Benvolguda Sílvia Carrasco. Vice-rectora d’Estudiants. Uns estudiants que no entens o no vols entendre. Com que sempre ens queda el dubte, t’exposo les raons dels qui lluitem per la universitat pública. Com que el teu discurs és d’esquerres i ets militant d’ICV, m’estalviaré les floritures de dir que lluitem per una Universitat pública, popular, de qualitat i en català i tot això que tu ja saps. El problema és que la teva pràctica no és d’esquerres sinó que li fas el joc al poder. Un dels tòpics que més heu repetit aquests dies és que els estudiants que ocupen el Rectorat són “minoritaris”. També heu dit que “no tenen arguments per ocupar el Rectorat”. Bé, analitzem-ho punt per punt:
Els equips de Govern d’una universitat catalana s’escullen mitjançant un sufragi universal però desigual en quant a la ponderació. Algú podria argumentar que la ponderació existeix en la majoria de sufragis que coneixem i que fins a cert punt és positiva. Fins aquí, tot correcte.
El sistema universitari català compta amb un procediment de dues voltes. En la primera es poden presentar tots els i les catedràtiques de la universitat. En el cas que ens ocupa, les darreres eleccions a Rector/a de la UAB es van presentar 4 candidatures. A la segona volta van passar 2 candidats: en Pere Solà, amb el suport dels sindicats més combatius i les organitzacions d’estudiants, i en Ferran Sancho, amb el suport del Rectorat sortint i la cúpula de catedràtics benestants, un equip on tu també hi erets.
Ferran Sancho va obtenir 778 vots de catedràtics contra els 174 catedràtics que van optar per Pere Solà. Pel que respecta als professors no catedràtics, Sancho va obtenir 459 vots i Solà 234. Entre el personal no docent (administració i serveis) va guanyar Pere Solà amb 704 vots contra els 505 de Sancho. Al sector d’estudiants, es va optar molt majoritàriament per Solà amb 4.780 vots contra els 802 de Sancho (el 13,8% dels vots vàlids, només el 2,1% del total de 38.000 estudiants de la UAB). (1)
En un còmput global, el candidat Pere Solà va obtenir 5.892 vots (69,8%) contra els 2.544 vots totals de Sancho (30,1%). Una cosa que es pot entendre és un vot ponderat que beneficiï la comunitat de treballadors i treballadores de les universitats, però s’ha demostrat que en el sistema electoral universitari el vot de la comunitat d’estudiants no val una merda. En la ponderació aplicada, el vot d’un catedràtic val 6,55 vegades més que un estudiant, és a dir, es necessiten 7 vots d’estudiants per igualar el vot d’un catedràtic. En el cas de la ponderació de catedràtics contra personal d’administració, la cosa no varia massa, és de 6,35 contra 1. Això és democràcia? (2)
Segons l’equip rectoral de la UAB, sí. Sinó no serieu allà on sou encara. El Claustre (com si fos el Parlament de la universitat, perquè ens entenguem), va aprovar una moció per canviar aquest sistema injust. L’equip rectoral no vol reformar-lo o si més no, no té massa pressa per fer-ho. Clar, si gràcies a aquesta tupinada sou al Govern! La llei espanyola que ho regula, diu que hi ha d’haver ponderacions, però no que hagin de ser tant injustes, a cada universitat és diferent la ponderació.
Una de les altres qüestions aprovades al Claustre és congelar la pujada de taxes universitàries. El preu de les matrícules i dels crèdits s’ha disparat. L’any passat va pujar un 66%. Fa uns mesos La Vanguardia (que ningú digui que és tendenciós per esquerranista...) ens explicava que les noves taxes universitàries deixen Catalunya entre els països (sic) europeus amb una educació superior més cara. De fet, van pujar les taxes un 66,7% aquest any passat a Catalunya (4) mentre que la mitjana de l’Estat espanyol ha estat de pujar-ho un 16,7% (igualment incomprensible) (5).
Al final, la qüestió és: quina universitat volem? Quina funció té? Els preus de les taxes han d’aconseguir “espatllar” l’ascensor social i deixar la gent amb menys recursos sense una formació que els permeti avançar? Té sentit una universitat així? Té sentit que una universitat funcioni amb un sistema electoral tant poc democràtic? Per no parlar del Reglament de Disciplina Universitària de l’any 1954 que la UAB ha utilitzat sovint per obrir expedients als seus estudiants i alguns (...) acabar-los expulsant.
Fa pocs dies hem pogut conèixer l’opinió del Rectorat de l’ocupació, en un comunicat titulat: “La comunitat universitària demana als ocupants del Rectorat que marxin”. Bé, els que érem allà aquest dia sabem que “comunitat universitària” equival a 60 persones (veieu la foto) (6). En el comunicat que van llegir, acabava així: “Sigueu intel·ligents per discernir quins són realment els vostres adversaris. Analitzeu quins són els vostres millors companys de viatge, no fos que, sense voler-ho, fóssiu instruments d'interessos contraris a allò que dieu que voleu defensar.” (7) Us voldria fer la mateixa reflexió després de veure que els vostres adversaris som nosaltres (!) i que els vostres aliats són la BRIMO. Sí, la mateixa BRIMO que va desallotjar Can Piella i executa desnonaments a Sabadell i que tant lamentes. (8)
PS: en el moment que escric aquesta carta, sabem que s’ha trucat els Mossos d’Esquadra, però no s’ha desallotjat el Rectorat. Esperem que la opció sigui de negociar les mocions aprovades al Claustre i no pas la violència física.
(1) http://uab.cat/servlet/Satellite/resultats/resultats-per-sectors-1338358853315.html
(2) http://uab.cat/servlet/Satellite/resultats/vots-ponderats-a-candidatures-1337755096405.html
(5) http://www.abc.es/sociedad/20130118/rc-tasas-universitarias-aumentaron-media-201301181426.html
(7) http://www.ipetitions.com/petition/uab/
(8) vegeu el compte de Twitter de na @silviacarrascop
