El meu és un missatge als pobles europeus i a la classe obrera europea, un crit a l'esperança i una crida a la rebelió col·lectiva. Vinc d'una petita nació europea anomenada Països Catalans, d'un petit país anomenat Catalunya, al sud d'Europa.
Penso que Europa ha de fer un exercici d'introspecció, una mirada profunda cap al seu interior i cap a l'exterior i penso que Europa ha de refundar-se sobre unes noves bases. D'una banda els pobles europeus han de poder expressar-se i el vell imperialisme que impedeix el lliure exercici del dret a l'autodeterminació ha de ser superat. Només donant veu als pobles i cultures que volen emancipar-se dels seus respectius opressors podrà Europa mirar al món i demanar perdó pels crims que ha comès durant segles de colonització a sang i foc.
Si Europa comença a redemocratitzar-se al seu interior tindrà més legitimitat per sortir a fora a demanar perdó. El mosaic de llengues i cultures d'Europa és una riquesa universal que des del meu punt de vista cal preservar i en aquest sentit cal encetar una nova forma d'organització territorial que no es basi tant en els grans estats hegemònics.
D'altra banda Europa ha de llençar un missatge universal de pau i col·laboració als pobles, nacions i cultures d'arreu del món amb els quals ha de mantenir una relació de fraternitat i solidaritat sincera i compartida. Hi ha d'haver més processos de diàleg amb les antigues colònies i cal aturar el neocolonisme promogut per les multinacionals europees, que continuen depredant recursos i cultures arreu del món; aquest ha de ser un pas indispensable a assolir. Només així es podrà guanyar el respecte que ha perdut a ulls del món. En definitiva, més democràcia i autodeterminació, més solidaritat internacionalista.
I sobre aquestes bases, Europa ha de continuar mirant-se a si mateixa i treballar per eliminar les profundes desigualtats que hi ha a l'interior del continent, a cada país, estat o regió. Unes diferències de classe que impedeixen construir un projecte col·lectiu. L'opressió de classe que exerceix la banca i el poder econòmic sobre una classe treballadora derrotada i humiliada és un crim contra la humanitat i amb aquestes directrius mai podrà Europa construir un espai de pau, llibertat, benestar, sostenibilitat i futur.
Les polítiques de dèficit zero i els crims que està perpetrant la Troica i les institucions europes comandades pels arquitectes del capitalisme internacional envers els pobles del sud d'Europa: Grècia, Països Catalans, Itàlia, França, Corsica, Sardenya, Espanya, Euskal Herria, Portugal, Xipre...i que mica en mica també va afectant a la classe treballadora de l'Europa del centre, del nord i insular, estan amenaçant la cohesió social apropant-nos al risc d'una brutal fractura social que pot acabar desembocant en el caos absolut, un caos capitalista que estic convençut que és el que persegueixen els promotors de la crisi, amb l'única finalitat de reforçar-se i enriquir-se.
Per tot això, cal posar fi a les polítiques de retallades i malanomenades d'austeritat perquè està aflorant una forta polarització social que deixa guanyadors i vençuts. Guanyadors poderosos i rics i vençuts pobres, malalts, marginats. Una Europa polaritzada s'està dibuixant a l'horitzó i a tots ens correspón treballar i lluitar per impedir-ho.
En aquest sentit, Europa té l'oportunitat d'aturar l'evolució d'aquesta capitalisme depredador i de reconstruir-se, de baix a dalt i des de baix. Començant per construir un imaginari col·lectiu de base democràtica, amb la participació ciutadana i la democràcia directe i real com a bandera. Però per aturar la bèstia capitalista ens cal molta col·laboració i fer molta feina. L'ofensiva del capital és global i per tant la resposta ha de ser també global, sense caure en universalisme falsos i tramposos sinó que hem de reconstruir aliances locals d'abast europeu. Un multiplicitat de sumes col·laborant i treballant per construir un nou futur al marge de l'agressió del capital.
Però Europa mai podrà brillar si no es reconstrueix sobre uns pals de paller sòlids i duraders. Uns pals de paller que s'haurien de forjar a l'entorn de noves formes econòmiques i ecològiques. La fallida econòmica actual que assota els països del sud d'Europa i que es va estenent nord enllà ha de ser una oportunitat per bastir unes noves bases de convivència i posar fi als crims comesos pel capitalisme, un sistema criminal que genera desigualtats i crea nous totalitarismes personificats. Cal en aquest sentit, redoblar esforços per potenciar noves economies, noves alternatives al capitalisme, noves formes de produir, intercanviar i consumir. Cal que la cobdícia desfermada deixi de ser l'objectiu del nostre sistema de convivència.
Es fa del tot necessari tornar a posar la humanitat en el centre del debat i el benestar comú com el bé col·lectiu a preservar. I tot aquest no procés cal fer-lo des del màxim respecte a la Mare Terra, una natura variada i viva que esquitxa el nostre continent, una natura que ha mort varies vegades i que estem obligats a restaurar i a conviure en harmonia amb ella. Només una civilització avançada, desenvolupada i intel·ligent podrà preservar els valors ambientals que ens han llegat els nostres avantpassats europeus. I només la solidaritat internacionalista farà que respectem també les natures dels continents que ens envolten.
Finalment, llenço un missatge d'esperança i optimisme perquè estic convençut que els europeus actuals i els del futur, sabrem mirar al món des de la igualtat i lluny de l'eurocentrisme que tan de mal ha fet arreu del món. Només des d'aquesta fraternitat manifesta podrem establir una relació sana amb els nostres conciutadans d'arreu del món i entre tots podrem treballar per derrotar les forces vives del capitalisme i construir plegats un nou horitzó de pau, justícia social, benestar, llibertat, democràcia, ecologia i respecte a les cultures, les llengues i els ecosistemes, en definitiva, podrem sentar unes sòlides bases per avançar cap al socialisme del segle XXI.
Vull agrair a la Universitat Popular dels Moviments Socials i al professor Boaventura de Sousa Santos, l'oportunitat de participar en aquest engrescador esdeveniment i sobretot l'oportunitat d'escoltar i d'aprendre de tots vostès. L'aprenentatge compartit és una de les millors formules de construir futurs col·lectius i il·lusionadors.
Moltes Gràcies
