència i un allau d'insults i desqualificacions. És un pas que, segons el full de ruta de CIU, és necessari per acumular arguments. Suposo que per CIU encara no devem tenir prou arguments encara després de 300 anys d'humiliacions i opressió, fins i tot a vegades per la via militar.

Els arguments que s'han traçat des de les òrbites esquerro-convergents (un ja no sap diferenciar massa entre uns i altres, és una espècie de magma ideològic compacte) són essencialment aquest que he citat (acumular arguments) i mantenir la unitat d'acció en el procés. La CUP ja ha dit i repetit sovint que el procés no s'està portant gens bé. Posaré algunes referències sobre aquesta qüestió per situar-nos: en primer lloc, la voluntat reiterada de CIU de vincular el procés amb el pertinença a la UE (ara aquest argument ja no se sent massa pel cop de porta de la UE a tal aspiració) per la CUP és un error per les polítiques neoliberals a les que ens obliga la UE i per la pròpia essència dretana que és aquesta institució. En segon lloc, la idea de CIU de vincular procés amb lideratge unipersonal del President Mas, un error que ens costarà molt car perquè la imatge de Mas i CIU també és la dels seus errors i males polítiques com és el cas de les retallades en sanitat, educació, per no parlar dels múltiples casos de corrupció que afecten CIU. En tercer lloc, la voluntat que la independència sigui una qüestió de partits i no de mobilització popular, qüestió que la CUP sovint ha senyalat com un error important. El punt culminant de tot plegat seran les famoses "eleccions plebiscitàries" que, clar, com que el referèndum no ens el deixaran fer, llavors cal anar a les eleccions. Això és un error i cal fer el referèndum encara que no tinguem el permís de ningú.

D'altra banda, ideològicament anar a demanar permís al Congrés dels Diputats és un error. És un error perquè desmunta el relat que havíem construït fins ara: som una nació i tenim el dret a decidir. Si tenim el dret a decidir... què hi anem a fer a Madrid? No som sobirans i volem exercir aquesta sobirania? Per quina raó hem de seguir el camí equivocat del Pla Ibarretxe? Així mateix, no anar a Madrid dona suport a una idea força que ha estat desenvolupant i explicant la CUP, que és la qüestió de la desobediència, que al final, és com s'assolirà la independència: per la via de la desobediència. Aquí no hi ha cap pacte ni acord possible amb l'Estat espanyol, això no és Escòcia ni ells són el Regne Unit.

El més curiós de tot plegat ha estat la reacció de CIU al posicionament de la CUP a aquesta qüestió: la CUP és egoista i poc solidària.  No he pogut evitar que se m'escapi el riure quan he llegit això de "egoista i poc solidària". Els adjectius fan referència a actituds, diguem-ne morals o ètiques de la CUP com a partit. És curiós que es critiqui a la CUP per ser fidel al seu programa. La CUP ja va dir que no estava a favor de demanar cap permís a Espanya per poder realitzar el referèndum d'independència.

D'altra banda, de les paraules del senyor Francesc Homs es pressuposa que CIU és generosa i solidària. CIU, un partit que ha tancat urgències dels CAPs, ha retallat en serveis hospitalaris per lucrar-se ells mateixos (recordem les diverses imputacions de càrrecs de CIU per la qüestió de la sanitat), ha tancat escoles públiques, s'ha carregat la cooperació al tercer món, ha posat tots els obstacles que ha pogut al PIRMI, ha votat a favor de la contrareforma laboral del PP, està implicada en desenes de casos de corrupció, etcètera, CIU és la generosa i solidària i la CUP és egoista i poc solidària. Per no parlar de la qüestió nacional, on CIU ha marginat de manera expressa la resta de territoris dels Països Catalans i encara manté els diputats d'UDC (contraris a la independència) dins la seva federació, CIU és generosa i solidària.

Només espero que la història posarà tothom al seu lloc i, després del cop de porta que Espanya donarà a la qüestió de la consulta, com ja va fer amb el Pla Ibarretxe, ens puguem deixar estar de ximpleries encara amb mentalitat d'oprimits i avancem fermament cap a la independència per la via de la desobediència, que és la que realment ens farà ser lliures.