Estem a les acaballes de l'any 2013 i ben aviat entrarem de ple a l'any del tricentenari. El 2014 pot ser una data folclòrica més o pot ser la data del moment zero de la Nació Catalana. Pot ser l'inici d'un nou temps o pot ser la fi d'un procés que fa anys que es va iniciar.
Les sacsejades polítiques i socials que el procés sobiranista ha fet a Catalunya ha esperonat a nombrosos sectors a llegir el procés en clau de moment constituent i concebre'l com una oportunitat per obrir un procés paral·lel. Molts d'aquests sectors han preferit obviar el debat sobiranista i s'han centrat en el debat per definir les bases del nou país.
S'ha apel·lat al procés constituent que s'ha engegat al principat i s'està treballant per definir-lo i impulsar-lo. Però aquest nou moviment està obviant dos factors que al meu entendre son elements a tenir en compte si es vol arribar a bon port.
En primer lloc per poder disposar d'un nou model de societat cal un país sobre el qual aplicar els canvis, i sense un país en marxa no hi ha canvis possibles. El procés sobiranista ens brinda l'oportunitat de ruptura per canviar-ho tot, una ruptura que obre les portes al canvi social. Per això cal que tots els sectors compromesos amb el procés de canvi constitucional prenguin part de la lluita per la independència. Cal tenir molt clar que el potencial de ruptura de la independència no té cap similituds en el marc espanyol, atès el caràcter centrípet, monàrquic, aristocràtic, burgès i profundament reaccionari del conjunt de l'estat espanyol.
Cal dissipar dubtes i pors atàviques i afrontar la realitat. Sense caure en essencialismes identitaris ni tòpics patriòtics, és moment de lluitar per la independència i de fer un pas endavant. Consulta on guanyi el si per forçar el canvi social.
En segon lloc cal tenir en compte que les forces desencadenades en el marc d'una ruptura son moltes i les oligarquies no s'estaran de braços creuats. El canvi social no vindrà de la ma d'un nou redactat constitucional si abans no hi ha hagut combat social. Per poder escriure unes noves regles del joc cal anivellar la correlació de forces i plantar cara a la dreta. Per tant, cal tenir molt clar que sense confrontació social no hi ha procés constituent en clau social. El canvi constitucional és un pas imprescindible però insuficient.
Aquest 2014 que arriba ha de ser l'any de la nova República Catalana del 99%, un nou país que ha d'enviar un missatge de canvi al món. La sobirania nacional i econòmica han de ser les eines que ens permetin construir un nou país atractiu, amb justícia social, prosperitat, equilibri i equitat ambiental, drets de gènere. Altres països del nostre entorn i de geografies més llunyanes han encetat processos constituents, ens convé interpretar-los i extreure'ns lliçons.
