Un anàlisi a primer cop d’ull com el que vaig fer (i molta altra gent també va fer) ens pot fer arribar a algunes conclusions senzilles, com per exemple, que en general el vot a ciutats grans ha estat raonablement alt o que en llocs on la CUP es presentava a les municipals el resultat també ha estat més elevat que a la resta de llocs (en general).
Però cal fer una anàlisi més estadística per poder saber si el nostre votant té un o altre perfil. No n’hi ha prou amb intuïcions i amb converses que haguem tingut amb gent propera, cal una anàlisi curosa. Això és el que em vaig proposar fer.
La anàlisi que he fet ha estat amb una eina bastant coneguda en economia, encara que també en altres camps com la biologia, medicina, etc. També en el món de la sociologia s’utilitzen eines semblants. En economia se n’hi diu econometria, encara que podríem estar d’acord en que no és més que un desenvolupament de l’estadística.
Les gràfiques i les anàlisis següents relacionen el vot a una o altra candidatura i amb una mostra de 33 municipis, que són els municipis de més de 30.000 habitants. La raó d’haver escollit aquests municipis i no uns altres és que tot l’estudi es basa en percentatges de vot, cosa que es pot comparar entre ells. El problema dels pobles petits és que pocs individu poden fer modificar massa els resultats de la mostra, és a dir, que un petit grapat de vots pot fer variar molt els resultats en percentatge. I una mostra de 30 municipis ja era suficientment gran per ser considerada vàlida sota criteris estadístics. L’única pega d’aquest anàlisi és que és útil només per a ciutats grans i no per a la resta i això és important per no errar en les conclusions.
Tornant al tema. El que he estat comprovant és si existia alguna relació de tipus electoral entre els vots (sempre en percentatge) obtinguts en els resultats de la CUP a les eleccions al Parlament del 2012 i els resultats (en percentatge) d’altres conteses electorals ja sigui de la CUP o d’altres candidatures o partits.
Els resultats han estat aquests:
1) El resultat que més ens aproxima als resultats de 2012 és el de les municipals de 2011. És a dir, si tinguéssim a cegues dos ciutats grans i haguéssim de dir quina obtindrà (a priori) més vots de la CUP al Parlament, aquesta seria on hi hagués una CUP presentant-se a les eleccions municipals. Òbviament la cosa no és tant senzilla: hi ha la feina feta durant la campanya, hi ha la feina feta pel regidor/a si n’hi ha, l’estat actual de l’assemblea, el suport social que té, etc. Encara que no sigui molt agosarada l’afirmació, podem afirmar que hi ha una relació positiva entre presentar-se a les municipals i obtenir bons resultats a les autonòmiques.
Com a complement a la anàlisi anterior, afegiria una qüestió interessant. Els punts per sobre la recta de regressió (la línia blava) són els que han obtingut més percentatge de vot al Parlament del que “els pertocaria” segons el model estadístic calculat. (Un apunt metodològic: la recta la calcula el programa, no se l’ha inventada un servidor, l’equació de la recta la teniu descrita a la cantonada esquerra superior. I un altre apunt: en l’eix vertical sempre hi he situat el percentatge de vot de la CUP el 2012). Els casos que més despunten per dalt són el de Reus, que queda bastant per sobre la recta, i el de Vilanova i la Geltrú. En el cas de Reus probablement ho podem atribuir al cas INNOVA. En el cas de Vilanova i la Geltrú segurament hi ha molt relacionat el suport de l’actor Sergi López i que el 3r de la llista sigui el regidor de Vilanova, en Quim Arrufat. Això es contradiu amb el cas de Vic, on hi havia la número 2 de la llista, na Georgina Rieradevall. Aquest resultat no ha de significar una mala feina a Vic, també és possible interpretar-ho com que la llista de persones a les municipals de Vic va caure bé a la ciutat i que molta gent que no votaria la CUP ho va fer.
Cal destacar també el resultat de Cerdanyola del Vallès, que sense tenir una CUP a les municipals va obtenir un molt bon resultat per sobre d’altres llocs tampoc es presentava la CUP. Segurament està molt relacionat amb el fet que sí hi ha una CUP encara que no es presenta com a tal i la candidatura Compromís per Cerdanyola – CAV. Una cosa semblant ha passat a Rubí, Mollet o Gramenet. La segona creueta de les que no es presentàvem correspon a Igualada, on també s’ha presentat una nova CUP.
2) L’altre resultat que ens acosta molt als resultats de les autonòmiques és el resultat obtingut per la candidatura Iniciativa Internacionalista a les europees de 2009. Ja n’he parlat algun cop, però són uns resultats que ens acosten als resultats de les autonòmiques amb una fiabilitat molt semblant al resultat de la CUP a les municipals. Això és molt curiós perquè la dinàmica de vot a les ciutats grans s’ha reproduït però amb uns percentatges bastant més alts. Una de les conclusions possibles d’aquesta relació tant positiva (podeu veure el gràfic) podria ser que molt bona part de la gent que va votar II el 2009 ha votat la CUP el 2012. Si us pregunteu quin municipi és la creueta de II que està tant a la dreta (el millor resultat en percentatge) és el de Vilafranca del Penedès.
Analitzant al detall, veiem que destaca el vot que va assolir II a Vilafranca el 2009 (2,88%), un bon resultat que distorsiona una mica el gràfic. Un altre cas a destacar torna a ser el de Vilanova i la Geltrú, que queda molt lluny de la recta de regressió per sobre. És a dir, que el resultat a Vilanova torna a les autonòmiques torna a ser excepcionalment alt respecte els resultats d’II el 2009. Això podria reafirmar la teoria que és un resultat excepcional a Vilanova per certes casuístiques que abans he apuntat. Amb això vull senyalar només que aquest resultat difícilment es podrà repetir a Vilanova a no ser que la casuística els torni a afavorir (que el /la cap de llista a les autonòmiques fos de Vilanova, per exemple). Un resultat més “normal” per Vilanova a les autonòmiques hagués rondat el 4%. Això pot ser un bon antídot a recordar per si mai es “baixa” en percentatge. Que ningú mal interpreti aquesta anàlisi: un molt bon resultat s’ha de celebrar, però també entendre’l. El cas de la creueta que queda més distanciada de la recta per sota torna a ser el de Vic.
3) Hi ha alguna relació entre els resultats de SI i els de la CUP? La resposta és que sí, però una relació no massa forta. La correlació és més forta amb els resultats de SI del 2010 que no pas amb els resultats de SI de 2012, cosa que té molta lògica si pensem que una part dels votants de SI ara ha passat a votar la CUP. Només parlaré dels resultats de SI el 2010.
Com veiem al gràfic, torna a ser excepcionalment alt el vot a Vilanova i la Geltrú. Una interpretació possible d’aquest gràfic, encara que un pèl arriscada, seria que les creuetes de sobre la línia no s’han beneficiat tant del vot de SI com les que són a sota la línia.
Això seria arriscat perquè la fiabilitat d’aquesta anàlisi, com deia, no és massa alta (una R2 petita). Però si donem per vàlida aquesta hipòtesi, podriem concloure que els resultats que menys depenen de SI són els obtinguts a Vilanova, Vilafranca, Girona i Reus. En el cas de Girona seria molt interessant per desmentir alguns dels mites infundats que corren pel nostre moviment. D’altra banda, el resultat de Mataró també estaria pels volts de la recta de regressió. Els resultats que podem considerar més vinculats a SI serien els de Vic i el de Lloret de Mar. En el cas de Vic seria comprensible acceptar que el resultat de SI va ser tant alt el 2010 per l’acció d’en López Tena a la comarca d’Osona durant les consultes per la independència. En el cas de Lloret de Mar no tinc una explicació perquè no ho conec, però segurament el fet que no hi hagi CUP i que SI hi té delegació i es van presentar a les municipals.
4) I amb ERC? Bé, sento decebre algunes persones que creien que tot el nostre vot era abstencionista o votava nul, però hi ha una correlació molt forta entre els llocs on es vota ERC i la CUP (una R2 del 0,47). Només cal veure el gràfic per entendre-ho: allà on es vota CUP també es votava ERC el 2010.
Tornem a veure Vilanova com a cas excepcional distant molt del resultat esperat segons el model economètric. També, encara que no tant exagerat, el resultat de Vilafranca, Reus i el cas de Cerdanyola del Vallès on la CUP pràcticament va assolir els mateixos vots que ERC el 2010. Per desmentir tòpics sobre la vinculació del vot entre ERC i la CUP a certs llocs: Girona es troba bastant per sobre de la recta de regressió i Mataró just a la línia. El cas on els resultats de la CUP són estadísticament més baixos en relació al vot d’ERC és el de Lloret de Mar altra vegada. Algunes de les creuetes que queden per sota són les de Rubí o Lleida.
5) I amb ICV-EUIA? Segurament la més gran sorpresa dels resultats de les regressions. Els resultats eren tant sorprenents que ho vaig haver de repassar 2 o 3 cops. No hi ha cap tipus de relació, fins i tot, en el cas dels resultats d’ICV de 2012 em sortia una relació negativa (a més vots d’ICV, menys de la CUP!). La conclusió a la que he arribat és que ICV és molt potent a certes ciutats del “cinturó roig” on la CUP encara és feble, mentre que a d’altres ciutats passa al revés: la CUP és forta i ICV no ha arrelat mai bé. Els guionistes de Polònia de TV3 hauran de deixar de posar junts en David Fernández i en Joan Herrera...
En aquest cas és difícil extreure conclusions al no tenir una relació estadística ni tant sols una recta de regressió.
En aquest cas només analitzaré la sociologia dels llocs per relacionar-la entre el tipus de votant de la CUP i d’ICV-EUIA perquè no puc fer més donats els resultats de l’anterior gràfic i regressió. En aquest cas tornem a veure el cas excepcional de Vilanova i per sobre la recta tornen a quedar Vilafranca, Reus, Girona i Cerdanyola del Vallès. El cas on la CUP va treure pitjors resultats fins i tot sociològicament parlant torna a ser Lloret de Mar, la qual cosa semblaria indicar que hi ha algun tipus de problema entre la CUP i Lloret, donat que hem vist els estadísticament bons resultats de SI, ERC i ICV allà en comparació a la CUP.
6) I amb altres candidatures de l’esquerra radical? La relació en general era molt feble o bé no n’hi ha cap. En el primer gràfic hi ha Des de Baix (2010) on sí dona una relació positiva, però bastant feble. En el segon gràfic, hi ha una relació entre la CUP i el PCPC (2010). Com veieu, no hi ha cap relació i ni tant sols el programa economètric traça una recta de regressió. En el cas de Revolta Global (europees de 2009) passa una cosa molt semblant. La conclusió en aquest cas podria ser que la relació entre la CUP i aquestes candidatures de l’esquerra radical o marxista-leninistes no és massa forta (almenys no amb el PCPC ni amb Revolta Global) i és lleugerament positiva amb la candidatura de Des de Baix (que curiosament surt de Revolta Global entre d’altres).
En el gràfic de Des de Baix podeu veure que la creueta més amunt i més distant torna a ser Vilanova, així com les altres 3 marques que queden clarament molt per sobre la recta són Vilafranca, Reus i Girona. En el cas de Reus fins i tot m’atreveixo a dir que els resultats de Des de Baix van ser estranyament baixos, desconec el perquè. Així mateix amb Figueres. En canvi, el cas de Cornellà és un resultat estranyament alt per Des de Baix, encara que crec recordar que allà hi havia un nucli molt actiu durant la campanya de 2010.
En el cas del PCPC no m’ha donat cap correlació en el cas dels resultats del PCPC de 2010 i de 2006 i fins i tot sortia negativa en el cas del PCPE a les europees de 2009. La conclusió és senzilla: no hi ha massa relació entre el votant del PCPC i la CUP, almenys no estadísticament parlant. He posat el gràfic que relaciona els resultats de la CUP amb els del PCPC de 2010.
En aquest cas intentava relacionar els resultats de Revolta Global a les europees de 2009 amb els de la CUP el 2012 i tampoc sortia cap tipus de relació. Probablement es deu a que el votant de la CUP va optar per II el 2009. Això explicaria que els resultats de la CUP no estiguin gens relacionats amb els de Revolta Global el 2009 i una miqueta amb els resultats de Des de Baix de 2010.
També vaig provar amb el POSI (els anys 2006 i el 2010) i no sortia cap relació estadística.
Una última qüestió: vaig voler relacionar el vot de la CUP el 2012 amb el vot de Plataforma per Catalunya, el partit racista. Els resultats van ser molt interessants:
Encara que els resultats són molt febles (una R2 de 0,1) sí que s’intueix certa relació negativa entre allà on la CUP treu bons resultats i PXC també. Dit d’una altra manera: allà on la CUP va bé, PXC no. Això és una afirmació molt agosarada i la vull matisar perquè la pendent negativa és molt lleugera, però sí que hi ha una petita relació. Com a suport a aquesta hipòtesi: la relació entre els vots de PXC i la CUP el 2012 eren inexistents estadísticament, però ara el 2012 sí que es veu una correlació encara que feble. Un bri d’esperança en la nostra lluita contra el racisme: serveix d’alguna cosa. Els 3 resultats on PXC obté més vots són a Mataró, l’Hospitalet i Sant Boi, on tenen regidors.
