Assemblea nacional de la CUP: un important pas endavant

La CUP ha celebrat el diumenge passat la primera assemblea nacional després dels bons resultats electorals de maig de 2011 a les municipals. Després del maig també vam poder tenir les bones notícies de les quatre alcaldies i la presència a sis consells comarcals. No està gens malament, encara que falta molt camí per recórrer si volem tenir pes real a les institucions: l'alcaldia més gran és la d'Arenys de Munt que té uns 8.000 habitants i la presència als consells comarcals és un pas important però amb poca incidència real. No tenir regidor o regidora a ciutats com Barcelona, Lleida, Tarragona o Sabadell encara és un handicap important per la visualització a la C.A. de Catalunya, per no parlar dels importants i necessaris passos que ens queden per fer a les terres de l'Ebre, als Pirineus, al País Valencià, illes, Catalunya Nord o a la Franja. En fi, que podem estar contents per la feina aconseguida, però no complaents perquè queda molt per fer.

Una vegada fet aquest recordatori d'on estem a nivell institucional i d'implantació, val la pena reflexionar sobre el futur de la CUP a mig termini, cosa que es proposava l'Assemblea Nacional. Les assemblees nacionals de la CUP sempre generen molt debat intern i, per la nostra transparència absoluta, aquests transcendeixen als mitjans de comunicació i a l'opinió pública en general. Com a partícip de la CUP haig de dir que els debats són molt viscuts i candents, però això és bo. Després de l'AN, seguim treballant pels mateixos objectius ideològics i estratègics, encara que segurament amb tàctiques diferents. És normal en una organització tant plural com la CUP.

A banda d'aquests debats tant necessaris com importants, la CUP es va dotar diumenge de les eines que necessita per seguir treballant nacionalment. La CUP necessitava enfortir l'estructura nacional si vol aspirar a nous reptes supramunicipals i també ho necessitava igualment per guanyar en eficiència organitzativa. Una reestructuració del Consell Polític (òrgan de representació nacional) i també l'aparició de dues noves territorials fan més funcional el mapa organitzatiu de la CUP. Així mateix, el nou model de finançament busca enfortir l'organització a nivell nacional i consolidar econòmicament les territorials. La creació de comissions per treballar diferents eixos nacionals posa les bases per aconseguir un discurs nacional unitari i més elaborat. Tot plegat, millores organitzatives necessàries per seguir endavant, que de fet, era el títol de la ponència: "Un pas
endavant".

Altres qüestions més mediàtiques com si la CUP es presenta o no al Parlament de Catalunya no eren a l'ordre del dia de manera directa, encara que segurament sí de refiló. Això ha portat a l'error a alguns mitjans de comunicació. Respecte aquest tema crec que ja s'ha dit tot: la decisió de la CUP és estudiar aquesta qüestió amb temps, comptar amb més consens que l'actual i crear les condicions necessàries per poder-ho fer amb condicions. Si la CUP es presenta a les autonòmiques ho farà amb totes les cartes sobre la taula i amb preparació, no podem presentar-nos sense consolidar l'estructura organitzativa nacional (que hem millorat a aquesta AN), sense el finançament nacional necessari (on també hem posat els fonaments), sense un discurs nacional unificat i consolidat en totes les qüestions (o la majoria almenys) i amb un ampli consens de moviment sobre la idoneïtat de presentar-s'hi. I la decisió finalment la prendrem el primer trimestre de 2013, això sí que es va decidir. I ho farem amb tota aquesta informació sobre la taula, no abans. Alguns partits prefereixen decidir d'un dia per l'altre si es presenten o no. Són diferents maneres d'entendre la política.

Una altra qüestió que la CUP va tractar va ser la necessària estructuració del moviment a través d'un espai unitari de l'Esquerra Independentista. Això per desencallar un altre problema de sobres conegut que és aquest espai per parlar qüestions de moviment. I la CUP fa un pas endavant també en aquest tema perquè és necessari millorar els vincles entre la resta d'organitzacions del moviment i la CUP.

En fi, més motius per creure que la CUP cada dia més és una alternativa factible i necessària. Un pas endavant per assolir la independència dels Països Catalans i cap al socialisme.