José Luis Escrivá és un ministre a qui la premsa del règim (gairebé tota i cada dia més) anomena «tècnic». I ja podeu sabeu per experiències anteriors que quan un «tècnic» arriba a tocar poder, si sou creients, que Déu us agafi confessats. Perquè un tècnic sap molt (o poc, no importa massa) d’un tema i res o gens de la resta del món. A aquest ens l’han volgut vendre com a gran coneixedor del món de les pensions i de la jubilació. De fet, ens van dir que era el ministre que «salvaria les pensions» i ja sabeu que en neollengua «salvar» vol dir «afonar» o quelcom pitjor.
Al seu costat, les grans organitzacions de timadors (ugtccoo) ens han preparat l’únic camí possible, l’única manera humana existent, de «salvar» les pensions. I aquesta únic camí possible és, precisament, destrossar-les fins que no en quedi ni rastre. Ep, els «tècnics» han marcat el camí.
En una entrevista a «La Vanguardia», Escrivá diu que per salvar-les, «En pensions el mecanisme més potent que tenim, amb diferència, és elevar l’edat real de jubilació fins als 67 anys». Compte que li havien preguntat com era que l’Estat espanyol estava dos punts per sota que, per exemple Itàlia, en despesa destinada a pensions. I ell, com el robot que és, respon l’únic que sap: que cal allargar l’edat de jubilació als 67 per ara. És la seva feina i segur que per ella li pagaran molt bé. I si no seguiu-ne la trajectòria quan deixi de ser ministre.
Escrivá explica, també, a les pàgines del libel del comte, com ho faran. I la cosa torna a ser de traca perquè primer incentivaran l’allargament i, després, el faran obligatori. Per a això no calia que hi posessin cap «expert», perquè pagar diners per allargar primer impedirà que la gent es revolti de cop i obligar després ja serà una cosa que vindrà sola. M’imagino un oficinista sense problemes de salut dient-li a un paleta que dos anyets més li reportaran una bona jubilació i que no es queixi tant que ell també ho farà. Qui no allargui serà anomenat «insolidari» ara que la paraula s’ha fet anar tan indecentment amb l’excusa de la covid, i al final, quan arribi l’obligació, quedaran quatre «dels que sempre es queixen». I feina feta on fa destorb. Amb un 40% d’atur juvenil allargaran dos anys la jubilació sobretot perquè com més poca gent hi arribi menys els caldrà pagar.
Per semblar quelcom més que un punyetero mercenari, que és el que és, Escrivá diu que per fer això el que cal és «un canvi cultural» a l’Estat espanyol, i es queda tan fresc perquè amb les parauletes demostra que no és només un «tècnic» sinó que també és «bon gestor» i «gran polític.» Què més voleu del govern més progressista de la història?
«Un canvi cultural» diu aquest mamarratxo. Es carreguen el sistema públic de pensions per afavorir els bancs i les asseguradores, que són els mateixos, i malmetre la vida a milions de persones (perquè el sistema fins ara era sostenible si no es dedicaven els diners de la caixa de les pensions a altres afers tal com han fet) i allarguen l'edat de jubilació fins a l'infinit, ara 67 i anar pujant. Ells que mai no han treballat més enllà de remenar el cul de cadira en cadira i riure les gràcies de la patronal. Això sí, no sortim al carrer que hi ha covid, no fora cas que a algú se li acabés la paciència i ho aturés tot, que és el que hauríem de fer. O això o acabar, com milers d'avis acabaran, remenant contenidors, que és el seu gran pla per a la tercera edat. Ep, i són d'esquerres, diuen. Criminals!!!
Només al carrer ho aturarem i és allà on cal que anem, ahir, avui i sempre. Cada cop que en sortim ens malmeten la vida tant com poden. I potser és hora de dir-los que prou.
