A Catalunya ara mateix hi ha dos processos en marxa. El procés sobiranista i el procés constituent. Dos fenomens que es complementen i que alhora dibuixen horitzons de canvi i transformació. No és casual que coincideixin en el temps i malgrat la manca d'estratègies compartides i planificades hi ha un fil conductor que relliga els dos processos.
Als Països Catalans, és a dir, al conjunt de la Nació Catalana, hi ha també moviment i la suma de lluites i reivindicacions està contribuint a redibuixar el mapa complet de la territorialitat catalana, per més que els marcs legals ho intentin impedir. La imatge de 400 km de comunitat humana desafiant el règim monàrquic sorgit de la transició tardofranquista és molt potent i contundent i el potencial de ruptura que se'n deriva té clares connotacions insurreccionals. Tota aquesta força social no es pot menystenir i cal aprofitar-la per donar embranzida al procés constituent que ja s'està encetant al territori català.
El moment és històric i els dos processos indiquen que un doble combat està esclatant alhora. El combat contra l'imperi i el combat contra l'oligarquia dominant, que es lliura en terrenys relliscosos i és una lluita desigual, complexa, confusa i directa alhora. No podem abaixar la guàrdia perquè podem rebre per tots cantons, per això cal ser-hi i anar-hi, anar-hi, anar-hi, com deia aquell.
En aquest context d'ebullició social i nacional té molt de sentit una campanya com la que ha proposat l'esquerra independentista: "Independència per canviar-ho tot". Ara és el moment de desplegar una de les campanyes més importants que hagi activat mai l'esquerra independentista. Un ampli espai unitari de lluita i treball per sacsejar el règim i posar les bases de la nova República Catalana lliure, basada en els drets socials i una "nova economia al servei del poble i respectuosa amb l'entorn natural i les persones" , com diu el nostre camarada andalús Diego Cañamero.
Ara bé, si creiem en el potencial i l'oportunitat d'aquesta campanya cal que l'esquerra independentista en el seu conjunt faci un acte de generositat i maduresa i permeti que un ampli gruix de les classes populars es puguin fer seva la campanya. La potencialitat del missatge i les possibilitats de transformació que traspua la campanya aconsellen que aquesta no es desplegui en el clàssic format d'autoconsum.
Si volem la independència per canviar-ho tot hem de ser generosos i obrir les vies de participació al poble treballador català i al conjunt de la ciutadania que se senti identificada amb el missatge de transformació de la proposta de l'esquerra independentista. El moviment independentista ha demostrat que el centre polític s'ha desplaçat i estic plenament convençut que el centre real del país el formen persones que volen tant la independència com els drets socials. Un ampli gruix del nostre poble pateix els efectes perversos de l'imperialisme espanyolista i de la crisi capitalista; la nostra feina com a moviment és copsar la realitat i adaptar-nos-hi per poder transformar-la. I què millor que apropar-nos a la gent per aconseguir-ho!
El moviment independentista sorgit de la clandestinitat de la dictadura i que ha arribat als nostres dies ha desplegat al llarg de la seva història projectes de ruptura tant potents com la Unitat Popular o l'acció directa dels anys 80. Ara és el moment d'exercir la nostra responsabilitat i articular un nou mecanisme al servei del poble que ens permeti avançar en aquesta etapa transcendent de la història del poble català. Ara és el moment de construir la independència per canviar-ho tot.
