En resposta a l'article de Vicent Partal:
En l’opinió d’avui dia 22 de gener de l’Editorial de Vilaweb, Vicent Partal ens dedica un breu redactat de títol “O és sí o és no” on considera incomprensible la decisió de la CUP. Com que no comparteixo aquesta visió i crec que val la pena dedicar una estona a intentar convèncer Partal, he escrit l’argumentari següent, independentment del que la CUP acabi votant al Parlament.
En primer lloc, diu que “els socialistes i la CUP estudien d’abstenir-se” però això és erroni perquè la CUP no ha estudiat abstenir-se sinó que la CUP està estudiant com es vehicula una proposta de SÍ crític. Segurament hi ha algunes alternatives de mostrar aquest SÍ crític del que al final del text comenta en Vicent Partal, és a dir, dividir el vot entre abstencions i vots afirmatius. El cas és que sembla que s’hauria escollit aquesta fòrmula per visualitzar aquest SÍ crític. Fixeu-vos que remarco tota l’estona el SÍ, perquè per molt crític que sigui no deixa de ser un sí. També crec erroni començar a jugar amb la història aquesta de les coincidències en el vot... recordem que contra l'Estatut retallat el nostre vot contrari va coincidir amb el del PP i no ens van caure els anells.
En segon lloc, diu que “els tres grups que han empès la proposta de declaració han fet uns esforços de negociació molt intensos”. Hi discrepo profundament. Almenys pel que respecta el que defensava la CUP. Potser s’han fet esforços per incorporar el PSC rebaixant el text (i quan escric aquestes línies encara no està clara l’adhesió del PSC a la Declaració) però en canvi s’ha fet cas omís a les propostes de la CUP que, com sap Vicent Partal, són bàsicament quatre: 1) no fer referència a la UE, 2) que es faci alguna referència, encara que sigui al Preàmbul, als Països Catalans (un incís: com explicarà ERC això als seus companys d’ERPV?), 3) exercir la desobediència institucional per fer respectar el dret a decidir dels catalans i 4) reconèixer la mobilització popular com a garant del procés. Tant difícil és acceptar aquestes quatre propostes? Algú les troba maximalistes? No estem demanant, com alguns han volgut manipular, que s’aturi el procés d’independència fins que els Països Catalans estiguin tots a favor de la independència, només proposem deixar oberta la porta per si en algun moment s’hi volen afegir. Fins i tot haguéssim acceptat que aparegués aquesta referència als Països Catalans fora del cos del redactat, en el preàmbul. D’altra banda, la referència a la UE al redactat és lamentable: ells estan condicionant la independència a l’incorporació a aquesta superestructura que, de fet, ens condicionarà molt el dret a decidir de la futura nació catalana. Això, Vicent, ja ho comentaves tu fa uns dies per les xarxes socials. Sovint s’acusa l’esquerra independentista de posar per davant la qüestió social a la nacional (fals, d’altra banda), però en aquest cas veiem com el binomi CIU-ERC posen per davant la qüestió social (de dretes en aquest cas) a la nacional: la independència dins la UE de les retallades, sinó no hi ha independència (una paradoxa, tanmateix, parlar d'independència dins la UE).
Les altres dues qüestions, és a dir, la desobediència institucional i reconèixer la mobilització popular, són dues qüestions que no afecten substancialment el redactat i que són de justícia incloure-ho si volem seguir avançant. Reconèixer la mobilització popular els molesta tant? Com es creuen que hem arribat fins aquí? Cal recordar les consultes independentistes i la manifestació de l’11 de setembre?
El cas és que no s’ha volgut incorporar res! S’ha menystingut la CUP, els seus votants i s’ha ignorat les propostes que vam fer. En aquest cas, també és important tenir en compte les maneres: CIU i ERC han ignorat la CUP. Després d’això volien una adhesió sense condicions de la CUP?
Partal segueix dient “...han fet un gran esforç (parlant de CIU i ERC) per incorporar els altres al consens.” Bé, jo no sé, Vicent, com defineixes el “consens” però a la CUP estem molt lluny del consens amb aquesta proposta que hi ha sobre la taula, més quan cap de les propostes de la CUP s’ha acceptat.
Com a conclusió, dir que em sap greu que un independentista d’esquerres com és en Vicent Partal, amb tant recorregut al seu darrere, no entengui la postura de la CUP. Una postura que encara no és tancada a dia d’avui i que està pendent de les negociacions i de la possible incorporació de les nostres propostes a la Declaració. Una Declaració de Sobirania que hauria d’haver estat redactada entre tots els grups però que CIU i ERC han preferit monopolitzar i negociar sobre el seu text per, com si fos el seu cortijo, seleccionar qui podia entrar i qui no. Malgrat aquest error greu de procediment, la CUP s’ha avingut a negociar, però ens hem trobat amb les portes tancades (com va passar, per cert, a l’hora de defensar la immersió lingüística i no se’ns va convidar). Es vol marginar la CUP i per aquí no passarem. Declaració de Sobirania, sí. Adhesió incondicional i cega a un manifest de CIU i ERC, no.
