M'imagino el viatge a Rochdale del Josep Maria Rendé, Rendé i Ventosa, des de l'Espluga de Francolí, als Països Catalans. I me l'imagino perquè mai no va passar, tot el contrari, més que els cossos van ser les idees les que es van desplaçar en paper escrit fins a la Conca de Barberà i van fer possible que allà es fundés un celler cooperatiu com ja havia passat a Barberà de la Conca anys abans, el primer, diuen. El mateix camí que, desobeint les normes anarquistes triades en congressos per a especialistes de les normes i els “estatuts”, van fundar els anarquistes del Priorat a cada un dels pobles on es van poder organitzar, que van ser molts.
Era a Rochdale, el 1844, quan un grup d'obrers majoritàriament teixidors, però no només, van crear, el 24 d'octubre, el primer Magatzem Cooperatiu de la ciutat i de la resta del món. Era un fet absolutament local però va esdevenir universal en no res. Eren vint-i-vuit teixidors, i d'altres sense feina aturats o com a conseqüència d'haver participar en diverses vagues, i van aportar 28 penics cadascun. Ells van escriure la Carta dels principis de Rochdale que a mi sempre m'ha semblat magnífica, sobretot en el punt que diu que la cooperativa “no tractarà amb dropos”, un punt que amb el temps va desaparèixer. Aquesta regles van esdevenir el corpus normatiu bàsic de les cooperatives del segle XIX i totes elles comencen amb una que diu que “La cooperació completa l'economia política en organitzar la distribució de la riquesa”. La distribució de la riquesa..., aquest és el centre de la qüestió, aquest i que la cooperativa “significa la responsabilitat personal, la iniciativa personal i la participació es aquest prestigi que el treball i el pensament saben conquerir.” Les normes, segons Albert Pérez a “Cooperativisme”, es podien resumir en uns punts que feien referència a la intervenció democràtica dels associats i la seva lliure adhesió, la distribució dels remanents segons l'ús que cada associat ha fet dels serveis de la cooperativa, l'interès limitat al capital, al qual només se li reconeix un interès fix i petit ja que es lloga com a eina de treball, la neutralitat política i religiosa, les vendes al comptat i l'ensenyament sobretot de la mateixa cooperació.
Les regles de Rochdale van ser revisades el 1937 per l'Aliança Cooperativa Internacional (ACI) i adequades, en la seva redacció sobretot, el 1966. Les actuals normes internacionals del cooperativisme, però, són producte d'una darrera adequació feta en el marc d'un Congrés de l'ACI realitzat a Manchester el 1995 i inclouen l'autonomia i independència de les cooperatives com a centre de la seva existència.
Randé i Ventosa era un ric ben allunyat dels nostres preceptes de repartiment del treball i la riquesa. I molt probablement mai no va anar a Rochdale, tot i que podria haver-hi anat. De fet tot això no importa massa. Tampoc hi va anar Joaquim Llorens Abelló i no deixa de ser, per això, un dels més importants anarquistes i cooperativistes del Priorat. El que de veritat importa són els valors que el cooperativisme defensava i defensa, els que fomenta i els que promou. I aquests no són altres que l'autoajuda, l'autoresponsabilitat, la igualtat, l'equitat, la solidaritat, l'honestedat, la transparència i la responsabilitat social.
