Com va dir en Quim Arrufat, diputat de la CUP-AE al Parlament de Catalunya, "O consulta o el major frau de la història d'aquest país des de la transició". Ho deia el març d'enguany, en el debat sobre la iniciació d'un diàleg amb el Govern de l'Estat per celebrar la consulta.
El gener de 2013 hi va haver molt soroll amb el famós "sí crític" de la CUP (un sí i dues abstencions) . Després d'això, hi va haver una segona votació el març en la qual el PSC va proposar que es negociés amb l'Estat espanyol el fet de realitzar la consulta, cosa que com van recollir els mitjans, la CUP va passar "d'un sí crític a una abstenció incrèdula".
El cas és que negociar amb l'Estat no té ni solta ni volta. Evidentment diran que no i ja està. La CUP ja va advertir en el seu moment que això de reformar l'Estatut era una pèrdua de temps, vam advertir també que CIU no ens portaria a la independència i que dubtàvem del compromís CIU-ERC de celebrar la consulta (ens agradaria haver-nos equivocat, la veritat) i també que negociar amb l'Estat era perdre el temps. I així portem molts anys, advertint que tot això són estratègies dilacionistes per "destrempar" el procés que la gent ha engegat als carrers.
La voracitat amb la qual els proto-convergents i companyia van atacar la CUP va ser d'antologia. No els reprodueixo perquè ens posarem de mala llet, però segurament els recordeu. D'altres no van ser tant destructius, com per exemple, recordo aquell article de Vicent Partal on es preguntava el "sí crític" de la CUP, per posar un exemple significatiu. Això va ser entre gener i març.
Des de gener fins ara han passat moltes coses, però em quedo amb algunes de les més paradigmàtiques:
* Artur Mas no assistirà a la cadena humana
* Ara sabem que és possible que la consulta no es celebri i ja es parla d'eleccions plebiscitàries
* ERC ja va avançar que hi havia factors externs que podien fer trontollar la celebració de la consulta
* CIU segueix en procesos per casos de corrupció, desprestigiant la política catalana i el país en general
* CIU, amb el suport sovint d'ERC, segueix amb les retallades a sanitat, educació, etcètera, posant en safata als detractors de l'independència vincular discurs nacional i retallades
* CIU de Barcelona passa una enquesta als seus militants on els pregunta si estarien disposats a renunciar a la independència a canvi d'un millor finançament
I hi afegeixo tres notícies que han passat aquestes darreres setmanes, anècdotes si fossin aïllades, però molt significatives en el procés on som:
* El pacte ERC+CIU+PSC per desbancar l'alcaldia més gran de la CUP
* El govern de CIU de Cardedeu tapant l'estelada gegant de l'entrada del poble i posant-hi policia dia i nit a vigilar que ningú la refaci
* L'alcalde de CIU de Mataró criticant que uns joves creméssin una bandera espanyola durant les festes, mentre ell ha estat incapaç de retirar la bandera espanyola del màstil de l'Ajuntament.
En definitiva, les conviccions independentistes de CIU són tant febles que em fan afirmar que si fos per ells ja haguéssin aturat el procés. Per part d'ERC en podriem parlar llarga estona, però el cas és que van donar el suport a les retallades a canvi de la consulta i, com veiem, la consulta no es farà. D'altra banda, la CUP, enèrgicament criticada pel "sí crític" ha vist com els esdeveniments li donaven la raó: 1) és el carrer qui porta la capdavantera del procés (via catalana, etc) i no pas els polítics, 2) no anirem enlloc sense un plantejament de confrontació i rupturista amb l'Estat espanyol.
Potser és que el plantejament de la CUP s'ha demostrat que era l'encertat? Mai ens ho admetran, però només 9 mesos després del "sí crític" crec que es pot afirmar que era la CUP qui va fer un millor anàlisi del moment.
