El PSC i el PSOE, seguint els passos del PASOK?

Les polítiques erràtiques o, millor dit, de centre-dreta, dels diferents partits socialdemòcrates europeus els està portant a la desaparició com a projecte. Em centraré en l'exemple paradigmàtic del PASOK a Grècia i el compararé amb el PSOE i el PSC. Aquestes polítiques són vistes com a errònies per una majoria de gent que o bé es decanta pel projecte de dretes autèntic, és a dir, ND-PP-CIU, respectivament O bé, els creix la competència per l'esquerra. Aquí la cosa està més dividida i tenim el KKE i SYRIZA a Grècia, IU com a projecte polític de tot l'Estat espanyol (amb els seus germans d'EB al País Basc, EUPV al País Valencià i EUIA a Catalunya) i, com deia, ICV-EUIA en el cas de Catalunya, ERC i la CUP.

No vull entrar a discutir sobre el programa poc d'esquerres d'ICV, IU, ERC, etc. permeteu-me que m'agafi en què són lleugerament més d'esquerres que el PSOE o el PSC.

El cas és que la indefinició o la definició cap a la dreta els ha portat on són ara. Els partits socialdemòcrates s'havien auto-postulat com una opció propera al centre polític (si és que això existeix) i amb capacitat de gestió i lideratge. Zapatero mateix va voler passar a la història com un estadista, encara que segurament passarà a la història com el president espanyol que va negar la crisi.

Tot plegat els ha portat a una situació crítica que il·lustro amb els tres gràfics. Si bé és cert que totes tres forces polítiques cauen (les dades estan en percentatge de vot des del 2000 fins ara i pertanyen a les eleccions legislatives estatals), el cert és que el PASOK està relativament pitjor. No només perquè ronda el 12% del vot i les enquestes el baixen encara més sinó perquè té un competidor, Syriza, que els roba el poc electorat que els queda. No crec que sigui agosarat dir que l'opció socialdemòcrata a Grècia té els dies comptats. No vull dir que desapareixi, però sí que quedi com una opció residual, amb menys del 10% del vot, mentre la pugna queda entre la dreta de ND i l'esquerra de Syriza. Un canvi de papers interessant.

En el cas català, la cosa és semblant. El PSC segueix una tendència molt clara de descens des del 37% de vot de Maragall fins el quasi 15% actual (les dades també són des del 2000 fins ara però de les eleccions autonòmiques). Un percentatge de vot que els va deixar prou tranquils, recordeu que les enquestes els donaven uns resultats pitjors. Però no sembla que hagin d'aixecar cap. El discurs erràtic del PSC amb el tema nacional (jo encara no he entès la seva postura) i els diputats "catalanistes" en peu de guerra contra la direcció, més el discurs també erràtic en qüestions nacionals, la corrupció (Pretòria, Bustos...) i l'espionatge també dins el PSC... Tot indica que el PSC seguirà el mateix camí que el PASOK. De moment, ja han passat de ser la 2a a la 3a força política, encara que per poc. És possible que si tot segueix igual a les properes eleccions catalanes el PSC quedi com un partit totalment residual, entre el 5% i el 10% del vot. En els moments que escric aquest article, el PSOE està desautoritzant l'ocurrència de Navarro de fer abdicar el Rei perquè regni Felip...

En el cas de l'Estat espanyol la cosa és sorprenent. Si bé el PSOE perd pistonada, el cert és que és qui millor aguanta el cop dels tres casos analitzats. Segurament perquè la por a la dreta espanyola del PP mobilitza molt electorat. Això i que no hi ha cap alternativa creïble per l'esquerra. IU no passa de ser una versió lleugerament més d'esquerres que el PSOE, però sense cap tipus de projecte creïble per la major part de la societat. IU només aconsegueix el 3,68% al País Basc (C.A.) i ICV-EUIA el 8.09%. Resultats molt pobres que no els situen com a alternativa de res. És difícil de veure una possible evolució del PSOE perquè potser molts votants poden saltar del PP per tornar a portar el PSOE al capdavant del Gobierno, al contrari de la resta de partits socialdemòcrates. Una opció que contrasta amb el camí del PSC i alimenta les teories espanyolistes que el PSC és massa catalanista i que se'ls escapa el vot cap a Ciudadanos.

En definitiva, el destí del PSC sembla ja escrit i res no sembla que hagi d'invertir-ne la trajectòria: ni un "líder" com Navarro, ni la Chacón. És, per tant, el moment de fer una alternativa forta d'esquerres amb la CUP liderant aquesta alternativa. I no estic parlant de cap acord seguint els cants de sirena que arriben des d'ERC o ICV-EUIA, sinó de mobilitzar les esquerres del país cap una alternativa amb un programa d'esquerres creïble i que ens permeti superar el capitalisme.