Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Joan Rocamora, amb el puny clos
Jordi Martí Font
Jordi Martí Font 22/11/2024
El 20 de novembre, de matinada, es va morir el Joan Rocamora, com es mor tothom i com ens morirem totes i tots. Estava malalt de feia poc i les darreres setmanes em va parlar de la seva malura el David Parcerisa. Demà l'enterren i avui, amics i amigues, la seva companya Montse, la seva mare i molta altra gent estaven al tanatori de Cerdanyola per poder-li dir el darrer «fins ara». El Joan és una...
Petjades de llum, les memòries de Serra Estruch
Jordi Martí Font és membre de la CGT, de l'Ateneu Llibertari Alomà, del Col·lectiu Independentista del Priorat
Jordi Martí Font és membre de la CGT, de l'Ateneu Llibertari Alomà, del Col·lectiu Independentista del Priorat 03/04/2023
Fa unes setmanes veia per xarxes que la llibreria-restaurant L'Anònims de Granollers penjava la portada d'un llibre que feia molt de temps que estava esperant. I no perquè sabés que algú l'estava escrivint sinó perquè el personatge de qui parla i la seva vida se'l mereixien i nosaltres, tafaners fins a l'infinit, àvids de saber i aprendre, també. Un llibre que calia perquè sobre el que parla no...
Cambray derrota els sindicats en el conflicte educatiu a Catalunya
El curs passat, les i els docents de Catalunya ens vam enfrontar a la direcció del Departament d'Educació per tal d'aconseguir: 1.- La retirada del nou currículum. 2.- Una FP pública de qualitat amb equiparació salarial dels docents amb la resta de Secundària. 3.- L'assumpció de la responsabilitat...
El ministre destrossapensions ens demana que l’aplaudim
José Luis Escrivá és un ministre a qui la premsa del règim (gairebé tota i cada dia més) anomena «tècnic». I ja podeu sabeu per experiències anteriors que quan un «tècnic» arriba a tocar poder, si sou creients, que Déu us agafi confessats. Perquè un tècnic sap molt (o poc, no importa massa) d'un...
Un cas curiós: farmacèutiques, infants, vacunes i OMS
Federico Martinón és pediatra i investigador clínic, treballa a l'Hospital Clínic de Santiago de Compostel·la, a banda de coordinador de la Unitat d'Investigació en Vacunes i Assajos Clínics Pediàtrics de l'Institut d'Investigació Sanitària de Santiago i molt altres càrrecs. És d'una família amb...
Pfizer, la farmacèutica espera que tinguem bona salut
Per Jordi Martí Font, membre de la CGT i del col·lectiu Independentista del Priora 09/08/2021
Pfizer és avui una multinacional farmacèutica molt coneguda i reconeguda arreu del món. Però què en sabem d'aquesta empresa que es dedica a crear i vendre medicaments de tot tipus? Doncs ben poca cosa a banda que és una de les empreses que ha fet una de les vacunes dedicades a combatre el...
La història del catalanisme necessària per ampliar-ne la visió
Escriure una història del catalanisme al 2021 és ser un avançat, o anar sempre a la cua de tot. Fer-ho posant en dubte el relat hegemònic d'aquest corrent polític, cultural i social durant anys i panys, que és burgès i de dretes (el relat) des que Pujol en va prendre les regnes..., és ser un...
Acabo de tancar un llibre que m'ha deixat trastocat. Després d'uns dies de mesurar-ne la lectura per no empatxar-me, paint-lo bé i sense córrer, he arribat a l'última pàgina del Fòrvid de l'Elena Bartomeu i he pogut llegir l'«eren com un gínjol i una tija, descompassats per infinites ràfegues de vent.» sense alterar-me massa, assumint que l'obra de què he gaudit obre espais nous dins de la meva recerca per l'univers de la literatura d'horror, per dir-ho a la manera de Lovecraft, a què fa pocs...
Es veu que la colla dels rics de sempre i algun poll ressuscitat de darrera hora continuen pensant que som tan rucs com sovint s'han pensat que som -i molts cops ens han tingut- i el 2 de juny han convocat un acte a ESADE, amb manifest i tot, per tal demanar que s'ampliïn «les instal·lacions de l'Aeroport del Prat com a «hub» internacional» perquè si no es fa morirem de gana. ESADE ja sabeu què és: allà on els fills dels amos i altres que ho voldrien ser aprenen a anomenar-nos «recursos humans»...
Mor Josep Maria Loperena i m'adono que mai no he escrit res sobre com m'havia arribat a agradar una de les seves novel·les de què avui no parla ningú, Ulls de falcó. Abans de morir, ell mateix va redactar un text de comiat meravellós en què, entre altres coses deia que «Avui he marxat i ho fet amb la recança de deixar-vos enmig d'aquest terrible malson, amb el món a la deriva i el futur penjant d'un fil. Però confiat que aviat sabreu recuperar el timó i continuar endavant, com sempre hem sabut...
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2024 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid