La joventut és una de les característiques de la militància de la CUP, podem parlar d'una mitjana d'edat de 40 anys, aquest fet i el programa polític de la CUP fan que sigui una organització amb uns plantejaments audaços, també s'ha de dir que durant 30 anys hem patit la política de la puta i la Ramoneta, més del primer que del segon. Per això, la CUP, que ha entès que la veritat és revolucionària, amb un model directe de dir i fer les coses, ha despertat les esperances d'un ampli sector del poble que estava cansat d'una política casposa i endogàmica, de la cantarella autonomista buida i sovint amanida amb abundoses dosis de corrupció. Una política allunyada de la realitat, les necessitats i aspiracions de la gent.
Del discurs de la CUP en destacaríem la seva frescor, i el fet que hagi sabut recollir en els seus plantejaments la teoria i la pràctica revolucionària del moviment obrer català del període dels anys vint i trenta. Així en el programa d'Estat Català a la Conferència d'Esquerres el 13/03/1930 hi podem llegir: Nosaltres sempre hem agermanat la idea de Catalunya amb la reparació de les injustícies socials i serien malaurats els sacrificis que es fessin per assolir la llibertat de la nostra terra, si no portava també justícia per als seus homes.
No creiem que sigui per atzar que la improvisada seu electoral de la CUP fos al barri combatiu i combatent de Sants, al Casal Jaume Compte, el nom del Casal correspon a un dels artífexs del Partit Català Proletari (PCP) 1932, que aglutinà, en el seu programa, el marxisme d'alliberament, amb l'exercici democràtic del dret a l'autodeterminació i el control del poder per les classes populars.
El nom del Casal Jaume Compte, és un homenatge als qui moriren amb les armes a les mans la matinada del Sis d'Octubre del 1934, al local del Centre Autonomista de Dependents del Comerç i la Indústria (CADCI), defensant l'Estat Català proclamat pel President Lluís Companys aquell mateix vespre. Els morts foren Jaume Compte, Manuel Gonzàlez i Alba del PCP i Amadeu Bardina, del Partit Comunista Català (PCC).
En els actes de presentació de la campanya electoral, David Fernàndez va parlar de cooperativisme, de col·lectivisme, de referències literàries, de dades històriques, dels nostres pensadors i novel·listes. En el vídeo de presentació es veuen imatges de la victòria obrera sobre l'exèrcit el 19 de juliol del 1936.
Potser de vegades, ens emmirallem en les experiències revolucionàries d'altres països massa llunyans i per desconeixement no fem atenció, no estudiem, què va passar a Sabadell, Berga, Lleida, Manresa o Solsona, només fa 70 anys enrere. En aquest aspecte pensem que fou un encert l'acte de recuperació de la memòria nacional, l'homenatge que es va retre als vells militants del FNC, PSAN, PSAN p, EPOCA, IPC, i les paraules de reconeixement del regidor de l'Ajuntament de Mataró, Xavi Safont Tria, quan va recordar el sacrifici dels que ens havien precedit en la lluita, i va establir així, una línia de continuïtat històrica amb el passat.
Hem estat capaços de superar l'intent de genocidi cultural, després del 1939, el trencament polític, cultural i de la memòria col·lectiva que va representar la derrota, els 40 anys de feixisme i els 30 de neofeixisme pseudodemocràtic. Hem recuperat el cordó umbilical amb la tradició de lluita de les classes populars, hem d'aprofundir en l'estudi d'aquelles experiències i extreure'n conseqüències.
Els clàssics van escriure: Audaces fortuna juvat, la fortuna ajuda els audaços, amb l'experiència dels vells, l'audàcia dels joves i el bagatge de lluita de l'EI, podem acabar de polir el discurs de la CUP, que ha esdevingut potent i engrescador.
